Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

De l'11-S al 10/10

LLEIDA, en defensa de CATALUNYA

3-O, aturada, manifestació
Manifestació massiva a Lleida contra Ros i la repressió. (Foto: Imma González)
“L’Enric quasi mor aquí diumenge, però els valors que defensa són més vius que  mai”, exhalava la parella de l’home que va patir un infart durant una càrrega de la Policia Nacional davant del Centre Cívic de la Mariola, a Lleida, on el dimarts 3 d'octubre, en el marc de l'aturada general de país, alguns dels protagonistes de l’atac que s’hi havia viscut dos dies abans relataven les seves vivències enmig del silenci sepulcral de la resta. La dona de l’Enric clou el seu relat amb una frase que esperona els primers aplaudiments de la jornada: “Si demà es tornés a votar, ell hi seria de nou”. Amb el silenci ja esmicolat per unes massives ovacions a l’Enric, els crits d’“independència” i “hem votat”, mesclats amb l’habitual “Ros, dimissió”, ressonaven imparables pels carrers de la capital del Segrià.

L’Onze de Setembre Àngel Ros acusava el Govern català de “municipalitzar” el referèndum “per traslladar fora, en una altra instància, els possibles fracassos” que pugui representar l’1-O. “Els ajuntaments no l’hem convocat ni hem fet la llei que l’empara”, afirmava. A uns metres, Anna Gabriel, diputada al Parlament per la CUP, aconsellava als lleidatans que “la pressió cap a la Paeria ha de ser contundent i quotidiana”. Des d’aquell dia, Ros ha estat sotmès a crítiques constants per part de l’oposició i, també, de la resta d’alcaldes de les capitals de la demarcació. Tampoc no s’ha salvat de sentir el seu nom acompanyat de la crida “dimissió” en cadascuna de les seves intervencions públiques ni de llegir diàriament mencions increpatòries a la seva persona via Twitter.

Cara i creu

La situació es va fer insostenible quan el 18 de setembre Arran Lleida publicava un cartell amb fotografies dels regidors dels grups municipals del PSC, C's i el PP i el missatge “Assenyalem-los. El tripartit de Lleida PSC, Ciutadans i PP no ens volen deixar votar. Desobeïm”. “El Govern apunta i els radicals de la CUP i Arran disparen”, denunciava el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, el mateix dia que Inés Arrimadas (Cs) esmolava l’enginy: “A mesura que han canviat les senyeres per les estelades, també s’han deixat el seny pel camí”.

Mentrestant, els alcaldes citats a declarar davant de la Fiscalia per donar suport al referèndum mitjançant la cessió d’espais públics rebien un bany de masses en un acte de suport al Palau de la Generalitat on Víctor Falguera, paer en cap d’Albatàrrec, es convertia en el protagonista absolut amb una aferrissada defensa dels mitjans de comunicació i dels alcaldes, “que han estat elegits pels seus veïns”. A més, els primers a declarar, Marc Solsona i Jordi Ignasi Vidal, de Mollerussa i Balaguer respectivament, eren aclamats a la seva sortida dels jutjats.

20-S

El dimecres 20 de setembre s’erigeix com l’altra data clau del procés independentista amb una protesta massiva contra les detencions i la confiscació de paperetes de l’1-O per part de l’Estat. Fins a 10.000 persones es concentraven davant de la Delegació del Govern català a Lleida en defensa de Catalunya i de les seves institucions en una jornada plena de mobilitzacions, com la dels estudiants de la Universitat de Lleida, que es tancava amb una de les cassolades més multitudinàries que es recorden a Ponent. Però, per a multitudinària, la mobilització pagesa sense precedents que tenia lloc a la capital del Segrià dos dies després amb un miler de tractors i centenars de persones responent a la crida d’UP, JARC i la Federació de Cooperatives “en defensa de la democràcia i la dignitat del poble català”. L’endemà, 24 de setembre, centenars de lleidatans omplien la plaça de Sant Joan cridant “votarem” i “independència” i demanant la dimissió de Ros. 

1-O

Al CAP de Cappont es comença a votar a les nou en punt. Amb ordre. I alegria. "Somriures", havien demanat les organitzacions independentistes. No hi havia cap motiu per no fer-ho... Fins a l'arribada de deu furgonetes de la Policia Nacional. Deu agents per vehicle, tots ells armats, sorgeixen del no res per agredir els lleidatans com si res. Les imatges parlen per si soles. Però si hi posem banda sonora, aquesta no és cap altra que la dels plors i els sanglots dels qui romanien asseguts pacíficament. Però no hi haurà pau per als malvats, i les urnes sostretes pels agents són substituïdes ràpidament per unes altres d'amagades. El SEM ha d'evacuar dues dones grans en estat d'ansietat que es pensaven que ja ho havien vist tot però que recordaran l'1-O com el dia que van haver de tornar a córrer davant de les porres. Un agent dels Mossos d'Esquadra plora desconsoladament quan rep l'abraçada espontània d'un lleidatà. Tanmateix, un agent de la Policia Nacional ens aixeca el dit del cor. I un altre ens somriu. No hi havia cap motiu per fer-ho...

Just en aquest precís instant, Àngel Ros perdia l'alcaldia de Lleida. I és que el paer en cap defensava davant dels mitjans de comunicació l'actuació dels antiavalots mentre centenars de persones eren ferides de diversa gravetat arreu del territori català. La rectificació de Ros arribava massa tard. Tan tard que a ningú ja no li importava.

2-O

Amb el record i les ferides encara latents, els lleidatans tornen a sortir al carrer per demostrar que, tot i els intents de l'Estat espanyol, no podran callar les seves veus.

Les mobilitzacions no es fan esperar i a les dotze del migdia ja són més de mig miler les persones que, encapçalades per un grup de bombers i representants de diversos grups municipals (PDECat, ERC, la Crida-CUP i el Comú) es concentren davant de la Paeria per expressar el seu rebuig a la violència desproporcionada per part dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el passat 1-O. Al centre de la plaça, entre els assistents, es distingeix un home que s'ha pintat la cara de vermell i les mans de blanc com a símbol de la sang vessada als col·legis electorals. Durant la manifestació, els assistents aprofiten per agrair als bombers la seva tasca amb consignes com "Més bombers i menys policia" o "Gràcies, bombers". No obstant això, els crits que més es repeteixen són aquells que fan al·lusió a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i que demanen la seva dimissió imminent després de l'actitud d'impassibilitat que l'alcalde va tenir davant de les agressions als ciutadans.

Ja al vespre, una convocatòria feta a través de les xarxes socials reuneix prop de 3.000 persones davant de la Subdelegació del Govern de l'Estat a Lleida per mostrar, de nou, el rebuig a la violència. Diversos efectius dels Mossos d'Esquadra fan un cordó per impedir que els protestants s'acostin a l'edifici, on una desena de policies de l'Estat estan preparats amb cascs i porres. Els agents no arriben a sortir.

3-O

La jornada de vaga desembocava a les sis de la tarda en una històrica mobilització que es desplaçava fins a la Subdelegació del Govern espanyol des de la plaça Ricard Vinyes. Eren molts els lleidatans, 45.000 segons els Mossos d’Esquadra, que van sortir al carrer per expressar la seva indignació davant d’uns fets que molts veïns havien viscut en primera persona en els diferents col·legis de la ciutat.
 
Sota el lema “Contra la repressió, per les llibertats” i encapçalada per uns 150 tractors, la manifestació va tenir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, com a víctima dels primers càntics en boca de la ciutadania. "Fora les forces d’ocupació, “els carrers seran sempre nostres” i “independència” van erigir-se de nou en els lemes més emprats al llarg de la mobilització, que va transcórrer sense incidents.
 
Tanmateix, els Bombers de la Generalitat, amb nombrosos representants llargament ovacionats durant el recorregut per la seva actuació l’1 d’octubre, recuperaven el protagonisme al final de la jornada d’ahir quan s’unien als Mossos d’Esquadra per formar un cordó de protecció al voltant de la Policia Nacional, una quinzena d’agents situats davant de la Subdelegació. “Tothom cap a casa, amb pau i tranquil·litat”, resava un bomber després que la Laia Muntàs, estudiant d’Educació Primària a la UdL, i el Francesc Rosselló, pagès de l’Horta de Lleida, llegissin un manifest “per la pau, el pacifisme i la democràcia”.

10/10
"Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, donava per declarada la independència de Catalunya aquest dimarts, això sí, suspenent immediatament després els efectes d'aquesta per tal d'oferir una última oferta de diàleg durant les pròximes setmanes, tal com ha reclamat la comunitat internacional en els darrers dies.

“Si demà es tornés a votar, ell hi seria de nou”, clamava la dona de l'Enric set dies abans. Però el 10 del 10, després de la declaració de Puigdemont, els carrers es van buidar. Avui continuen buits.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat