Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Lleida continua sent una ciutat amb poc glamur i poca tradició literària"

Emili Bayo Escriptor

Emili Bayo, escriptor
L’escriptor Emili Bayo, guanyador del VI Premi Crims de Tinta de RBA amb la novel·la ‘Puta pasta’. (Foto: Òscar Buetas)
Amant de la lectura, de l’escriptura i de la docència i guanyador del VI Premi Crims de Tinta de RBA amb la novel·la Puta pasta, parlem amb Emili Bayo, per analitzar el món literari en què vivim.

Ares Valdés. Com va ser rebre el Premi Crims de Tinta Negra?
Emili Bayo. Una emoció considerable. La veritat és que em vaig presentar a un premi que l’any passat no s’havia convocat i, per tant, no era conscient de la volada que estava a punt d’agafar. Jo diria que inclús els mateixos organitzadors es van sorprendre una mica del seguiment que va tenir.
 
A. V. A què creus que es deu aquest seguiment?
E. B. Primer, a un interès en general per la literatura policíaca en un moment que les vendes de llibres baixen i la lectura deixa de ser una prioritat entre molts joves. Precisament, en aquest moment, hi ha el gènere policíac, que té una volada immensa. Suposo que els organitzadors van veure aquesta gran oportunitat de donar una mica de ressò al que feien, Barcelona va apostar clarament per això i els mitjans de comunicació van fer cas a la literatura.
 
A. V. Per què ho dius això? 

« La literatura és molt poc present als mitjans »

E. B. La literatura, si no es converteix en espectacle, deixa de tenir interès per als mitjans de comunicació. En general, tendeixen a la sorpresa, a l’excepcionalitat i a la raresa i, per tant, la literatura més normal està fora del seu interès. Així, doncs, és molt difícil per als editors fer visible la major part dels seus llibres, i la majoria no tenen visibilitat en els mitjans. Aleshores, esdeveniments com aquest serveixen per donar presència a llibres que, si no fos per ells, passarien desapercebuts. Jo mateix, que he tingut la sort de guanyar altres premis, és la primera vegada que em trobo amb  aquesta resposta exagerada. Estic molt sorprès, la veritat.
 
A. V. Què és la novel·la negra ara mateix per a tu?
E. B. Per a mi sempre ha estat una lectura d’entreteniment, és a dir, jo, que sóc un lector voraç, quan coincideixen a la meva tauleta de nit dos o tres llibres que no m’acaben de fer el pes, una manera de reconciliar-me amb la lectura és agafar una novel·la negra i distreure’m. Carrego les bateries per poder llegir altres coses. Això em va passar una mica amb l’escriptura, ja que no m’hi havia dedicat mai. Després de publicar l'any passat un llibre de contes molt introspectiu amb històries un pèl amargues, em vaig preguntar com em podia reconciliar amb l’escriptura i vaig decidir estrenar-me en el món de la novel·la policíaca.
 
A. V. Diries que és el gènere de moda?

« La novel·la negra sempre està de moda »

E. B. Hi ha molts gèneres de moda, però és la moda més continuada dins de la literatura. Així com hi ha altres brots de literatura que tenen certa presència durant un o dos anys, la literatura negra està sent un fenomen quasi paral·lel a la de la resta de llibres. Tant és així que escrivint aquest llibre vaig pensar que arribaria a un públic al qual difícilment podria accedir amb un altre tipus de literatura. Aquest va ser un dels motius que em van empènyer a escriure Puta pasta.
 
A. V. Quin és aquest tipus de públic?
E. B. Públic que llegeix només com a distracció i que no vol grans reflexions sobre el món i l’ésser humà. Vol entreteniment. Vaig escriure Puta pasta pensant que volia fer una novel·la entretinguda, en part perquè jo també volia entretindre’m i passar-m’ho bé. Com a difusor de literatura, és veritat que la literatura negra és també un gènere que projecta una mirada àcida sobre el món. I, per tant, la meva novel·la pretén analitzar el món en el qual vivim, escorxar-lo, diagnosticar algun dels mals i evidenciar alguns dels defectes amb l’esperança que servirà per a alguna cosa.
 
A. V. Per què el llibre no sortirà fins al 12 de març?

« ‘Puta pasta’ es presentarà a Lleida el 25 de març »

E. B. Per qüestions editorials. El que sí puc avançar és que, si tot va bé, el 25 de març es presentarà Puta pasta al Cafè del Teatre de Lleida.
 
A. V. Explica’ns una mica l’argument.
E. B. El llibre explica la història d’un personatge, que és un negre literari, que ha muntat una empresa a Barcelona, però ell és lleidatà. L’empresa va cada vegada pitjor i està a punt de ser fagocitada per la crisi. Disposat a qualsevol cosa, rep l’encàrrec de treballar per a un diputat. La secretària d’aquest diputat és una noia que coneix, una dona guapíssima i exveïna de la seva infantesa, que l’enreda per robar uns diners i cometre un delicte. La resta de la novel·la explica com els personatges de la història van empaitant aquests diners. Hi ha un diputat, una banquera, un constructor... elements que podrien estar a les portades de qualsevol diari.
 
A. V. És un reflex de la realitat?
E. B. La novel·la negra, per ser realment autèntica, ha d’intentar reflectir el món en què vivim i qualsevol persona que la llegeixi trobarà alguna persona que sembla treta de les pàgines d’un diari. És evident que no estan inspirats en cap persona, però està oberta als suggeriments. Són personatges arquetípics del moment social que estem vivint.
 
A. V. Té un final feliç la història?
E. B. Això no ho puc dir, trencaria l’expectativa d’alguns personatges. Això sí, és una novel·la molt negra, on no només el protagonista és un negre literari, sinó que van darrere d’uns diners negres i els personatges tenen un futur negre.
 
A. V. Com en la vida real...
E. B. Sí, exactament, reflecteix exactament el món en què vivim.
 
A. V. Serà l’estrella de Sant Jordi?
E. B. No ho sé. Ara mateix estic molt sorprès per la resposta mediàtica que ha tingut i sembla previsible que tindré un Sant Jordi bastant mogut. Jo sóc una persona molt tranquil·la i tot això em  supera. A mi m’agradaria estar a casa tranquil·lament llegint, perquè si sóc alguna cosa sobretot és lector i escriure és un complement i una deriva lògica de llegir molt i, per tant, això d’exercir d’escriptor, de sortir a firmar llibres i de tenir cues de gent perquè els faci una signatura, quan per a mi no té cap valor ni interès, em fa una mica de pudor. Em molesta, però ho accepto.
 
A. V. Recomana algun llibre per Sant Jordi.
E. B. És una mica aviat, ja que ara començaran a sortir totes les novetats del món, però ja puc recomanar Cristall de roca, de Francesc Pané.
 
A. V. L’escriptor neix o es crea?
E. B. Suposo que hi ha de tot. Jo sóc un escriptor vocacional, de petit escrivia moltes coses, però també he tingut una certa formació, ja que he estudiat Filologia i he tingut moltes pràctiques on he debutat com a escriptor. Per tant,  sóc una simbiosi d’ambdues alternatives. El que sí que puc recomanar a qualsevol que vulgui escriure és que sigui persistent. La gent aprèn a còpia d’insistir i practicar i un no pot esperar escriure una cosa i que tothom li digui que és el geni del segle XXI.
 
A. V. Hi ha algun element comú en totes les teves obres?
E. B. Un escriptor ha de parlar d’allò que coneix i, com tota la meva vida l’he passat a Lleida, hi ha molts elements vinculats al meu territori. De fet, Puta pasta és la primera novel·la que no està principalment ambientada a Lleida, però hi ha escenes que passen aquí i tenen personatges lleidatans, i és que estic molt vinculat al meu espai i territori. Si aquesta novel·la està ambientada a Barcelona és perquè necessitava una gran ciutat on desenvolupar-la.
 
A. V. Quants llibres tens a casa?
E. B. Uf, no ho sé! Qui va dir que la cultura no ocupa espai és un mentider absolut. Des de fa molt temps que em desfaig de llibres. Abans els anava amagant per tot arreu i des de fa dotze anys aproximadament hi ha caixes que mai no han estat obertes i que no sé què hi ha. Algun dia decidiré cremar-les tal com estiguin perquè et trobes que ni les biblioteques accepten llibres, i jo en donaria una part, però no els volen enlloc. Tot i així, tinc una biblioteca íntima irrenunciable, que són llibres que formen part de la meva identitat.
 
A. V. Com quins?
E. B. Alguns amb els quals estàs vinculat sentimentalment per ser d’amics i de gent propera i d’altres perquè són grans noms que en algun moment de la teva vida lectora et van aportar alguna cosa, com els llibres del Milan Kundera, Juan Marsé o Jaume Cabré.
 
A. V. Com a professor d’institut, creus que el nivell dels estudiants en literatura és l’adequat?
E. B. La literatura forma part irrenunciable de la formació de qualsevol persona. És important perquè ensenya a analitzar el pensament i després a projectar interpretacions del món. Això em sembla una part fonamental de qualsevol persona culta i, per tant, la literatura hauria de ser una part fonamental de l’aprenentatge de qualsevol persona que aspira a ser mitjanament culta. El protagonisme que té en els programes educatius és molt elàstic, però actualment té una importància menor. Un alumne pot acabar el batxillerat i entrar a la universitat sense haver llegit El Quixot ni Tirant lo Blanc i, com a conseqüència, aquesta persona tindrà una mancança absoluta durant tota la seva vida. Potser la podrà subsanar per pròpia iniciativa, però el sistema educatiu l’està excloent.
 
A. V. Això influeix en el fracàs escolar?

« Els joves no volen finals oberts, sinó finals feliços »

E. B. No parlem de fracàs escolar, sinó d’una cosa més important, que és el fracàs vital. És evident que ningú que no hagi llegit aquestes obres té garantida la felicitat, però les persones que han llegit, i molt, estan més armades per entendre el món i, per tant, més previngudes per intentar ser felices. Als joves els costa molt llegir aquestes obres perquè no els preparen per la dificultat i per la fruïció delicada. Ens acostumen a productes rebaixats, edulcorats, i un jove no entén com una novel·la pot tenir un final obert, perquè l’han educat amb finals feliços.
 
A. V. Com a docent, com creus que repercutirà la nova llei de Wert, reduint els graus universitaris a tres anys?

« El futur del país depèn d’una llei educativa estable »

E. B. Hauria de conèixer millor el tema, però el món educatiu ha estat un camí de proves per a tots els partits que han passat pel Govern, tant del català com de l’espanyol, i que els partits majoritaris no hagin arribat a un pacte d’estabilitat en el món educatiu reflecteix perfectament la misèria de país en què vivim i, sobretot, la misèria dels nostres polítics. Perquè si hi hauria d’haver una cosa sagrada en la qual els polítics estan obligats a entendre’s és en quina mena de país hem de tenir en els pròxims vint, trenta o quaranta anys, i això  només es fa amb una llei educativa estable. Hem tingut una burrada de lleis educatives, on cada partit ha anat canviant allò que li semblava, demostrant que som una societat que no sap el que vol. La desorientació educativa és una metàfora del món en què vivim.
 
A. V. Quina opinió tens del ja difunt José Manuel Lara?

« Els monopolis fan mal a la literatura catalana »

E. B. No el coneixia personalment. Va muntar un gran imperi literari que empresarialment em sembla molt plausible, però culturalment no tant. Que el principal grup editorial en català estigui en mans del grup Planeta i, per tant, només sigui una part molt petita del negoci editorial, crec que perjudica molt la projecció de la literatura catalana. No hi tinc cap retret, però crec que aquests monopolis literaris fan mal a la literatura més petita, en aquest cas, la catalana. Jo he publicat en grans editorials com aquestes i veus com les publicacions catalanes són el menor dels seus interessos.
 
A. V. Com veus les editorials de Lleida?
E. B. Amb l’experiència que he tingut, puc dir que és molt difícil competir amb les grans editorials, sobretot les petites i perifèriques. Actualment, tal com està el panorama editorial, estan millor armades per sobreviure a una crisi brutal del sector. La petitesa està sent la seva salvació, perquè tenen l’avantatge de no requerir grans inversions ni un gran nombre de treballadors, així que es poden adaptar a les noves mesures del mercat.
 
A. V. Et vas endinsar en un projecte editorial. Què va passar?
E. B. Va ser un projecte entre un grup d’amics que va durar un temps. Jo vaig acabar desvinculant-me'n i ja no n'he sabut res més, però sembla que la cosa no ha anat bé.
 
A. V. Amb la crisi, l’autoedició guanya pes. Creus que és una opció?
E. B. Evidentment. Internet està afavorint l’autoedició i la publicació on line. És també un dels elements que provoca que el sector editorial s’estigui resituant de nou. El problema d’una persona que s’autoedita és els canals de difusió. Existeixen les grans plataformes com Amazon, que tenen uns avantatges immediats, però l’inconvenient és que el negoci es deslocalitza completament perquè les petites editorials no poden competir i, a més, les llengües minoritàries en persones poc conegudes tenen massa poc protagonisme.

A. V. Què en penses de les noves estratègies editorials com els booktrailers?
E. B. Tot aquest sistema encara està per reinventar-se i no es pot veure la seva efectivitat. En el fons, crec que hi ha una qüestió cultural, que és difícil d’avaluar, i és el fet que la imatge ha estat l’enemiga de la paraula escrita. Són dues plataformes que encara es miren amb desconfiança.  Estan condemnades a conviure, però crec que encara estem molt lluny de saber què passarà amb això. Un booktrailer ajuda a vendre un llibre, però el cost de realització i de difusió és interessant per a un editor? Jo crec que està per demostrar encara. 

A. V. Quin creus que és el futur del paper?
E. B. No desapareixerà mai. Primer, perquè el format de llibre de paper és magnífic i encara no s’ha inventat un altre format que el pugui substituir. És veritat que el format digital dels e-books i tabletes t’ofereix altres avantatges, tants que hi ha un tipus de llibre, com les enciclopèdies, que sembla que acabarà dins d’aquestes plataformes digitals. Però hi ha un altre tipus de llibre que no. Si, per exemple, he de llegir a la platja i m’he de passar un dia sense connexió o sense bateria, el format del llibre en paper és magnífic. Sembla ridícul, però té avantatges. A més, hi ha unes generacions que encara no s’han acostumat i mentre visquin el llibre de paper tindrà absoluta vigència. És molt difícil que se substitueixi del tot; com molts invents de la nostra societat, desplacen d’altres, però rarament els fan desaparèixer.
 
A. V. Vas publicar el primer Diccionari lleidatà-català. Què vas pensar quan el vas tenir a les mans per primera vegada?
E. B. Vaig veure que allò era una oportunitat magnífica i, efectivament ,va tenir un èxit magnífic. A més, els tres redactors  es mereixen tot l’èxit. Em vaig alegrar molt al saber que havien tret una segona part.
 
A. V. Creus que ens feia falta als lleidatans un llibre així per valorar-nos?
E. B. Sí, però també ha arribat a través de la via de l’humor, i no crec que això serveixi com a autoprestigi. A Barcelona es creuen el melic del món, i aquest llibre serveix per donar visibilitat a altres maneres de fer i parlar. És molt positiu, però no crec que els importi gaire. Ens continuen veient com gent rara de l’interior.
 
A. V. Lleida està preparada per acollir grans escriptors?
E. B. Per escriure només necessites una taula, un llapis i un paper i, per tant, pots escriure a qualsevol part del món. Lleida és una ciutat tan bona com qualsevol altra per situar les teves històries i per escriure, però sí que és veritat que, depenent del tipus d’històries que expliques, sembla que Lleida no és prou adequada. Quan vaig publicar la meva primera novel·la, el 1997, hi havia un personatge amb un passat tèrbol, i algun lector ja em deia que no es creia la història perquè pensar que aquell personatge passejava pel mateix carrer que passejava ell no era creïble. Això volia dir que Lleida, en aquell moment, era una ciutat amb poca tradició literària. Crec que això s’ha corregit, però només una mica. A Lleida li falta glamur literari.
 
A. V. Estàs preparant una altra obra?
E. B. Sí. Et puc dir que és molt probable que la pròxima obra sigui una novel·la policíaca.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat