Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Micromecenatge, petits gestos per a grans idees

Més de cinquanta projectes culturals i socials es converteixen en una realitat palpable gràcies als nous mecenes del segle XXI, la ciutadania

Seu Vella,campanes,micromecenatge,
L’Associació dels Amics de la Seu Vella demana 60.000 euros per restaurar les campanes de la Seu amb la campanya “I ara... toquen les campanes”. (Foto: Amics de la Seu Vella)
Joan Baró, Mister Jones, Meritxell Gené, El Fill del Mestre, Don Distruf, Musiquem Lleida, Lexu’s, l’Associació dels Amics de la Seu Vella de Lleida, Carlos Bauhouse i, fins i tot, nosaltres, 7accents, hem recorregut al micromecenatge per finançar els nostres projectes professionals. Aquests només són alguns dels casos que s’han dut a terme a casa nostra en els darrers mesos, perquè, d’ençà de la crisi, les campanyes de micromecenatge (crowdfunding) han adquirit protagonisme, convertint-se en el substitut de les ajudes del Govern.

Catalogat com un instrument per a la dinamització de l’economia, el micromecenatge permet la creació i el finançament d’empreses fent de pont entre aquests i el nou perfil d’inversors que no tenen un accés fàcil a aquesta classe de negocis. Només a Lleida, la plataforma Verkami, pionera en aquest sector, ja ha finançat 51 projectes culturals en quatre anys sumant un total de 168.000 euros. Però qui són tots aquests mecenes que dipositen diners? Família, amics, coneguts, seguidors i persones que hi confien. Tant se val de què sigui el projecte, perquè tots estan pensats sota la mateixa premissa: demanar a priori allò que els interessats consumiran a posteriori. En el fons, es tracta de demanar per avançat uns diners que, per exemple, els fans de Mister Jones acabaran desemborsant per comprar el seu nou disc o per assistir a la presentació del seu nou treball. D’aquesta manera, Mister Jones pot gravar un àlbum en directe i els seus seguidors poden consumir-lo.
 
La banda lleidatana Lexu’s va fer quelcom semblant el 2012 amb el seu anterior disc, Per què no es toquen les nostres mans. A través de la plataforma Club d’Amics de Lexu’s, es va apostar pel micromecenatge per tirar endavant el que seria el quart disc del grup. Tot i que es mostra molt agraït pel suport rebut, opina que “no es pot abusar de la fórmula, perquè la gent se’n cansa”; per això, ha optat per altres vies a l’hora de tirar endavant el seu últim disc, una recopilació dels millor temes de la banda per celebrar que porten deu anys sobre els escenaris. 
 
De la mateixa manera pensa Jordi Gasion, El Fill del Mestre, que després de carregar sobre les espatlles dues campanyes de micromecenatge, assegura que “la gent està saturada i cada cop costa més”. Després de quasi quatre anys de silenci discogràfic, El Fill del Mestre va reaparèixer el passat mes de març per anunciar un nou disc, Cançons per a després d’un diluvi, el qual s’ha finançat a través d’un projecte de micromecenatge. “Gràcies a aquestes plataformes es poden fer gravacions d’alta qualitat i seguir mantenint el nivell”, explica Gasion, que manté una postura molt positiva respecte del crowdfunding, però assegura que “esgota molt”. 
 
Però què és exactament el micromecenatge?
 
El micromecenatge és un sistema que es basa en “donacions”, que són en realitat inversions, ja que al darrere acostuma a haver-hi una “compensació” econòmica, en el cas que es puguin generar beneficis, participacions de l’empresa o, la més habitual, simbòlica, que atrau els mecenes per la compensació proposada. El micromecenatge s’entén per la cooperació, l’atenció i la confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per Internet, amb l’objectiu de donar suport als esforços iniciats per altres.
 
Per donar les gràcies, sovint els artistes ofereixen l’opció de posar el nom dels micromecenes als agraïments d’un disc, una pel·lícula o una exposició, regalen entrades o ofereixen privilegis com assistir a l’enregistrament d’una cançó o a una sessió de rodatge a canvi d’una aportació elevada. Normalment es fa una escala de quantitats aportades i, en funció de l’import, s’obtenen unes compensacions o unes altres.
 
Normalment, els projectes han de ser acceptats pels administradors de les empreses de micromecenatge, que demanen creadors responsables, amb projectes de qualitat i amb ganes de tirar-los endavant.
 
Si s’assoleix la quantitat demanada en el temps previst, el projecte es tirarà endavant. Si no, l’emprenedor no es quedarà amb la part de diners que ja s’hagin aportat, sinó que aquests no es cobraran als inversors o mecenes. Si se supera la quantitat demanada, aquesta es lliurarà a l’autor del projecte íntegrament un cop descomptades les comissions de l’empresa, a part dels impostos.
 
Les plataformes de micromecenatge catalanes més importants són Verkami, orientada a projectes culturals; totSuma, plataforma de finançament col·lectiu per a projectes de país; Goteo, plataforma destinada a projectes per al bé comú; Projeggt, micromecenatge amb assessorament, i WorldCoo, micromecenatge per a projectes solidaris.
 
No abusar del micromecenatge
 
Mister Jones va enregistrar el seu darrer xou a l'Espai Orfeó per tal de treure al mercat una edició del concert en CD i DVD i celebrar així els deu anys del grup de rock-and-roll més popular de les terres de Ponent. Per tal de fer-ho possible, a causa dels elevats costos d’una producció d’aquestes característiques, Mister Jones va engegar una campanya de micromecenatge a Verkami amb l’objectiu d’aconseguir 4.000 euros per publicar ambdós formats. No sap si tornaria a repetir una altra campanya d’aquestes dimensions, però té molt clar que ho faria per ocasions especials, com és aquesta, i no per treure el següent disc. 
 
Com la majoria de grups petits, el cantautor Joan Baró també va aconseguir finançament per llençar el seu primer disc en solitari, Sol. El naixement musical de Joan Baró!, a través de Verkami, guanyant 3.100 euros fa tan sols uns mesos. “Mai no he rebut cap subvenció i no en tindré mai, perquè només es donen suport a aquells projectes que ja han funcionat, i les discogràfiques tampoc no s’arrisquen a conèixer coses noves”, explica Baró. Cada vegada són més les persones les que recorren a aquest tipus de finançament, perquè, com diu Baró, “gràcies als  que ens envolten, els artistes podem arribar més lluny”. 
 
Tot i les grans dificultats de supervivència, hi ha un gran nombre d’artistes que no utilitzen el micromecenatge, com és el cas del músic lleidatà Albert Oliva. “Sempre li he donat més importància a la celebració d’un concert que a la gravació d’un disc, suposo que per això no penso en el micromecenatge”, opina Oliva, que ha finançat mitjançant els bolos el seu últim disc, L’home invisible. Tot i que està molt a favor del micromecenatge, creu que aquí, a Espanya, i a Lleida, no hi ha cultura de passar la gorra i, per tant, es fa més difícil que la gent doni diners per un projecte musical.
 
El cinema també necessita ajuda
 
Amb la idea d’“és tot o res”, els directors de la sèrie lleidatana Don Distruf van decidir tirar endavant un Verkami per aconseguir els 2.500 euros que necessitaven per llogar una càmera de vídeo professional. Objectiu que van sobrepassar, la qual cosa els va permetre gravar aquesta websèrie, que es va estrenar a mitjans de novembre i que té com a escenari principal l’Hostal Mundial de Lleida. “Amb coses com aquestes comences a valorar la voluntat de la gent, perquè hi havia moltes persones anònimes que ens van aportar diners i no sabíem qui eren”, explica el Josep Blanch, un dels tres realitzadors. Per  tal d’agrair a la gent que els ha donat suport, van celebrar una preestrena de la sèrie amb els mecenes, “per dir-los que sense ells no hagués estat possible i perquè teníem moltes ganes de conèixer-los”.  
 
Com si fos una fórmula matemàtica, tots els usuaris de micromecenatge coincideixen a dir que els primers i últims dies dels quaranta dies que dura la campanya són els més fructífers, a diferència del pas de l’equador, que la cosa s’estanca. “Suposo que la gent es cansa, però quan queden pocs dies i diners per arribar a la fita, la  gent  fa  un  petit esforç, i s’agraeix molt”, afirma la Jenny Montagut, directora de Don Distruf. Com en la majoria de micromecenatges, la família, els amics i els coneguts són els grans amfitrions, sense els quals, “això no funcionaria”. 
 
Però no ens oblidem de les recompenses, perquè per cada donatiu es rep un regal de recompensa, que acostuma a ser un disc firmat, xapes, camisetes o conèixer el teu ídol en el cas dels músics. “És una forma de donar les gràcies, que serveix també d’al·licient”, explica el cantautor Jordi Gasion. Perquè l’originalitat és un plat que també s’ha de tenir sobre la taula. En el cas de Don Distruf, es va optar per oferir recompenses personalitzades i regals típics d’un hotel, com tovalloles i xampús. “Vam voler sortir de  la normalitat i vam pensar què era el que la gent sempre s’emportava dels hotels, i ho vam tenir clar”, explica la jove directora. Tot i això, en aquest cas, “va ser més atractiu el projecte que les recompenses”, per la qual cosa es mostren molt contents amb els resultats aconseguits. 
 
Però, per desgràcia, no tots els projectes de micromecenatge s’aconsegueixen. Carlos Bauhouse i el seu equip, NH3, van dur a terme un projecte a Verkami per finançar el curtmetratge No hay tres: Han estado esperándote. Es pretenia assolir una petita quantitat per sufragar els costos del transport i la manutenció de l’actriu Mairén Muñoz i per fer un esdeveniment promocional amb l’objectiu d’impulsar el curtmetratge. La proposta no va tenir la resposta esperada, “probablement per tractar-se d’un curt realitzat amb smartphone i pensat per presentar-se al Phonetastic 2015, certamen inclòs al Festival de Sitges”, explica el productor Carlos Bauhouse. Però la intenció del director és portar a terme el muntatge d’un altre curtmetratge, titulat CY-Anne, amb el material ja gravat i rodant algunes imatges més per al pròxim Festival de Sitges, “convertint No hay tres en un llargmetratge amb més mitjans i gravat amb càmeres professionals”. Bauhose no es rendeix i crearà un altre projecte de micromecenatge per tirar endavant aquesta nova proposta cinematogràfica.
 
Recuperar les campanes de la Seu Vella
 
Però no només els grups musicals i els realitzadors audiovisuals recorren al micromecenatge per tirar endavant la seva idea. Un projecte molt important que necessita de la cartera dels lleidatans per fer-se realitat és el de la recuperació de les campanes de la Seu Vella. L’Associació dels Amics de la Seu Vella, amb la campanya “I ara... toquen les campanes”, demana 60.000 euros per rehabilitar l’estructura del campanar, ja que “no es toca des dels anys setanta” i és necessari restaurar les set campanes del campanar, segons ha explicat el president de l’Associació, Joan Ramon González. Entre les set campanes es troben dos grans tresors datats de 1918 i cinc dels anys 1948 i 1949 que es veuen afectats en sonoritat per culpa de les esquerdes, ja que el temps passa per a tots igual, inclús per a les campanes. S’han de netejar les sis campanes existents i portar la Mònica, que ja va ser baixada, a restaurar a un taller especialitzat d’Alemanya, perquè pugui tocar els quarts, en romandre muda des de 2004. “També s’ha de reubicar la Silvestra, de manera que es pugui passar per sota i recuperar l’estructura que històricament havia perdut”, ha afegit González. Part d’aquests diners es destinaran també a reubicar les campanes a les finestres, com inicialment es va dissenyar, perquè es puguin veure mentre toquen i voltegen gràcies al contrapès del seu jou; també es pretén netejar les dues plantes de les campanes perquè es puguin visitar.
 
Però a diferència dels altres projectes, l’Associació dels Amics de la Seu Vella, amb la col·laboració del Consorci del Turó de la Seu vella i la Confraria de Campaners de Catalunya, no s’ha decantat per demanar ajuda a través d’una plataforma, sinó que ho han fet pel seu propi compte. “No tenim pressa, són molts diners, i els que anem aconseguint, els anem invertint”, comenta el Joan Ramon, que espera arribar a l’objectiu marcat en tres o quatre anys. “Aquest micromecenatge és com el que es feia antigament, quan era la gent qui donava diners destinats a la recuperació de les campanes de les esglésies”, explica el president. Gràcies a les donacions de la societat civil i els diners recaptats amb La Lluna al Claustre, el passat mes de maig van poder baixar la Mònica perquè pogués ser restaurada a Alemanya. Lluny dels 60.000 euros que necessiten, n’han aconseguit uns 16.000, però, tot i això, l’esperança no la perden, perquè el que de veritat voldrien és recuperar les catorze campanes originals amb les quals es va aixecar el campanar de la Seu Vella. 
 
En casos com aquests, de gran magnitud, es veu com els mecenes han substituït les subvencions del Govern, que des de fa uns anys són transparents. “La societat civil ha assumit la responsabilitat, ja que ha vist que l’administració va lenta”, explica el president de l’Associació dels Amics de la Seu Vella. El Govern no dóna diners i els recursos actuals són molt escassos.

La industria cultural ha caigut en l’oblit de les administracions, i els consumidors culturals són els que es rasquen les butxaques per mantenir els fonaments d’una cultura cada cop més malmesa per la gratuïtat de la xarxa. Carles Gómez, cantant de Lexu’s, opina que “la cultura ha de buscar fórmules perquè sigui rendible, i s’ha de dir prou a la gratuïtat, perquè tot té un preu”.
 
Tot i això, el Govern central encara no ha acabat de regularitzar el micromecenatge. En l’últim projecte de llei de Foment del Finançament Empresarial que es va aprovar fa uns mesos, es dedica un capítol a les plataformes de microfinançament. Segons explica el ministre d’Economia, Luis de Guindos, les plataformes de micromecenatge seran supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb la implicació del Banc d’Espanya. Així, els inversos acreditats podrian invertir sense límit, mentre que els no acreditats tindrien límits anuals de 3.000 euros per projecte i 10.000 en el conjunt de plataformes. A més, les requeriria signatura per manifestar, abans d’adquirir cap compromís de pagament, haver estat advertits dels riscos. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat