Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"El sistema assembleari és contrari a la democràcia"

Antoni Siurana Exalcalde de Lleida

Antoni Siurana, exalcalde de Lleida
L'exalcalde de Lleida, Antoni Siurana. (Foto: Òscar Buetas)
Alcalde de Lleida durant 23 anys, conseller d’Agricultura del Govern de Pasqual Maragall i membre històric del PSC. I més de dues hores d’entrevista. Avui fem història amb Antoni Siurana.


Gerard Martínez. Vas aprovar dos plans generals de Lleida com a alcalde, el primer, el de 1979-1995. Imagino que té molt a veure amb la ciutat que et vas trobar...
Antoni Siurana. El primer pla es va aprovar en l’últim Ple del consistori predemocràtic, encara que asseguts al primer banc estàvem els representants dels partits polítics de la ciutat, que havíem negociat el pla general des del carrer. Lleida era una ciutat desagregada, partida pel riu, i els barris perifèrics estaven totalment desconnectats de la ciutat. Tot això va provocar una sèrie de diferències socials, tant a nivell d’equipaments com d’identitat, conseqüència d’haver explotat els recursos de la ciutat sense que l’Ajuntament hi intervingués. El gran combat era saltar el riu, unificar infraestructures per permetre les comunicacions entre barris i dotar-los d’equipaments similars. I el pla va funcionar, n’estic molt orgullós. Ara el problema el tenim més al centre que als barris.
 
G. M. Vas deixar de ser paer en cap a finals de 2003. El pla general de 1995-2015, que acaba enguany, s’ha desenvolupat com volies?
A. S. Sí i no. Pensa que el pressupost del 1979 era de 750 milions de pessetes. Vam tardar tres o quatre anys a fer obra pública visible. El clavegueram de Cappont no existia, el del Canyeret s’havia trencat, no hi havia llum en zones senceres de Magraners... Totes aquestes infraestructures van requerir molt esforç, per això les obres més vistoses van estar temps a produir-se. Ara hem aconseguit el creixement urbà necessari per tal d’acabar d’omplir Cappont i connectar Balàfia i Pardinyes amb la zona del Secà i l’àrea residencial de la carretera d’Osca amb la ciutat. Però hem descuidat el parc urbà del centre de la ciutat. De fet, quan ets alcalde, has de tenir en compte el que no funciona però també el que funciona. El nou pla s’haurà de fixar en el centre de la ciutat i en connectar un costat i l’altre de l’estació.
 
G. M. En el pla general que s’acaba enguany es preveien 144.000 habitants per a Lleida el 2015, però en tenim 125.000. Per què aquest desfasament demogràfic?
A. S. Es tracta d’una desfasament global causat per la crisi. Quan vam fer el segon pla, les immigracions eren importants, però la piràmide de població prevista i l’influx de nous habitants no existeixen. Ara es produeix l’efecte contrari, la sortida de gent de Lleida cap a fora. Esperem que sigui temporal...
 
G. M. S’han complert les expectatives que hi havia amb el pas del TGV per Lleida?
A. S. Crec que sí. Lleida havia d’estar connectada amb infraestructures a grans espais de consum, si no, hauria quedat en una posició totalment marginal. De fet, la mobilitat de la ciutadania s’accentua cada dia, de la mateixa manera que l’àmbit de desplaçament. Totes les infraestructures de mobilitat humana esdevenen cabdals per al de-senvolupament d’un territori.
 
G. M. I què me’n dius de l’aeroport? No hi ha manera que s’enlairi... ni que s’hi enlairi ningú!

« L’aeroport no serà nostre fins que no ens el fem nostre »

A. S. Que consti que l’aeroport no estava previst en cap pla... Per començar, caldria tenir decisió sobre aquesta infraestructura des d’aquí. Si no es fa des de Lleida un pla estratègic de l’aeroport, no ens en sortirem, és impossible. L’aeroport no serà nostre fins que no ens el fem nostre.
 
G. M. Haguessis construït obres de l’envergadura de la Llotja o el pont del Príncep de Viana?
A. S. L’Àngel (Ros) ha fet una gran obra d’Ajuntament i estic molt orgullós que hagi continuat la meva feina, tan positiva per a la ciutat. Per tant, no em pronunciaré sobre aquest tema, però sí que és cert que el Palau de Congressos és fruit de la venda d’accions d’Indulleida que tenia Mercolleida. Ja hi havia la idea d’ubicar al voltant de Mercolleida una mena de sala de congressos per donar la capitalitat que es mereix a l’agricultura lleidatana. Hi havia la iniciativa de fer-ho, però no em tocar dir ara si jo ho hauria fet igual o no.
 
G. M. Després d’anys d’enfrontaments amb qui va ser regidor d’ERC, Xavier Sàez, al final vas acabar formant govern de coalició amb ell, juntament amb ICV, el setembre de 2003. Poc temps vau estar junts, perquè tres mesos més tard vas deixar de ser alcalde per ocupar el càrrec de conseller d’Agricultura. Marxar va ser un alleujament o t’hagués agradat seguir al capdavant d’aquell tripartit?
A. S. Manar amb ERC sempre és complicat. Recorda que ERC va pactar amb UCD i Pujol en el primer Govern català, que és justament el que ha marcat tot els problemes que té ara Catalunya. El cafè per a tots neix d’un acord entre Suárez i Pujol que ERC consent. No sé quin pacte hi va haver entre ambdós, però no hi ha retorn. Què és el que va donar Convergència a UCD que atorgués la presidència del Parlament a ERC? Cap conseller, cap atribució a UCD dins del territori català... Sempre m’ha quedat aquest dubte, un dubte que es repeteix en el cas d’ERC amb el seu comportament erràtic a l’hora de pactar, com ja va demostrar en aquest primer tripartit de la història. No hi ha una coherència ideològica, tenen una ideologia completament elàstica. De totes maneres, encara que governar amb ERC sigui difícil, penso que ho hauria pogut fer perfectament. 
 
G. M. Després de les eleccions de 2003, preferies pactar amb el PP de Pilar Arnalot en lloc d’editar un tripartit amb Xavier Sàez? 
A. S. A part de les controvèrsies municipals, sempre he tingut una bona relació amb Arnalot. De fet, un dels meus objectius era que després de ser alcalde la gent em seguís tenint estima. A més, em sento gratificat que hi hagi molt bona relació amb gairebé tots els polítics que m’han envoltat, des d’Unió Democràtica fins als comunistes. La Pilar Arnalot, que ara ens fa patir amb els seus problemes de salut, me l’estimo molt, però al PP no tant, així que no, no hauria preferit pactar amb ella.
 
G. M. Vas destacar per ser l’alcalde del consens, però l’actual equip de govern va preferir trencar molt ràpid amb la línia que havia marcat el “siuranisme”. Què n’opines? 
A. S. Els meus col·laboradors s’havien fet grans i es va produir una renovació, que era normal, per tant, no crec que hi hagués cap malícia. Crec que l’Àngel ha seguit una línia similar a la meva, però el problema és que la política en global s’ha tensat més en els darrers anys. De totes maneres, l’Àngel també és un alcalde apreciat per tothom.
 
G. M. Tan apreciat com tu?
A. S. Tu t’has estimat totes les teves parelles de la mateixa manera? Doncs ja està.
 
G. M. Valora’l com a alcalde.
A. S. Ser ex de qualsevol cosa, en general, es porta molt malament. Per tant, com a exalcalde, em costa valorar l’alcalde actual, però li poso bona nota. Els ajuntaments d’ara ho tenen molt difícil, nosaltres gaudíem de més autonomia. D’una banda, la Generalitat mai no ha cregut en els ajuntaments, per això van començar a venir consellers pel territori, amb l’objectiu de fer acció electoral discrepant de l’Ajuntament. De l’altra, ara s’hi uneix un Estat que tampoc no creu en els ajuntaments, retallant a tort i a dret. Mentre nosaltres podíem fer pressupostos creixents, a ells els toca fer esforços de captació més important. Aquest fet deixa l’acció de govern actual en una situació de dificultat màxima.
 
G. M. Àngel Ros, però, va dir que no es tornaria a presentar. Potser et vol superar en longevitat...
A. S. França és un dels models democràtics que millor funciona perquè els alcaldes governen durant molts anys. La moderació que produeix l’edat és bàsica, i el país, en canvi, sembla que ens vulgui segregar. Fixa’t en la convocatòria d’eleccions per part de Mas, flanquejat per dues persones que, diuen, són de la societat civil. En quin nom parlen de la societat civil? O és que jo no ho sóc ja? Això es anòmal. Vila d’Abadal, que discrepa d’Unió Democràtica i ataca Duran i Lleida, que forma part del Govern. O Muriel Casals, d’Òmnium Cultural, una entitat cultural, no política, de la qual, dissortadament, ens n’hem de donar de baixa, ja no pel que defensa, sinó per com ho defensa. La democràcia ha de ser consultar a tots, amb respecte pels que no opinin igual, i això en aquest país fluixeja.
 
G. M. D’acord, però no m’has contestat. Trobes correcte que Ros es torni a presentar tot i haver dit que no ho faria?
A. S. Per què no demanem regeneració a les empreses privades amb tanta insistència?
 
G. M. Les empreses privades no són de la nostra incumbència. Els afers públics, sí.
A. S. Sí, i és per això que el canvi generacional està bé, quant a concepte de relleu, per tal que el polític no s’anquilosi al poder i se’n faci abusador. Però els joves no han de perquè ser més bons que els grans. Hi ha persones completament vàlides al Congrés i al Parlament que podrien continuar perfectament, no té sentit el seu relleu. També és el cas de l’Àngel a la Paeria.
 
G. M. Cap on va actualment el PSC?
A. S. Cap al mateix lloc de sempre. El PSC és un partit sòlid. I s’ha de vigilar què es vota, perquè no és igual la mantega que la margarina. A més, ara es produeix una mena de caos global amb la reivindicació del benestar social. La gent ha d’entendre que uns ho fan i els altres només ho diuen. El PSC té una història de comportament de govern extraordinària. I s’equivocarà qui busqui una alternativa. La nostra solidesa ve també dels que hi són, gent amb autoritat moral.
 
G. M. Menys autoritat moral que històrics del partit com els germans Maragall, Marina Geli o Joaquim Nadal, que ja no hi són?
A. S. Em sap molt greu el tema dels Maragall, em posa molt trist, perquè no ho entenc. Són opcions personals... Però ideològiques? Tinc dubtes.
 
G. M. La setmana passada es van convocar eleccions per aquest 27 de setembre. Quin és el teu parer?

« Un govern que no arriba al final de la legislatura cap de les vegades que ha governat és que no funciona »

A. S. Un govern que no arriba al final de la legislatura cap de les vegades que ha governat és que no funciona. La seva política de retallades indiscriminades, la poca presència dels consellers al territori... Tot això denota una falta de projecte.  És un govern fracassat que, sobre una emoció ciutadana, pretén perpetuar-se al poder. Quan et presentes a unes eleccions és perquè creus que pots aconseguir que la gent tingui millor qualitat de vida i més futur. Mas no s’hauria de tornar a presentar.
 
G. M. I com valores l’actuació de Mariano Rajoy?
A. S. La bona gent que va votar el PP devien pensar que, com que els de dretes tenen estudis, ens sabrien treure de la crisi. Però han demostrat que no tenien massa estudis o bé que no han estudiat massa. No aconseguirem tenir la ciutadania una altra vegada entusiasmada si no veuen que hi ha gestos de bona voluntat d’uns polítics que realment facin un esforç per sortir del problema.
 
G. M. Qui preferiries com a candidat del PSOE per governar?
A. S. El que el partit decideixi. Sempre. Esdevé absolutament necessari que la gent tingui disciplina de partit. I això no es pot produir mai en un sistema assembleari, que és el fruit d’una emoció. Votar a mà alçada és contrari a la democràcia.
 
G. M. Podemos és flor d’un dia o acabarà sent partit de govern?

« Podemos ofereix el reclam de la protesta, no la via de la solució »

A. S. Podemos és culpa de tots. I haurien de saber que no pots sumar diferent si ets d’un partit o d’un altre, ja que sempre sumarà el mateix. Podemos ofereix el reclam de la protesta, no la via de la solució. Escoltarem tothom, però no tenim mecanismes per resoldre-ho... Això no serveix! Es tracta que els talentosos aprofitin la seva intel·ligència i la posin al servei de la societat. I si jo lluito per la societat amb la meva aportació personal, he de tenir les mateixes compensacions econòmiques que qualsevol activitat professional. Demonitzar la política com una eina d’enriquiment no té sentit. I això de publicar el patrimoni dels regidors de la Paeria... Ets més bo a l’hora de fer política per tenir menys patrimoni? Aquest control no li correspon a la societat. Ja només falta que li preguntin a un polític què es gasta en una nit... El que li correspon a la societat és que no hi hagi enriquiment il·lícit, res més.
 
G. M. Com és possible que hagin sorgit tants casos de corrupció en els partits i en les institucions?
A. S. Molts són universitaris. De carreres que no tenen sortida a la vida econòmica real. Perquè ningú no contracta assalariats que siguin llicenciats en segons què. És difícil del no èxit arribar a l’èxit, no? No ens hauria de poder administrar qui no ha pogut tirar endavant les seves activitats econòmiques. Tinc dubtes sobre tot plegat... En una universitat hi ha els brillants i els que s’hi refugien, perquè la universitat és endogàmica. I aquests últims són els perillosos.
 
G. M. T’has plantejat escriure les teves memòries?
A. S. Estic treballant-hi, però no seran unes memòries pròpiament dites, com fan alguns dels meus companys, plenes de cofoismes personals. Simplement explicaran la meva visió de les coses.
 
G. M. Podrem llegir en aquestes memòries el nom del quinzè regidor que et va donar el vot en la moció de censura contra Manel Oronich de fa 25 anys?
A. S. No. El vot és personal. Això no té cap interès per als ciutadans, és pura xafarderia.
 
G. M. Tampoc no té cap mena d’interès per a la ciutadania conèixer què va passar en el famós sopar a casa teva setmanes abans del 23-F amb el general Armada i altres destacats dirigents polítics?

« No hi va haver conspiració en el dinar amb el general Armada »

A. S. Va ser un dinar. Érem l’Enrique Múgica, d’UGT, el Joan Raventós, el general, la meva dona i jo. Raventós em va trucar per dir-me que l’Armada volia citar-se amb mi discretament. El vaig convidar a casa. Vam parlar de política, de Lleida... No hi va haver cap conspiració si és això el que estàs insinuant. Si haguéssim conspirat, amb tot el que han arribat a buscar sobre mi, hauria sortit a la llum, no en tinguis cap dubte. 
 
G. M. Què fa actualment l’alcalde Siurana?
A. S. Sóc president de la Fundació Shalom. I llegeixo i escric. Gaudeixo culturalment.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat