Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Arnau Farré, un últim salt per entrar a l’Olimp del trial

El pilot de Vilanova camina amb passos ferms per tal d’aconseguir el somni de la seva vida: convertir-se en el campió del món de trial

Arnau Farré
El pilot de trial vilanoví Arnau Farré, en acció. (Foto: Arnau Farré)
La història del trial sempre ha anat íntimament unida a Catalunya. El Principat ha acollit diversos campions mundials, des de Jordi Tarrés fins a Toni Bou, que han dominat amb mà de ferro la disciplina més tècnica i espectacular que es pot practicar sobre dues rodes. A la Terra Ferma, Marcel Justribó i Jordi Pascuet també han contribuït a la causa, però és el nom d’Arnau Farré, natural de Vilanova de Segrià, el que s’albira amb més possibilitats d’elevar el trial lleidatà a la categoria de llegenda.

L’Arnau, amb 19 anys, acaba de tancar una temporada d’ensomni, proclamant-se campió europeu absolut i fent el seu debut al Mundial, on essent el pilot més jove i l’únic que no forma part de cap equip oficial ha aconseguit el dotzè lloc, el del millor debutant. Recent vingut d’Itàlia, valora l’experiència com a molt bona, tot i que és conscient que ha de millorar en condicions de mullat i progressar en la regularitat durant la carrera. “L’any que ve tornaré a córrer el Mundial, però encara no sé en quin equip”, apunta el vilanoví, que durant aquest any ha format part de l’equip de la Federació Espanyola.
 
La història de l’Arnau és la crònica d’un èxit que comença quan el seu pare, el Joan, va advertir que el seu fill de 3 anys es desenvolupava excepcionalment bé damunt de la bicicleta “Només li va costar mitja hora anar amb bici, sense rodetes”; veient les capacitats de l’Arnau, als 6 anys li va regalar una Beta Minitrial 50 cc. D’allí al cel. Això sí, passant pels consells de Ciriac Grados i Marcel Justribó, els seus mentors; tal i com apunta l’Arnau, “gràcies a ells dos ara sóc on sóc” i, en paral·lel, gràcies al suport de la Diputació, que des de ben petit sempre li ha donat suport. Però com en totes les bones històries, el camí no ha estat fàcil. La família reconeix que l’any que l’Arnau va anar a viure a Vic va ser molt dur, massa. Un seguit de males circumstàncies van dur el jove pilot, de 16 anys, a afrontar la duresa de la vida tot sol. Tot i que l’Arnau recorda que l’experiència li va servir per madurar i conèixer bé la naturalesa humana, la seva mare, la Laura, admet que si pogués tornar enrere no permetria que el seu fill passés un altre cop per aquella experiència.
 
Però l’Arnau és una persona prou forta. La maduresa li va arribar més aviat del que li tocava, doncs l’alta competició requereix sempre d’una seriositat i diligència que la infantesa difícilment pot suportar. A més, el fet de practicar trial, un esport individual on s’aplega una massa important de gent observant el tram (casc obert, perspectiva directa al públic), ha anat configurant el caràcter d’un noi introvertit, metòdic i molt treballador. El seu pare recorda una de les peculiaritats del seu fill, ja des de ben petit, “Després de proves de fins a quatre hores de competició i viatges llarguíssims, arribàvem a casa, ell em feia descarregar la moto i, acte seguit, es posava a entrenar”.
 
Així, el treball, la constància i la perseverança en allò que l’apassiona han dut l’Arnau a ser un pilot molt tècnic, calculador i imaginatiu. Les traçades del vilanoví son seguides de molt a prop pels cracs del trial mundial, que adverteixen en ell un digne successor i, qui sap, d’aquí a molt poc temps un rival amb qui compartir foto al podi. El futur de l’Arnau, doncs, s’albira brillant; cada salt l’impulsa el sacrifici d'una família que sempre ha cregut en ell, l’ha ajudat a suportar els moments difícils i l’ha acompanyat de forma incondicional en el seu viatge cap al cim. El cim dels campions.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat