Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Un aeroport com el d'Alguaire, amb 30.000 viatgers, no pot tenir un sistema antiboira com el de Nova York"

Ramon Farré President de Convergència Democràtica de Catalunya a Lleida i delegat del Govern

Ramon Farré,delegat del Govern,
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré. (Foto: Laia Dolcet)
Ramon Farré, delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i actual president territorial de Convergència Democràtica ens rep al seu despatx per valorar el panorama polític actual. En una entrevista de prop de dues hores tractem temes d’actualitat candent. 

Laia Dolcet. Com valores el procés sobiranista? 
Ramon Farré. El procés per aconseguir un Estat propi és una necessitat. És un procés sòlid que correspon a la suma d’un anhel d’autogovern més la necessitat de disposar d’un Estat per defensar la nostra nació. Després d’un 9-N esclatant, semblava que aquella trempera o eufòria no s’acabava de concretar, però ha quedat clar que l’objectiu és seguir el camí per disposar d’un Estat propi. Les eleccions s’han convocat amb normalitat, però els partits les transformaran en plebiscitàries.
 
L. D. Aquest procés s’ha vist monopolitzat pel diàleg entre Mas i Junqueras. La gent ha perdut la il·lusió?
R. F. El procés té dificultats per ell mateix. Ens hem acostumat a la immediatesa de les coses i un procés així és de llarg recorregut, té períodes de maduració llargs i poden haver-hi moments de més o menys il·lusió. Ni a les relacions de parella ni a les relacions familiars sempre s’està igual d’il·lusionat. No és tan rellevant la relació amb Mas i Junqueras, sinó mantenir la conjunció entre la gent i els representants polítics. Aquests processos no els pot engegar només la classe política “mal dita”, però tampoc no poden anar tan sols a càrrec de la ciutadania. 
 
L. D. Quina valoració en faries de l’actitud de Rajoy i del Govern central?

« Han fet una mala anàlisi de la realitat catalana »

R. F. Han fet una mala anàlisi de la realitat de Catalunya, demostrant una absoluta miopia. O desconeixen la demanda profunda d’autogovern que hi ha al país o no valoren la potència que té. Amb la visió de l’Estat central que creu que les coses són així gairebé per la gràcia de Déu i ja van fer la conquesta ara fa 300 anys... difícilment podran fer bones anàlisis. Segons ells, Catalunya és d’Espanya, no Espanya, i, en realitat, les comunitats i les nacions viuen juntes si volen viure juntes. L’Estat ha estat incapaç de veure el seu caràcter plurinacional i actuar en conseqüència.
 
L. D. Què n’opines de la gran desafecció política actual i de l’aparició de nous partits com Podemos?
R. F. Hi ha una certa paradoxa interna. Segons ells, la política clàssica no existeix, però creen un partit polític per ocupar l’espai dels altres. 
 
L. D. Però si no és amb un partit difícilment es pot fer nova política... 

« Podemos vol ser 'outsider' dins del sistema »

R. F. Volen ser outsiders però són insiders i juguen en aquesta frontera. Pretenen obtenir el prestigi dels que no són polítics però fent ús de l’estructura dels primers. Això passa perquè, en moments de crisis estructurals, la gent necessita esperances, i l’oposició, el partit socialista, ha tingut una actitud erràtica, poc sòlida i amb grans dificultats per ser intel·ligible. Si aquells que estan cridats a ser l’alternativa no ho són, per força surten d’altres forces, però són vasos comunicants. Aquest procés és molt típicament espanyol, però aquí la il·lusió de fer noves coses ve molt vinculada al procés de crear un Rstat propi. Les anàlisis de Podemos poden arribar a tenir valor per a l’Estat espanyol però no en el cas del poble català.  
 
L. D. “Casta" és una paraula molt de moda. Què significa per a tu? Et podrien considerar casta?

« No sóc casta. No tinc cap privilegi heretat »

R. F. Això és una expressió dels outsiders. Simplificacions interessades dels anàlisis socials que van bé per fer eslògans. Per ells, els que són a dins són casta, però la vocació seva també és esdevenir-ho. Qui és casta? Aquells que tenen privilegis heretats per ser com són i jo no tinc cap privilegi heretat. Els partits catalans com CiU i ERC no hem heretat res, no som propietaris de res, ens ho hem hagut de currar i de quina manera. En tot cas, som masovers. En el terreny personal, jo no he heretat res, el meu pare era banquer. 
 
L. D. Com a president de Convergència Democràtica de Catalunya a Lleida, l’objectiu és guanyar les municipals?
R. F. Tots els partits que es presenten a les eleccions tenen vocació de guanyar, si no no cal que es presentin. A Lleida s’aprecia una certa dualitat i es valora la transformació que està havent-hi en aquests darrers anys a la ciutat. Hi ha un procés irrenunciable de canvi, ja que és el moment d’obrir nous horitzons. 
 
L. D. Toni Postius és un bon candidat?
R. F. Sí, és jove, amb tota la força que comporta i molt preparat. És capaç d’entendre el que s’ha fet fins ara i fer el nou salt cap a noves realitats. 
  
L. D. Millor que Alexis Guallar o Bea Obis?
R. F. La militància de CDC així ho va creure en un procés de debat i una votació. 
 
L. D. Joan Ramon Zaballos va declarar en el seu moment que no s’havia sentit prou recolzat pel partit com a cap de CiU a la Paeria. 
R. F. Zaballos va ser una aposta que jo vaig proposar en el seu moment, ara fa quatre anys. De cap manera es pot dir que no hi ha una absoluta sintonia personal i política entre ell i jo. Una altra cosa és que la política té les seves servituds i és complicada, i a mitja legislatura vam quedar de mutu acord que donaria pas a una nova candidatura. 
 
L. D. Quina relació tens actualment amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros?
R. F. És una relació cordial en el pla personal i necessàriament cordial en el pla institucional. Jo estic a primera fila per tot el que es pugui fer en benefici de Lleida. 
 
L. D. I amb Joan Reñé? Com valoraries la seva trajectòria a la Diputació?
R. F. Amb Joan Reñé som companys d’equip. Ha estat capaç de fer una cosa que no és habitual, que ha estat aprovar els pressupostos amb el consens de tots els partits polítics.
 
L. D. Molta gent considera que la Diputació és més hermètica des de la seva entrada... 
R. F. Jo no sóc ningú per valorar les institucions que no són les pròpies de la Generalitat, però aquesta, radicalment, no és la meva impressió.
 
L. D. Les últimes dades de l’atur indiquen una baixada del 14%. És una bona dada?

« Tenim eines per estar per sota del 6% d’atur »

R. F. En comparació a la resta de l’Estat, en què estem deu punts per sota de la mitjana d’atur, és una bona dada. Ara, és una mala dada perquè a les terres de Lleida tenim instruments i capacitats per estar per sota del 6%, tot i que cal tenir en compte la doble recessió que hem patit durant aquests anys. 
 
L. D. Quines mesures caldria aplicar per arribar a aquest 6%?
R. F. L’atur millora quan es creen llocs de treball. Les Administracions no en poden crear però poden establir condicions perquè siguin més fàcil crear-ne. Ara bé, la política econòmica de la Generalitat, ara per ara depèn de l’Estat i del context internacional. A banda de potenciar les exportacions, cal que augmenti la demanda interna, millorin els salaris i hi hagi més confiança per fer noves inversions. 
 
L. D. Els pagesos del sector de la fruita dolça i del porcí estan passant-ho realment malament. Què pot fer la Generalitat per millorar-ho?
R. F. El context internacional influeix, tota la crisi d’Ucraïna ens ha acabat afectant. Tot allò que es venia a Rússia es col·loca a la Unió Europea i dificulta que els pagesos i els ramaders puguin comercialitzar els seus productes. Cal buscar nous mercats per derivar aquestes mercaderies cap a l’Orient Mitjà i a altres llocs com l'Índia i la Xina.
 
L. D. L’aeroport no ha complert les expectatives de passatgers i moltes companyies han deixat d’operar-hi perquè és poc viable. Va ser una bona inversió?
R. F. Quan un esporga un arbre i ha acabat la feina, després és molt fàcil dir que hauria pogut deixar la branca a l’arbre. No podem tirar enrere. No treu cap a res discutir què hagués pogut ser. Tenim un aeroport i és un bon aeroport, però no podem tenir vols trufats econòmicament. Les previsions a vegades no s’encerten, però no cal donar-hi més importància. Cal promocionar-lo a través de fires i festivals i donar bones condicions a les companyies que vénen per convèncer-les que és la millor opció per accedir als Pirineus per la banda sud. A més, cal ser conscients que una infraestructura així té períodes de maduració molt alts. Un aeroport no despega en només cinc anys.  
 
L. D. És aviat per fer valoracions...?

« Pensar que l'aeroport d'Alguaire tindrà vols a Milà o París no té sentit »

R. F. No, ja són anys i es pot començar a valorar, però hem de ser conscients que la massa crítica de ciutadans al voltant de l’aeroport d’Alguaire no permet tenir vols internacionals, perquè tenim un aeroport a una hora de distància d’aquí amb una potència extraordinària. Pensar que tindrà vols a Milà o París no té sentit, perquè les subvencions de vols no generen riquesa allà on es produeixen i amb elles es perd un cost d’oportunitats.
 
L. D. Els pocs turistes que utilitzen la infraestructura no acostumen a baixar a la plana. Què fer perquè l’economia es quedi a Lleida?
R. F. El gruix de turistes prové d’Anglaterra i ho fan amb paquets tancats amb una oferta al Pirineu lleidatà. És un pack que inclou anar a esquiar, comprar i el lleure nocturn. La ciutadania tria i nosaltres l’atractiu de les compres a Andorra no el tenim i costarà molt que aquesta gent de paquets tancats de set dies es desviïn cap a altres zones. L’aeroport és la plataforma i no pot generar tota la resta. 
 
L. D. Per què no s’amortitza com a plataforma de transport de mercaderies?
R. F. Hi ha d’haver un flux constant de mercaderies bidireccional, perquè si no el cost de cada tona exportada seria massa elevat. El transport per avió necessita mercaderia d’un cert valor afegit, perquè si no et surt més a compte utilitzar un vagó. A més, l’aeroport de Barcelona, amb vols comercials amb bodega de passatgers, també fan càrrega. Ja no existeix la barrera d’avions de passatgers i de càrrega. El 40% de les mercaderies per avió surt de Lleida per camió i s’embarca en altres llocs. Hi haurà mercaderies a l’aeroport d’Alguaire quan alguna empresa vulgui instal·lar-se a les instal·lacions per establir-hi allí la base. En aquest despatx han vingut quatre o cinc empreses preguntant les condicions, però, de moment, no ha quallat cap projecte per l’absència de fluxos constants de mercaderies. 
 
L. D. Hi ha solució plausible per la boira?
R. F. La boira afecta un cap de setmana l’any de mitjana. L’aeroport d’Alguaire no pot tenir un sistema d’antiboira ILP com l’aeroport de Nova York. No és sensat que un aeroport de 30.000 passatgers tingui el mateix sistema que un aeroport de 30 milions de passatgers, perquè la inversió no hagués estat raonable. A més, tenim un conveni amb Reus que quan no poden aterrar aquí ho fan allà. 
 
L. D. El canal Segarra-Garrigues és la inversió més cara que s’ha fet mai i hi ha molts pagesos que no la poden utilitzar. Trobarem solució?

« Crec que veurem acabades en breu les obres del canal Segarra-Garrigues »

R. F. Són inversions molt grans amb períodes de maduració llargs. És una reivindicació històrica. El canal d’Urgell des que es va estrenar fins que va ser rendible potser van passar cent anys. Les obres del tram principal van a bon ritme i crec que les veurem acabades en breu. 
 
L. D. El Consorci Sanitari no convenç. Molta gent aposta per la reunificació, però no en forma de consorci. Com demostrar que no fomentarà l’opacitat ni tampoc la privatització?

« El Consorci Sanitari no pot ser més que públic »

R. F. Si ajuntes quatre institucions públiques, és impossible pensar que la suma d’elles no serà pública. La Universitat de Lleida algú la pensa privatitzar? L’Hospital de Santa Maria? Els quatre junts, encara menys. 
 
L. D. El problema és amb la forma de la unificació, molts aposten integrar tots els CAP i hospitals dins l’ICS. 
R. F. I llavors qui ho governaria? Ho faria Barcelona sense que les terres de Lleida en tinguessin capacitat. Quin problema hi ha a tenir institucions d’aquí governades per gent d’aquí? Allà són més llestos? Què volen que la Universitat de Lleida estigui integrada dins de l’ICS?
 
L. D. Potser no caldria que en formés part. 
R. F. Si no integrem la salut, la formació i la investigació, perdrem puntals fonamentals per obtenir millor assistència sanitària. 
 
L. D. Altres consorcis estan relacionats amb casos de corrupció per l’opacitat. 
R. F. La figura jurídica que es tria tindrà tots els controls parlamentaris, els mateixos que ara té l’ICS. El benefici és que tot el que tenim aquí es quedarà al territori. L’Arnau i el Santa Maria generen anualment pagaments a tercers per prestació sanitària per valors d’entre 6 i 7 milions d’euros que se’n van a Barcelona, i ara, per fi, es podran quedar a casa nostra.
 
L. D. La demarcació de Lleida és un territori segur?
R. F. Absolutament. Per aquí no plora pas la criatura. 
 
L. D. Hi ha bona sintonia entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana?
R. F. Hi ha una bona sintonia entre els quatre cossos policials. Tots tenen molt clar que la seguretat dels ciutadans passa per sobre de tot. 
 
L. D. Amb la detenció de l’apunyalador hi va haver una aparent pugna entre Mossos i Guàrdia Urbana i es va dir que els últims van amagar informació. 
R. F. Entre els comandaments no hi va haver cap pugna. Aquests operatius donen resultat perquè sumen i qui troba l’autor no és rellevant, el que importa és trobar-lo. 
 
L. D. Valora el panorama informatiu a Lleida. 
R. F. Celebro que hi hagi pluralitat, perquè la realitat s’ha de veure amb estèreo.
 
L. D. És lògic que visquin de subvencions? 
R. F. Els mitjans s’han de buscar la vida perquè si no perdrien molta llibertat. Ara bé, cal conjuminar subvencions com a servei públic però preservant la capacitat de crítica. És important per equilibrar la resta de poders (legislatiu, executiu i judicial), que tenen tendència a la concentració. 
 
L. D.  Hi ha vida després de ser delegat del Govern català a Lleida? 

« Em costarà trenta segons retornar a fer classes »

R. F. És clar. Quan algú cregui que jo he de deixar això, em costarà trenta segons. Em trauré la corbata i me n'aniré a fer classes de física per explicar, per exemple, la tercera llei de Newton. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat