Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Una persona està plena de felicitat, però per trobar-la ha d’estar en un estat de calma"

Vicenç Alujas Autor d''Arquitectura de la calma'

Vicenç Alujas,llibre,calma,meditació
L'escriptor Vicenç Alujas visita la redacció de 7accents per presentar-nos el seu llibre. (Foto: Ares Valdés)
Ares Valdés. Què significa estar en calma?

« Vicenç Alujas ens parla del que significa estar en un estat de calma, com arribar-hi i les solucions positives que aporta, com ser més feliç. »

Vicenç Alujas. La calma és l’estat natural de l’ésser humà. Quan naixem, ho fem en un estat de calma, i quan necessites alguna cosa, fas un petit plor i t’ho donen. Qualsevol persona, situació i cosa que ens faci perdre la calma és antinatural, i qualsevol persona, situació i cosa que ens faci perdre la calma no ens interessa. Aleshores, la calma és un tresor que no hauríem de perdre mai.

A. V. Quina és la clau?

« La calma ni es troba, ni apareix, ni sorgeix, la calma es construeix. »

V. A. L’autoobservació. Necessites connectar un moment amb el teu estat de calma, perquè si no, una persona no podria viure, estaríem tot el dia vivint en un món que no seria el nostre. La calma ni es troba, ni apareix, ni sorgeix, la calma es construeix. Llavors, en construir-se, és important saber que has de tenir una actitud, en aquest cas, una petita feina a fer.

A. V. Dius que pots fer meditació a l’autobús, a una cafeteria... És realment possible?
V. A. I tant. Es tracta d’aprofitar qualsevol moment per buscar la calma i a un mateix. Evidentment, els peus que toquin ben bé a terra en línia recta, fent respiracions profundes i connectant amb la teva calma interior. Parar és clau per fer-ho bé.

A. V. És difícil aconseguir-ho?
V. A. Si ho penses, és tancar hàbits, perquè és molt natural. No hem d’agafar la imatge de les coses, com, per exemple, el Pirineu o l’autobús, sinó la imatge de l’actitud que tens quan estàs meditant. Molta gent em diu que al Pirineu lleidatà medita molt bé quan es para amb el cotxe a la Bonaigua. Allò més important no és la Bonaigua en aquest cas, sinó la sensació que tu tens. Queda’t amb això i aplica-ho també a la plaça Sant Joan.

A. V. Jo, ara mateix, estic estressada. Com ho faig per entrar en un estat de calma?
V. A. Primer hem d’explicar el que ens passa, després farem una reflexió meditada, que significa parar un moment a observar-se a un mateix, i, per últim, fer uns exercicis per saber què és el que t’ha fet perdre la calma. Hi ha moltes coses que et poden portar a la calma, tot i que l’estrès pot ser bo en una situació de risc o important, perquè et pot portar la vida. Però aquí ningú no ens ha de fer mal ni perdre la vida, així que ara mateix ens estressem per ximpleses.

A. V. El nostre dia a dia seria diferent si meditéssim?
V. A. Veuríem la vida d’una altra manera, perquè l’estrès no el produeixen les situacions, sinó com nosaltres ens les prenem. En un estat meditatiu, pel que fa a algunes coses no n'hi ha per tant. El secret està en deixar de pensar, i quan pensem, hem de fer-ho amb el cor i no amb la ment.

A. V. Es pot aconseguir la felicitat a través de la calma?
V. A. La felicitat no la trobaràs mai a l’exterior, perquè mai no en tindràs prou; la felicitat està en el teu interior. La part final del llibre tracta de donar les claus del lloc on es troba l’estat de calma, i aquestes es troben en un mateix... Una persona ha d’entendre que ja té la felicitat, només ha de desenvolupar-la. Una persona està plena de felicitat, però per trobar-la ha d’estar en un estat de calma.

A. V. Llavors el quid de la qüestió està en conèixer-se a un mateix...
V. A. Sovint em pregunten si aquest llibre és d’autoajuda. I els responc que tots els llibres ho són. El Quixot t’ensenyarà història i el catàleg del Ikea t’ensenyarà a muntar mobles. Aquest llibre és un assaig que ajuda a aconseguir un estat de calma.

A. V. D’on sorgeix el teu segon llibre, Arquitectura de la calma?

« L'escriptor i coordinador de la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya va presentar ahir el seu segon assaig, 'Arquitectura de la calma' a la llibreria Punt de Llibre de Lleida. »

V. A. És una ampliació del primer. La gent volia més estats de calma i em demanava que continués fent coses. Arquitectura de la calma és com construir un estat de calma sòlid i permanent.

A. V. Per què "arquitectura"?
V. A. Vaig quedar amb el Guillem Simó, que és l’altre escriptor del llibre, l'hi vaig exposar i em va dir que li agradava perquè el llibre és com un edifici. S’expliquen els fonaments, l’estructura i la façana de la calma.

A. V. Els casos que expliques són situacions reals, no?
V. A. Sí, hi ha dotze casos reals, un al final de cada capítol, de gent que ha perdut la calma i l’ha pogut recuperar, i crec que és un dels ganxos del llibre, perquè apareixen situacions del dia a dia molt comunes.

A. V. Si algú et diu que després de llegir el teu llibre no ha aconseguit arribar a un estat de calma, què fas? Tornes els diners, com als anuncis?
V. A. D’entrada li diria que, del que llegeixi, no es cregui absolutament res, simplement que ho posi en pràctica, i aleshores en parlem. Una vegada ho has posat en pràctica, si et va bé, endavant, si no, que et tornin els diners. Si només et llegeixes el llibre, tornaràs a estar igual, l’has de posar en pràctica. És un llibre que s’ha de llegir dues, tres i quatre vegades per treure'n interpretacions diferents.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat