Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Un Mundial, un somni per a Guerrero Competició

Fer realitat un somni és el que tots volem, i Guerrero Competició ho ha aconseguit estant al ral·li mundialista de Catalunya

Guerrero Competició, ral·li de Catalunya, automobilisme
Tots els membres de Guerrero Competició, un cop acabat el ral·li mundialista de Catalunya. (Foto: Sara Lluvia)
En aquesta vida no hi ha res més satisfactori que complir somnis. N’hi ha de més fàcils d’assolir i d’altres de més complicats, però tots en tenim. Però això, quan es presenta l’oportunitat, s’ha d’aprofitar. Així s’ho va plantejar l’equip lleidatà Guerrero Competició, amb el pilot lleidatà Joel Guerrero al capdavant, a l’hora de participar en la darrera edició celebrada del Rally RACC Catalunya - Costa Daurada. Era la primera vegada que els ilerdencs participaven en una prova del Mundial.


“Per a tots nosaltres era un somni, una meta que teníem”, manifesta el Joel Guerrero (pilot, 26 anys). En aquest sentit, l’Eduard Goixart (mecànic, 25 anys) apunta que “és diferent a tot”, mentre que el Xavier Carulla (copilot, 31 anys) indica que “és una experiència única. És el graó més alt al qual hem arribat, perquè a partir d’aquí ja no hi ha res”. Se sol dir que els resultats queden apartats quan gaudeixes del que fas, en una experiència única, i més si qui t’acompanya són els teus amics. I és que Guerrero Competició és més que un equip, és una família.
 
En nombroses ocasions, tal com recorda el Marc Manresa (mecànic, 27 anys), la presència dels lleidatans a la prova catalana havia estat com a controladors de tram, però “d’estar-hi treballant a córrer hi ha una diferència abismal”.
 
Ara bé, arribar a la cita mundialista com a formació no va ser fàcil, ja que va caldre tocar de peus a terra. La idea sempre l’havien tingut present, però un cop superats amb molt bona nota el Campionat de Catalunya i el d’Espanya es va decidir fer un pas més. “La gent des de fora ho pot veure d’una manera, però un cop ets a dins, si vols arribar a l’objectiu marcat, es requereix molt treball i esforç”, explica el Joel Guerrero, que apunta que “poder fer una prova així requereix un suport econòmic molt fort, perquè tot es multiplica en relació amb altres cites”. De fet, hi ha un punt en el qual és més dura la feina d’organització que el treball a fer un cop allà.
 
Així, la recerca de patrocinadors és la tasca més difícil. “Avui el patrocini funciona perquè qui et coneix i et vol donar diners per córrer ho fa perquè hi té un compromís”, explica el Joel Guerrero. Aquestes paraules es veuen matisades per les del Guillem Pach (mecànic, 27 anys), que diu que  “abans hi havia més suport als pilots, però amb la crisi ha canviat. I és un esport en el qual depens molt dels patrocinadors que hi ha”.
 
La feina és prioritària
 
Cap dels integrants de Guerrero Competició no es dedica exclusivament a la competició. Tots tenen les seves respectives feines. “Cadascú té la seva feina i s’organitza com pot. A la cita del Mundial vam arribar-hi el dia que podíem. Ho fas el millor possible per estar-hi el màxim de temps, per tal de fer tot el que es pot i més”, comenta el Sergi Sanmartín (mecànic, 25 anys), el qual precisament no va poder estar amb els seus amics per qüestions de treball: “Veure com marxa el cotxe en què has treballat i no poder anar-hi és dur.” Tampoc no hi va participar el Xavier Carulla, “perquè no podia tenir festa tota la setmana”, la qual cosa va obligar a buscar un substitut com a copilot, el Xevi Moreno. “És l’única vegada que el Xavier no ha estat al meu costat i va ser una llàstima”, comenta el Joel Guerrero.
 
De fet, són moltes hores de preparació, encara que entrenar en ral·lis és difícil, ja que “ser un pilot ràpid només s’aconsegueix fent moltes proves. Pots anar a circuits, però no hi té res a veure”, diu el Joel Guerrero. I el Gerard Abella (mecànic, 27 anys) hi afegeix que “si haguéssim de preparar-ho en camins suposaria un cost afegit, ja que aquells per on passes s’han d’arreglar després, a més que cal tenir tots els permisos necessaris”. Aquesta és una diferència respecte als grans equips mundialistes, que poden destinar 10.000 euros per un dia d’entrenaments.
 
Però diuen que la il·lusió també mou muntanyes. I, després de picar a moltes portes, va arribar el dia clau, el de la sortida. “El primer dia costa d’assimilar, perquè passes d’anar-hi passejant a poder entrar-hi”, argumenta Goixart. Tot i així, el Joel admet que “sempre ha estat així, perquè quan vèiem una competició més gran ens queia la bava, i un cop a dins, es veu diferent”. “Un cop a dins t’adones que és un ral·li més”, apunta Abella.
 
El motor es posa en marxa. Aquí hi ha dos punts de vista: el del pilot i el copilot i el dels mecànics. “Des de dins del cotxe ho vius tot molt ràpid, però gaudeixes, sobretot quan veus que l’esforç que hi ha hagut darrere té els seus fruits i els trams estan anant bé”, explica el Joel Guerrero. A l’altra cara de la moneda, els companys mecànics manifesten que “es tenen nervis, veient els temps i estant als trams. Quan es trenca alguna cosa del cotxe són moments crítics, però hem après a gestionar-ho, malgrat la limitació de temps. És important mantenir la calma, perquè si es fa amb pressa, pot haver-hi accidents que es poden evitar si es pensen les coses dos cops”, apunten Carulla i Abella. A més, es dóna el cas que el Joel Guerrero és mecànic de professió, “però va arribar un moment, sobretot quan vam entrar en el Nacional, que vaig haver de deixar de preocupar-me per l’aspecte mecànic i vaig deixar fer a la resta, per estar tranquil, gràcies també als meus companys”.
 
Tot i així, el pilot comenta que, “sent una prova del Mundial, ens ho vam preparar a consciència i hi vam arribar amb els deures fets, sense que res no se’ns escapés”. I, en l’aspecte esportiu, admet que “si el pilot és el 50% d’important perquè la cursa surti bé, si el cotxe està en perfectes condicions, la resta és el copilot, i això hi ha gent que no ho valora”, comenta el Joel Guerrero, mirant Carulla.
 
A més, el suport de l’afició també és fonamental. “Hi ha vegades que et ve a veure gent que segueix la teva evolució i coneix la teva trajectòria. En el Mundial va ser un extrem, perquè ens va venir a veure persones que no coneixíem. És un recompensa a la feina ben feta”, diu Guerrero, agraït amb l’afició que es desplaça a veure’ls en acció.
 
Un equip, una família
 
Fa molts anys que estan junts, donant suport al Joel Guerrero. Tots són indispensables en l’equip, i l’organització arriba amb el treball, l’experiència i la confiança. Aquesta amistat ha estat clau en tots els èxits aconseguits. “Passem moltes hores junts i tots som iguals. És una passió que tots tenim cap a una cosa sacrificada. El millor: som una colla d’amics”, explica Pach. Per això, com a recompensa, la cita mundialista va ser un premi per als mecànics, “perquè tot l’any han estat amb mi. Són de confiança i si algú em toca el cotxe i no són ells estic més pendent de tot”.
 
També s’ha de destacar que les famílies ho veuen com una cosa normal, ja que, com diu Carulla mentre els seus amics riuen, “les nostres parelles ens han conegut quan ja estàvem en aquest món”.
 
Precisament, qui té un pes molt important dins de l’equip i està sempre a l’ombra és el Miquel Guerrero, germà del Joel. Amb 31 anys, s’ha convertit en el coordinador i el community manager. “Si no fos per ell no hauria fet ni la meitat del que he fet”, diu el Joel, mentre que la resta de la formació ressalta el gran treball que du a terme. Precisament, el Miquel es treu importància en dir que “els membres de l’equip ho fem de manera desinteressada, la qual cosa demostra que som amics de veritat. Vèiem que el Joel tenia un do, i volíem saber si estàvem al nivell de la resta. Sabem que som ràpids i que podem ser-hi. Les impressions són positives”.
 
Tocar de peus a terra
 
Un cop tot acaba, la sensació que queda al cos “és brutal, i tornaries a començar malgrat haver passat una setmana fora de casa”, expressa Abella. O, com diu Manresa, “és dur, ja que dorms poc, potser quatre hores, perquè en el Mundial comences molt d’hora i acabes molt tard”.
 
Però, d’altra banda, s’ha de ser realista i “tocar de peus a terra”. “Això és molt ambiciós. Has de tenir el cap força fred i analitzar-ho tot, fins on pots arribar, i valorar si surt a compte o no”, assenyala el Joel Guerrero. A més, el Miquel argumenta que “el meu germà hi dedica moltes hores; gairebé no té vida social, però els diners són clau, perquè és un passatemps molt car, i sort que té el taller”.
 
Per tornar a anar a una cita mundialista, l’únic que cal “són diners. El problema sempre és econòmic, perquè les ganes hi són. A més, la il·lusió és fer el Mundial, i fer-lo suposaria deixar-ho tot”, indica el Joel Guerrero, i hi afegeix que “hem d’acabar l’any, valorar i veure el pressupost del proper, i a partir d’aquí estudiarem on podem arribar”. 
 
Per això, apunta amb duresa que “fa enveja veure un pilot que abans no era bo però que a base de diners darrere s’ha fet bo. Sap greu que això succeeixi, perquè hi ha molta gent del planter que es queda fora per aquesta qüestió”. També es mostra crític amb la Federació Espanyola d’Automobilisme, que, a diferència de la francesa, no dóna tant suport a les joves promeses dels ral·lis. I fa aquesta reflexió, ben realista: “Si no tens diners, mai no arribaràs al teu límit; el teu punt màxim serà fins allà on tu puguis pagar”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La història d'una supervivent

Publicitat
Publicitat