Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

Viatge a la Lleida dels vinils

Antoni Gorgues Director de la companyia discogràfica Guerssen

Antoni Gorgues,Guerssen,vinils,
Antoni Gorgues, director de la companyia musical Guerssen. (Foto: Dani Martínez)
Són les deu del matí del primer dimarts després de Setmana Santa i per alguna estranya raó fa un fred que pela. Em trobo davant de la porta de Guerssen. A través del seu cristall solament sóc capaç d’albirar caixes i més caixes de vinils que s’apilen gairebé en qualsevol racó. De darrere d’una d’elles veig un cap que em somriu i, veloç, es dirigeix cap a mi rient: “T’has equivocat de porta, aquesta és la del magatzem. Entra, l’Antoni t’està esperant”. En un any se’n compliran vint des que l'Antoni Gorgues decidís fundar Guerssen. Avui em reuneixo amb ell perquè m’expliqui a què es dediquen i per què dimonis fins fa només uns dies no sabia de la seva existència.
 
Dani Martínez. Com i quan neix Guerssen?
Antoni Gorgues. Neix l’any 96 fruit de la meva inquietud personal, com qualsevol cosa d’aquestes característiques tan específica com és el nostre cas. Quan vaig tenir una edat suficient per adonar-me que era el que volia i que no volia, vaig saber que el que no volia era seguir portant la vida d’oficinista que llavors tenia. I dins de tot allò que m’agradava i que, a més, podia convertir en la meva professió, estava la música. Concretament les músiques una mica més fosques, amb les quals hem continuat treballant durant tots aquests anys. D’aquesta forma, vaig provar per aquí i la veritat és que he tingut la sort que hagi funcionat, per a sorpresa de gairebé tothom. (riu)
 
D. M. A què es dedica Guerssen?

« Guerssen va néixer principalment com una discogràfica de venda per correu de material d’importació »

A. G. Guerssen va néixer principalment com una discogràfica de venda per correu de material d’importació. Es tractava d’un material fosc, sobretot de discos de vinil, amb estils que van des de la psicodèlica fins al folk, el rock de garage dels seixanta o el funk. Quan va néixer era molt petita, bastant amateur en el fons. Primer vaig començar editant algun disc de grups d’amics meus. En aquells dies estava molt ficat en l’escena de la música garage dels noranta. Va ser en aquest moment quan vaig editar el disc d’una banda anomenada The Flashback Five, de Barcelona, que es va convertir en la nostra primera referència. Amb el temps vaig anant fent més contactes. Quan et dediques full time a una cosa, vas absorbint moltíssimes influències d’aquí i d’allà. D’alguna manera. vas obrint el teu ràdi d’acció. Finalment, vaig acabar dedicant-me, sobretot, a reeditar discos antics, la qual cosa fins a dia d’avui s’ha mantingut com l’activitat principal de Guerssen. Aquí reeditem discos de col·leccionista, una miqueta rars, que abasten des dels anys 64 i 65 fins a principis dels vuitanta, tot això dins dels estils que comentava abans. A més, ara també rescatem enregistraments que mai es van arribar a editar. De tant en tant tenim la sort de descobrir-ne algun que no dubtem a posar en circulació.
 
D. M. Però el vinil no havia mort?
A. G. Jo vaig començar en això en un moment en el qual hi havia gent que et mirava amb estranyesa si anaves amb un vinil. (riu) Ara mateix, les multinacionals han vist que aquí hi ha negoci a fer. Han entrat al drap i fan chatarrería. Es tracta d’edicions no tan cuidades com a nosaltres ens agradaria. Veig que és molt possible que acabin carregant-s’ho tot. Que acabin matant la gallina. Al final és possible que acabem quedant els de sempre quan això passi, perquè jo crec que passarà. No descarto tampoc que d’aquí a deu anys hi hagi un retorn del CD. De fet, a EEUU hi ha hagut una tornada del casset tremenda, cosa que no acabo d’entendre. Al món de la música sempre quedarà un reducte col·leccionista, el fetitxista.
 
D. M. Com és el vostre dia a dia?

« Investiguem sobre músiques que encara estan per descobrir »

A. G. És una mica atropellat. (riu) Sobretot ens dediquem a investigar sobre músiques que encara estan per descobrir. En aquest sentit, tenim molta feina de cerca, encara que Internet ens ha facilitat bastant el treball des que vam començar. D’altra banda, pensa que no solament és el nostre treball, sinó també la nostra passió. De tot el que ja portem reeditat, que són més de 300 títols, existeix una gran part de material que a nosaltres sempre ens ha agradat i que coneixem sobradament des de fa molts anys. En aquest cas, hem tingut la sort de localitzar el propietari dels discos i hem aconseguit posar-los en circulació. També hem buscat sons inèdits, sobretot en els últims anys. Busquem sons de l'Orient Mitjà, de Turquia, d’Iran i d’Afganistan, on també hem fet alguna cosa. Estem regiran sons que són d’alguna manera un punt de trobada entre Orient i Occident. Iran, curiosament, és un país on, malgrat que ara mateix pugui xocar molt, en els anys setanta hi havia una escena pop molt important. Tot allò va quedar apartat i oblidat, i hem tingut la sort d’accedir a tots aquells catàlegs i tornar-los a posar en circulació. És una cosa que ens omple moltíssim. També diposem d’un departament gràfic molt posat en la música que reeditem, de manera que tot el que s’hi es faci tingui una estreta relació amb l’obra sonora sobre la qual es treballa.

« Posem especial èmfasi a fer edicions que tinguin un cert atractiu i una qualitat diferent a les d’algunes multinacionals »

Posem especial èmfasi a fer edicions que tinguin un cert atractiu i una qualitat diferent a les d’algunes multinacionals, que només es dediquen a editar i reeditar vinils com a xurros. Jo diria que més de la meitat de les nostres edicions les hem fet directament amb l’artista. Ells són els que ho revisen tot i els que registren entre els seus arxius personals de fotos i ens passen les que consideren que estan bé, encara que de tant en tant et trobes amb alguna sorpresa. (riu) És curiós com després de quaranta o cinquanta anys encara ho tenen tot guardat. També hi ha una altra persona aquí que s’encarrega més del que és el tema de distribució de material d’altres segells. A més de donar sortida a material de multinacionals més comú, també ens agrada seleccionar aquelles propostes més properes o que ens criden més l’atenció. Intentem facilitar l’arribada a les tendes de segons quins títols, atès que un dels problemes principals que tenen les bandes d’avui dia és la distribució. No hi ha moltes tendes de discos i les que hi ha tampoc s’arrisquen massa a comprar títols que no vegin molt clar que tinguin una sortida segura. És el cas de Pícnic, per exemple, que vindrà a tocar al Cafè del Teatre durant el mes que ve. Es tracta d’un grandíssim artista al qual per alguna raó ningú fa ni puto cas. I coses com aquesta ens motiven moltíssim per cridar l’atenció de la gent. També és una satisfacció per a nosaltres.

« Cada proposta té el seu lloc, i nosaltres tractem de trobar aquell lloc i la forma d’arribar-hi »

Cada proposta té el seu lloc, i nosaltres tractem de trobar aquell lloc i la forma d’arribar-hi.

« Des de Guerssen distribuïm les nostres edicions pràcticament per tot el món »

Des de Guerssen, distribuïm les nostres edicions pràcticament per tot el món. Únicament se’ns escapa Àfrica.
 
D. M. Parla’m dels vostres segells
A. G. Ara mateix comptem amb cinc segells. Guerssen és el principal. És amb el qual vam començar i, d’alguna manera, engloba les propostes de rock, per generalitzar-ho, amb les quals més identificats ens sentim. Es tracta de quelcom molt personal i molt interior per a nosaltres. Més tard vam crear Sommor i Out-Sider, amb els quals englobem un tipus d’edicions que, dins d’uns paràmetres estilístics que també hi ha a Guerssen, a nosaltres no ens arriben tant però de les quals existeix una demanda real. Això no vol dir que no siguin bons títols. De fet, n’hi ha algun que és molt més celebrat que uns altres de Guerssen. Moltes vegades editem discos que sabem que no seran un èxit comercial. Considero que el nostre treball ve amb una part de responsabilitat que ens empeny a sumar alguna cosa a nivell artístic. Es tracta de no deixar-nos portar estrictament pels resultats, sinó de fer coses que considerem que la gent ha de conèixer, o almenys que tingui l’oportunitat de fer-ho, perquè creiem que la música ho mereix. Després tenim Pharaway Sounds, en el qual principalment té cabuda tot el tema oriental que comentàvem abans. Hem tret molta música de Turquia. Es tracta d’una de les coses que personalment més m’agraden, la música dels setanta i vuitanta de Turquia. També tenim una mica d’Iran i ara hem tret una mica de Cambodja. Busquem tota aquesta mescla entre Orient i Occident dels seixanta i principis dels setanta. L’últim segell que hem creat és Got Kinda Lost, que engloba diferents produccions de rock americà sota un prisma molt concret: reeditem discos que en el moment que van veure la llum per primera vegada estaven fora de lloc.
 
D. M. Què opines de l’escena musical lleidatana?
A. G. Si mirem a nivell de tot l’Estat, Lleida és una de les ciutats que menys grups ha aportat mai. Hi ha molt poques bandes de la ciutat que conegui algú de fora. És una mica trist. Però la impressió que tinc ara mateix és que no estem en un mal moment. Considero que la música feta a Lleida a nivell independent està en el millor moment que ha estat des que soc capaç de recordar.
 
D. M. Algun projecte nou en ment?
A. G. Estem pensant a treure un altre segell. Farem un intent, després de molts anys, de tornar a editar discos contemporanis. Començarem editant dos discos de grups japonesos, que fan heavy i psicodèlica amb moltíssima guitarra. A Japó hi ha molts grups que graven però no editen. També estem començant a editar, amb Pharaway Sounds, discos de remescles de música turca fetes per un DJ que vam tenir l’any passat en el MUD. Es tracta de Kabus Kerim, un fenomen que agafa música turca dels setanta, que és folklore barrejat amb psicodèlica i funk, i fa remescles amb hip-hop, dub i ambient.
 
D. M. S’ha donat el cas d’alguna reedició que hagi acabat convertint-se en èxit?
A. G. Si, de fet és el nostre supervendes. Es tracta de la banda Wicked Lady, que en el seu moment ni tan sols van poder editar el que van gravar. És una banda anglesa de finals dels seixanta, anterior a Black Sabbath, que va rebre atenció zero en el seu moment. Nosaltres vam decidir editar els seus enregistraments en dos àlbums dobles i des de llavors que estan arrasant. Fins al punt que hem arribat a llicenciar la seva música per a pel·lícules i anuncis. De fet, pensem editar una edició limitada de luxe que contindrà marxandatge com xapes, adhesius i una bossa. Ara és un grup de culte molt conegut dins d’aquest submón. Segurament és el cas més curiós i espectacular. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat