Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Pessebres que sacsegin consciències

Com representar-los públicament en una societat que camina cap a la interculturalitat i la secularització i quines formes d’expressió pot assumir el pessebrisme contemporani?

pessebre
Els pessebres s'haurien de caracteritzar per la innovació any rere any. (Foto: Ens de Comunicació)
“La galopant incultura religiosa que hi ha a la nostra societat ens ha de fer replantejar algunes qüestions que donem per suposades a l’hora d’exposar un pessebre. Avançar cap a llenguatges que puguin ser compresos per tothom independentment de les seves conviccions personals”; la tesi doctoral "Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en pessebrisme"defensada recentment per Enric Benavent, pivota a l'entorn de les dues preguntes que planteja aquest fragment: com representar públicament els pessebres en una societat que camina cap a la interculturalitat i la secularització i quines formes d’expressió, properes a l’art conceptual, pot assumir el pessebrisme contemporani.

L’abundant bibliografia de la tesi desdramatitza el debat recorrent entre tradició i innovació. A la llum d’un ample recorregut històric, Benavent demostra que aquesta dicotomia sempre ha existit, i lluny de ser negativa ha permès evolucionar les tècniques pessebristes. Els pessebres definits actualment com a tradicionals també són el resultat d’una evolució tècnica o fins i tot conceptual. El mateix Ramon Amadeu, considerat el pare del pessebrisme modern, es va servir d’aquesta ambivalència: sense renunciar al realisme del pessebrisme hebraic, que busca representar de manera fidedigna l’escena bíblica, va buscar elements que generessin més emoció en les persones que observaven la seva obra. 
Un segle més tard, durant els anys vint i trenta del segle XX, el debat entre els defensors d’un pessebrisme historicista i els partidaris d’explorar noves tècniques artístiques va tornar a rebrotar amb força.

La polèmica segueix ben viva, però els seus paràmetres han canviat notablement. El debat públic a l'entorn del com ha estat substituït, o almenys complementat, per la deliberació sobre el què. Les societats occidentals no només es pregunten com representar el pessebre, també quin és el paper que la religió catòlica ha de tenir en l’espai públic. Malgrat que els ciutadans siguin cada cop menys religioses, les expressions nadalenques transcendeixen l’àmbit cristià. En aquest context, apunta Benavent, el pessebrisme ha de convidar la reflexió. Prioritzar l’expressió a la representació.
 
La funció social del pessebrisme 

Si el pessebrisme contemporani vol aprofitar aquesta universalitat, defensa la tesi, ha de renovar els motius que tradicionalment han motivat els diorames. A diferència d’altres expressions populars, que arrelen les persones d’un poble o barri a la seva comunitat mitjançant la repetició protocol·lària d’una festa, el mestres pessebristes desitgen promoure un missatge social. Això significa apel·lar directament els amics, coneguts i saludats que els rodegen. “Una de les funcions dels pessebres populars és el joc de l’autorepresentació i de l’escenificació de la vida quotidiana”, apunta Benavent. Repetir any rere any les mateixes representacions tendeix a descafeïnar l’esperit nadalenc que desitgen transmetre.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat