Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“La Diputació no ha de fer favors. Estem al servei de la gent i de ningú més”

Joan Talarn President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís

Diputació de Lleida, Joan Talarn, Gerard Martínez
L'entrevista tenia lloc al despatx del president a la Diputació de Lleida. (Foto: Santi Iglesias)
Pactar una entrevista a la ciutat de Lleida en plena canícula estival no resulta fàcil, i encara menys quan es tracta d’un càrrec polític, ja que acostuma a aprofitar la inactivitat pròpia del mes d’agost per anar-se’n lluny del seu lloc de treball. Ara bé, quan tot just fa dos mesos que t’has convertit en el nou president de la Diputació, la possibilitat d’agafar-te vacances s’esvaeix com el somni d’una nit d’estiu. És el cas de Joan Talarn, que malgrat tot no perd el somriure ni per un instant durant l’entrevista. Per sort, al seu despatx l’aire condicionat treballa a tot drap.

Gerard Martínez. Quina valoració fa de la seva encara breu etapa al capdavant de la Diputació?
Joan Talarn. M’hi trobo molt bé. M’ha sorprès gratament com m’han acollit els treballadors. La gent acostuma a dipositar moltes esperances en les persones que entren en un lloc, i es tracta de no decebre-la.

G. M. A grans trets, quines són les seves prioritats de govern?
J. T. Una idea que tinc claríssima és que en aquesta casa no es fan favors. Estem al servei de les persones, i de ningú més. Ens hem de creure que els ajuntaments són autèntics governs locals i que, com a tals, la seva màxima preocupació és com finançar-se. Per això, des de la Diputació els hem d’ajudar al màxim en aquest aspecte. Però ajudar-los no significa que vinguin aquí i vagin passant per explicar-nos què necessiten, sinó que tots sàpiguen de quants diners poden disposar per a les seves inversions. Cap representant dels veïns del seu poble ha de venir a demanar res aquí, només han de venir a buscar el que, de fet, han pagat els mateixos ciutadans a través dels seus impostos, és a dir, el que els correspon com a poble.

G. M. ¿Reconeix, doncs, que hi ha una clara aposta per créixer en matèria de transparència?

« La manera de distribuir els diners ha de ser justa, transparent i equitativa »

J. T. Sí. La manera de distribuir els diners entre els nostres pobles ha de ser justa, transparent i equitativa. Tots han de tenir el que els pertoca, ja no pel nombre d’habitants, sinó per les necessitats d’aquests habitants. 

G. M. De fet, a l’oposició era molt crític amb els fons que s’assignaven mitjançant ajuts directes de presidència, un excés de discrecionalitat que havia denunciat en diverses ocasions.
J. T. La idea és intentar vehicular els ajuts a través de convocatòries en què puguin participar tots els ajuntaments de la demarcació. I també hi haurà uns diners que s’assignaran, no directament, però sí per necessitats i urgències, perquè quan passen coses als ajuntaments la Diputació ha de poder respondre-hi. Per tant, aquests ajuts directes continuaran existint, però en una proporció més petita que abans i emmarcats en actuacions d’emergència. 

G. M. Li he sentit dir en diverses ocasions que aposta per convertir els ajuntaments en el centre d’actuació de la Diputació. ¿Que potser no ho eren fins ara?
J. T. El centre d’atenció de la Diputació sempre han estat els ajuntaments, és la seva raó de ser. Però no és tan sols tenir els ajuntaments al centre, també cal entendre que els ajuntaments han de ser independents per decidir, és a dir, no han de dependre de la Diputació per fer el que vulguin fer, sinó que la Diputació els ha ajudar a fer el que volen fer.

G. M. Quan parla de millorar les comunicacions dels pobles de muntanya, es refereix a les comunicacions físiques o a les virtuals?
J. T. Som al segle XXI i ens hem d’ocupar de les comunicacions virtuals, és a dir, que la fibra òptica arribi a tots els nostres municipis. I és que una mesura important perquè aquests municipis no perdin població és fer que tinguin comunicacions d’aquest segle. Però quin és el problema? Doncs que alguns d’aquests pobles ni tan sols disposen de les comunicacions del segle XX. Per tant, també ens hem d’ocupar que tots els municipis tinguin accessos per carretera, amb l’objectiu que es pugui arribar a totes les nostres poblacions, almenys a la capital del municipi. Així doncs, una de les feines que hem de fer al llarg d’aquesta legislatura és el Pla Zonal de Carreteres, per identificar totes les carreteres, camins i accessos del territori i acordar quines ha de gestionar la Diputació i quines la Generalitat, perquè els consistoris no poden assumir tot el cost de les reparacions que s’hi han de fer.

G. M. Com es combat un fenomen tan natural com el despoblament o l’envelliment de la població als pobles de muntanya?
J. T. És complex i, malauradament, no hi ha una fórmula definitiva, però hem de buscar tots aquells elements, tant econòmics com turístics, que generin arrelament al territori. El més fàcil és que els joves se’n vagin a estudiar a Barcelona i s’hi quedin per les expectatives que tenen allà, l’accés a la cultura, a la xarxa... Hem de mirar de tenir tots els elements necessaris perquè aquesta gent es quedi al territori.

G. M. S’ha acordat la contractació de deu directius públics, dos més que en l’últim mandat. Un d’ells estarà al capdavant de l’àrea de Vies i Obres, que es troba sota investigació judicial en el marc del cas Boreas. ¿Pretén curar-se en salut?

« No ens pertoca a nosaltres jutjar els fets. Això és feina del jutge »

J. T. No pas, és una àrea més, però prou important perquè disposi d’un directiu públic, una persona que conegui l’àmbit en qüestió i que pugui aplicar mesures correctives en cas que s’hagi fet alguna cosa incorrectament, que no ho sabem. En aquest sentit, des de l’oposició vam impulsar la comissió informativa del cas Boreas, però estem pendents del que digui el jutge, ja que no ens pertoca a nosaltres jutjar els fets.

G. M. De vostè en destaquen el caràcter dialogant. ¿Què més el diferencia de Reñé?
J. T. Cadascú té la seva pròpia personalitat, segur que tots tenim coses bones i coses dolentes. De totes maneres, soc dels que pensen que cal arribar a acords i que els enfrontaments no serveixen per avançar, sinó per trencar. I basant-nos en aquesta idea hem pactat amb el grup de Junts per Catalunya.

G. M. Van ser molt crítics amb els exconvergents quan eren a l’oposició. Per què aquest canvi de parer?
J. T. Vam ser molt crítics, sobretot, amb una manera de fer les coses que, crec, no depenia tant del govern anterior, com de les persones que hi havia en aquell moment al capdavant. Després, amb l’entrada de Rosa Maria Perelló, es van produir una sèrie de canvis i la relació entre Esquerra i Junts per Catalunya va millorar. Tenim objectius comuns, tant territorials com nacionals, i posar-nos d’acord era un acte de responsabilitat

G. M. ¿I quina relació manté amb una de les seves vicepresidentes, Estefania Rufach, després de disputar-se la presidència de la Diputació fins a l’últim moment?
J. T. Aquesta lluita entre nosaltres no va existir mai, va ser un tema més de la premsa, ja que no hi havia mala sintonia. És més: diuen que ens vam barallar per ser presidents quan més aviat ens vam barallar per no ser-ho! [Riu.] No, ara de debò, podia haver-ho estat qualsevol dels dos, i potser ella ho faria millor que jo...

G. M. ¿Va ser una mesura populista rebaixar-se el sou?
J. T. Rebaixar-se el sou per si mateix no és important, ja que la gent ha de cobrar pel que fa, sinó que la mesura anava lligada a la contractació de més directius públics, de manera que així ho assumim una mica entre tots. Rebaixar-nos el sou, per tant, no pretenia ser una mesura populista, ja que aquest estalvi revertirà en la mateixa institució, perquè puguem tenir més i millors professionals entre nosaltres.

G. M. Quin pes tindran les polítiques socials al llarg del seu mandat?

« Estem mirant de tancar un pla d’ajuda de cara a l’estiu vinent »

J. T. Pensa que així que hem iniciat la legislatura hem creat dues comissions noves: una d’igualtat, emmarcada no tan sols en l’àmbit de la dona, sinó també del col·lectiu LGTBI, i una específicament de sostenibilitat, de l’àmbit mediambiental, vaja. A més, ara mateix estem mirant de tancar un pla d’ajuda per als temporers de cara a l’any vinent amb l’objectiu de donar un cop de mà als ajuntaments i els consells comarcals de Lleida que han de gestionar aquest conflicte cada estiu.

G. M. Què significa per a Lleida tenir una Diputació republicana?
J. T. És una manera diferent de governar. República vol dir cosa pública, i per això tenim molt clar que estem al servei dels ciutadans, o dels ajuntaments en aquest cas. Quan em demanen alguna cosa, sempre responc el mateix: si ho faig per tu, ho he de poder fer per tothom. No puc fer excepcions, això és clau per no caure en favoritismes ni amiguismes. Aquesta és la idea de governança republicana per a mi.

G. M. Què hi ha previst per als dos organismes estrella de la casa: el Patronat de Turisme i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)?
J. T. El Patronat de Turisme ha treballat molt bé, la qual cosa ha repercutit positivament, sobretot, en les comarques d’alta muntanya pel que fa al tema de la neu, però ara hem de trobar alternatives a la neu en zones més baixes. I en relació amb l’IEI, també s’ha fet molt bona feina col·laborant amb els nostres pobles a l’hora d’organitzar activitats culturals, però ara toca treballar en un projecte cultural propi, i per això estem buscant el personal adequat que pugui liderar aquest canvi de model. 

G. M. I on queden Bellvís i l’Ajuntament de la localitat en seva vida personal i política?
J. T. Tingues en compte que jo continuo obrint l’Ajuntament cada dia a les vuit del matí... De fet, si soc aquí és perquè estimo el meu poble. I faré el possible perquè Bellvís rebi tot el que es mereix, però mai més que un altre municipi. De vegades ha passat que un poble rebia més diners que un altre perquè el seu alcalde era president de la Diputació, però de fer que a Bellvís arribin els recursos que ens pertoquen me’n cuidaré jo, ja no com a president de la Diputació, sinó com el seu alcalde.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat