Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Ros i Ribes: l'experiment lleidatà

L'aposta del govern municipal per apropar-se a l'espanyolisme de Ciutadans consolida un front comú de la ciutadania contra l'alcalde de Lleida

Ángeles Ribes, Àngel Ros
Ribes i Ros se saluden abans de la manifestació espanyolista que tenia lloc a Lleida el 28 d'octubre per demanar l'empresonament de Puigdemont. (Foto: Miquel de Santiago)
Lleida és una rara avis en el panorama polític de Catalunya. L'acord entre PSC i Ciutadans a la Paeria ha convertit la capital del Segrià en un banc de proves per al partit taronja, que ha adquirit un protagonisme en la política municipal que no té a cap altra ciutat catalana. Per la seva banda, els socialistes, que van perdre un 30% dels vots i la meitat dels regidors entre els comicis de 2011 i 2015, han posat a prova el carisma d'Àngel Ros davant de la ciutadania amb un pacte en què l'aritmètica supera la lògica. O no?

No fa pas tants anys, el 2014, Ros abandonava el Ple del Parlament arran de la Declaració de Sobirania juntament amb altres socialistes crítics, erigint-se així com a portaveu de l'ala catalanista del PSC, una autodenominació que duraria poc, i és que tots els crítics van acabar deixant el partit menys ell. Per tant, el viratge cap a l'espanyolisme del qual hom parla potser no és tal, sinó quelcom intrínsec en el perfil ideològic de Ros. De fet, en l'acord de cartipàs del juliol de 2015 Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida, marca una sèrie d'imposicions de caire espanyolista al PSC que Ros accepta sense condicions. Només una: mantenir el seu gendre, José Crespín, com a cap de gabinet, vetat per la resta de grups municipals. Així, el PSC es comprometia a no impulsar ni donar suport a cap iniciativa política en el Ple que tingués per objectiu “subvertir l’ordre constitucional” ni “dividir els ciutadans de Lleida”; a tancar qualsevol possibilitat d’incorporar-se o donar suport econòmic a l’Associació de Municipis per la Independència; a actualitzar el reglament d’usos lingüístics, i a impedir l’ús de l’espai públic per a la col·locació de símbols ideològics. A més, Ros ha pactat amb Ciutadans l'aprovació dels pressupostos, les ordenances fiscals o les modificacions de l'IBI, entre d'altres. De la mateixa manera, els acords puntuals amb el PP també han esdevingut una constant a mesura que avançava el procés sobiranista, la qual cosa reforça la teoria que l'espanyolisme de Ros no és una conseqüència del pacte amb C's, sinó una de les causes.

Per tant, que ningú no hi vegi un viratge cap a l'espanyolisme o cap a la dreta per part d'Àngel Ros, ja que ambdues són posicions en les quals l'actual paer en cap ha viscut ancorat des de l'any 2004, quan prenia el relleu d'Antoni Siurana al capdavant de l'Ajuntament de Lleida, a tenor d'unes polítiques més adreçades a satisfer la burgesia lleidatana que no pas a cobrir les necessitats bàsiques de la classe mitjana o baixa. Tanmateix, ni el PSC ni Àngel Ros han amagat la seva estima per Societat Civil Catalana, fins al punt de col·locar el seu president, el lleidatà de família franquista Mariano Gomà, al Consell Municipal de Patrimoni en condició d'assessor. Ros tampoc no va fer cap lleig a apadrinar i presidir la presentació del blog El Catalán i el llibre La Cataluña que queremos al costat de figures pertanyents a la branca més dura de l'espanyolisme actual com el mateix Gomà, Ángeles Ribes i el seu marit, Óscar Uceda, soci fundador d'SCC, o Teresa Freixes, filla de Francisco Freixes, regidor ultradretà durant els anys vuitanta. Finalment, de totes les manifestacions que s'han produït a la capital del Segrià en els darrers mesos l'alcalde de Lleida només ha participat en la del 28 d'octubre, organitzada per SCC i en què es demanava l'empresonament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de nou al costat de membres d'SCC i dels seus socis de govern, Ciutadans.

Ara bé, la resta de manifestacions han portat els crits d’“Àngel Ros dimissió” fins a tots els racons de la ciutat, des del 8 de setembre d'enguany, amb motiu de la negativa del consistori a cedir espais municipals per al referèndum de l’1-O, fins al 2 de novembre, en què els lleidatans que van sortir al carrer per protestar contra l'empresonament de vuit consellers del Govern català també demanaven la dimissió de Ros per, com ja hem apuntat, manifestar-se únicament el dia de la concentració unionista, passant per les mobilitzacions massives del 20 de setembre, arran de l’operació judicial i policial contra alts càrrecs de la Generalitat, o del 3 d'octubre, la primera aturada de país. Una menció apart mereix la concentració que tenia lloc el 2 d'octubre, amb el record i les ferides de l'1-O encara latents, contra l'Estat espanyol i un Àngel Ros que el dia abans havia defensat l'actuació dels antiavalots mentre centenars de persones eren ferides de diversa gravetat arreu del territori català.

Tot apunta que l'experiment de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida se saldarà amb un èxit rotund per part de la seva líder, Ángeles Ribes, que recentment no només ha aconseguit salvaguardar l'alcaldia d'Àngel Ros, juntament amb el PP, enfront d'una moció de censura promoguda per la resta de grups municipals, sinó que ha posicionat la Paeria a favor de l'aplicació de l'article 155 i de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural respectivament, en el marc del Ple municipal celebrat el 27 d'octubre. D'altra banda, l'èxit de l'experiment de Ros a llarg termini dependrà de la capacitat d'oblidar que tinguin els lleidatans durant l'any i mig que resta per a la celebració d'uns nous comicis municipals, i és que a curt termini li haurà servit per mantenir la cadira quatre anys més. Així, doncs, un pacte aritmètic i, com hem comprovat, no tan il·lògic els resultats del qual són una incògnita a hores d'ara. En canvi, sí que podem constatar ja qui són les rates de laboratori en tota aquesta història: els de sempre.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat