Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“En acabar la mili em vaig prometre no tornar mai més a Gardeny. I ja ho veieu”

Sisco Sapena President de Lleida.net

Parlar de tecnologia a Lleida és parlar del PCiTAL i si parlem del PCiTAL cal parlar de Lleida.net, una empresa amb més de quinze anys d’història que cotitza en borsa des d’aquesta tardor. Sisco Sapena és el seu president.
 
Luis Ángel Pérez de la Pinta. Què és exactament Lleida.net?
Sisco Sapena. Lleida.net és una operadora de telecomunicacions, però tenim una especialitat molt concreta: la nostra principal labor -i el que ens diferencia de la resta- és que la nostra empresa és una operadora de telecomunicacions que es dedica a certificar les dades que passen a través d’ella.
 
L. Á. P. Sí, i el vostre producte més destacat és l’SMS certificat, però per què serveix i com funciona?

« L’SMS certificat és un invent nostre. És un producte que hem creat aquí »

S. S. L’SMS certificat és un invent nostre. És un producte que hem creat a Lleida.net i que permet que qualsevol usuari pugui demostrar que un dia concret va enviar un SMS a una persona, que aquest SMS va ser lliurat o no i que aquesta comunicació incloïa un text concret. És una eina que té múltiples aplicacions en la vida diària. Estalvia temps i diners a empreses, entitats, particulars, administracions i autònoms.
 
L. Á. P. De debò pot ser que un SMS tingui el mateix valor que una notificació escrita?
S. S. Sí, sí. Té el mateix valor. Certifica que s’ha realitzat un enviament amb un contingut determinat i permet saber si s’ha lliurat o no. És exactament el mateix.
 
L. Á. P. Ja, però com convenço a la meva àvia que és així?
S. S. De debò, la teva àvia pot estar tranquil·la. L’única diferència que hi ha entre les nostres certificacions i les cartes certificades que tots hem rebut alguna vegada està en el fet que nosaltres utilitzem un mitjà diferent al clàssic. Aquí no hi ha paper, aquí tenim l’SMS. I com que a les àvies se’ls convenç habitualment amb l’estalvi, el millor argument que li podem donar a la teva és que un SMS certificat dels nostres li costarà 1 euro i tindrà el comprovant a l’instant. Una carta certificada, que és un producte que ella segur que coneix, n’hi costarà 6 i, damunt, trigarà quinze dies a tenir el comprovant. Amb un burofax clàssic encara li sortiria més car: la teva àvia es gastarà 20 euros per tenir el mateix que nosaltres oferim per 1 euro Et sembla que amb això n’hi ha prou per convèncer-la?
 
L. Á. P. Ja l’hi diré però, ja que parlem de família, el teu pare és un dels advocats més prestigiosos de Lleida. Per què no vas seguir els seus passos i vas preferir dedicar-te a això?
S. S. En el seu moment el meu pare em va donar llibertat d’elecció i jo, doncs bé, vaig preferir orientar la meva educació cap a una carrera tècnica. Crec que no em puc queixar del resultat de l’elecció que vaig prendre. I més ara, que hem començat a cotitzar en borsa. Estem al Mercat Alternatiu Borsari des del 9 d’octubre d’aquest any.
 
L. Á. P. Us va bé? Us funciona? Què us aporta exactament ser una empresa que cotitza?
S. S. No em queixo. Abans que res, cotitzar en borsa ens dóna notorietat. Amb més notorietat, la nostra reputació millora. També aconseguim fons que ens permeten expansionar-nos de manera més ràpida.
 
L. Á. P. Amb quin tipus de clients treballeu?
S. S. Nosaltres treballem amb clients de tot tipus, però els nostres serveis i productes interessen especialment a empreses del sector bancari, empreses de telecomunicacions, d’assegurances i elèctriques. Bàsicament, totes les empreses que treballen amb milers de clients. Els nostres productes redueixen costos.
 
L. Á. P. Vosaltres teniu la seu al PCiTAL. És un bon lloc?
S. S. Doncs la veritat és que és un lloc excel·lent. Jo crec que no podríem estar millor situats. El més curiós és que, en el seu moment -quan vaig acabar la mili-, em vaig jurar i perjurar que no tornaria a trepitjar Gardeny en la meva vida.
 
L. Á. P. Així que vas fer la mili aquí, a Lleida.
S. S. Sí, sí. Ja us dic. A les casernes que ocupava el que avui és el Parc Científic i Tecnológic Agroalimentari de Gardeny. Les coses canvien, ja ho veieu. Per a una empresa com Lleida.net no crec que hi hagi un lloc millor que on estem ubicats.

L. Á. P. Per què vas batejar així la teva empresa?
S. S. La nostra primera idea era la de ser la xarxa de Lleida i en anglès xarxa és net. Nosaltres vam néixer com a xarxa de BBS, Bulletin Board System. D’aquí va sorgir el nom de Lleida.net. Està bé que l’empresa porti el nom del lloc on va néixer, que a més, en el nostre cas, és també on estem. Ningú es pregunta per què el Banc de Santander es diu Banc de Santander. Doncs el nostre cas és el mateix. Som una empresa d’aquí i realment tenim ganes que se sàpiga.
 
L. Á. P. Els particulars ja no enviem SMS. De veritat li queda vida a l’SMS?
S. S. N’hi queda moltíssima: adona’t que, encara que potser ja no enviïs molts SMS, segur que estàs rebent més SMS que mai. Les empreses que et donen i em donen serveis es comuniquen amb nosaltres mitjançant l’SMS. És l’eina que utilitzen els bancs, les empreses d’assegurances, les de transports, els dentistes i les cadenes comercials per donar a conèixer les seves ofertes o prestar serveis determinats. I ho fan per una cosa molt simple: l’SMS és universal. Qualsevol persona, independentment del mòbil que tingui, pot rebre un SMS i llegir-lo sense dificultat.
 
L. Á. P. A 7accents deixem el paper ja només per a un mensual gratuït i venem el nostre setmanari a la xarxa. Encertem? Com es convenç a la gent que pagui per alguna cosa a la xarxa?
S. S. Jo crec que sí. Als clients se’ls convenç sent més ràpid, eficient i efectiu que la competència. Si, a més, li afegiu ser molt més barats, la xifra d’ingredients per a l’èxit augmenta.
 
L. Á. P. Què et va dur a dedicar-te al que et dediques?

« De jove vaig començar com a radioaficionat. Era una cosa que m’apassionava »

S. S. Jo vaig començar com a radioaficionat. M’apassionava, i d’aquí a voler connectar màquines entre si hi ha un pas. I de la telemàtica, a Internet. Quan jo vaig començar tot era molt incipient i, alhora, apassionant. I fins aquí, ja ho veus...
 
L. Á. P. Per què no portes mai corbata? No lliguen les corbates i la informàtica?

« No ho sé pas si lliguen corbates i informàtica, però jo no en duc mai »

S. S. No sé si lliguen o no, però el que està clar és que jo tinc coll de toro. Portar corbata em molesta. Em molesta molt, no estic còmode amb ella. I mira, torno al Banc Santander. Vaig decidir deixar les corbates definitivament el dia que vaig veure a Emilio Botín signar la compra del Lloyds Bank sense corbata. Si Botín podia signar una compra com aquesta sense corbata, a veure per què no podia jo fer el meu treball sense corbata. Però sí que vull aclarir una cosa...
 
L. Á. P. Tu diràs.
S. S. Que Botín sí que portava corbata aquell dia. Bé, la portava en començar, però després se la va treure i l’hi va posar a l’anglès que signava la venda. Era, clar, una corbata vermella. El segell del seu banc, vaja.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat