Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Traient els colors a una societat en blanc i negre

Fa poc més d’un any naixia l’Associació Colors de Ponent. Aleshores eren tres persones les que van decidir fer quelcom per canviar la situació de desemparament del col·lectiu LGTBIQ a les terres de Lleida

Dia Internacional de lOrgull LGTBI
Un moment de la concentració que va tenir lloc el passat Dia de l’Orgull. (Foto: Imma González)
Abans que el col·lectiu Colors de Ponent naixés a Lleida, les persones LGTBIQ no tenien on anar a buscar ajuda quan la necessitaven. La Sandra, una de les fundadores i presidenta de l’Associació, posa com a exemple la seva pròpia experiència. Un dels seus infants flueix entre gèneres. Aquesta situació, en un moment de la seva vida, li va ocasionar problemes amb els seus companys d’escola, que no entenien la seva actitud, i la Sandra va decidir buscar ajuda. A Lleida no la va trobar. El suport, finalment, el van trobar a Barcelona. Aquest, malauradament, és només un petit exemple dels molts casos d’homofòbia, bifòbia o transfòbia que es produeixen a Lleida i els seus voltants, la majoria dels quals, encara ara, simplement queden en l’oblit. Les recents declaracions del bisbe de Solsona, l’homofòbic comentari del professor de l’IES Gili i Gaya o l’atac la passada nit de Sant Joan d’una parella de lesbianes a Arbeca només reafirmen la gravetat de la situació. És evident que l’existència d’una estructura a la qual el col·lectiu LGTBIQ pugui recórrer quan necessiti ajuda és completament necessària, no obstant això, és només el primer pas d’aquesta complicada lluita. Això sí, és un dels més importants. 

Acabar amb la soledat

Tal com la Sandra explica, molts dels afectats davant d’un atac contra la seva persona, sigui verbal o físic, opten per callar-s’ho per por al que pugui passar després, perquè se senten sols. L’existència d’una Associació que t’asseguri que t’acompanyarà en el procés és clau perquè aquestes persones comencin a denunciar. I és que l’Associació no només s’encarrega de vetllar perquè es compleixi la llei i d’ajudar en els tràmits de denúncia, sinó que ofereix ajuda psicològica i acompanyament a totes aquelles persones que ho necessitin. El sentiment de soledat és un dels més perillosos, i és per això que l’Associació dona especial importància a l’atenció grupal, on els afectats poden compartir les seves experiències i sentiments amb altres persones que es troben en una situació similar i, a més, trobar en el seu grup figures en les quals emmirallar-se. 

Un problema de base

“Ens trobem en una societat en la qual som educats, des dels inicis, amb uns valors erronis. La diferenciació entre nens i nenes ens ve imposada fins i tot abans que nosaltres mateixos tinguem consciència com per saber si som un nen o una nena. Així, doncs, amb aquest problema de base és habitual que les persones que comencen a adonar-se que els seus sentiments són diferents als de la resta ho amaguin”, explica la Sandra. “Si això no es canvia a temps -afegeix-, pot acabar desembocant en un trastorn mental sever”.

Lleida, capital LGTBIQ? 

En poc temps l’Associació ha aconseguit molt més del que podien esperar. El passat 17 de juny Lleida va ser escollida com a seu dels actes descentralitzats que cada any organitza la Comissió Unitària 20-J, un fet molt important per al col·lectiu i que reflecteix la bona feina de tots els seus voluntaris. A pesar d’això, i sobretot en les últimes setmanes, la sensació general és més aviat agredolça. Tota aquesta tasca i les fites aconseguides contrasten amb els casos LGTBIfòbics que continuen sortint a la llum dia rere dia. La persistència és, doncs, clau en aquesta lluita, la fita de la qual no és res més que arribi el dia en què aquest tipus d’associacions, simplement, deixin d’existir.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat