Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Al PSC no hi ha dos bàndols, és plural com la societat catalana"

Àngel Ros Alcalde de Lleida i president del PSC

Ajuntament de Lleida, alcalde, paer, Àngel Ros
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros. (Foto: Ajuntament de Lleida)
Ares Valdés. Fa onze anys que ets l’alcalde de Lleida. Com ha canviat la capital del Segrià des dels teus inicis?
Àngel Ros. Si et refereixes a l’evolució de la ciutat,  Lleida ha fet una pas endavant en capitalitat i en capacitat d’atracció econòmica. Crec que un símbol clar és el Parc Científic de Gardeny, on treballen 1.400 persones i, actualment, hi ha instal·lades 113 empreses. Urbanísticament, penso que s’han fet  canvis substancials: el primer de tots, fa deu anys, la nova urbanització de l’Eix Comercial; hem realitzat el cobriment de les vies del tren, que ens ha permès guanyar un nou passeig urbà; s’han fet tres nous ponts sobre el riu Segre; en aquest temps també hem remodelat els Camps Elisis, obrint-los a la ciutadania, i s’ha arranjat el Parc Nord del Turó de la Seu Vella; hem reformat la plaça de Ricard Viñes; s’ha obert una gran avinguda la de Pinyana, i, recentment, s’ha obert la nova avinguda Torre Vicens, un vial de connexió important entre el Secà de Sant  Pere i Balàfia i tot un conjunt de vials que vertebren els barris i els connecten amb el centre de la ciutat, com Victoriano Muñoz, Víctor Torres, Miquel Batllori, avinguda Ciutat Jardí, avinguda Jordi Solé Tura, etc. També hem guanyat en equipaments públics amb espais com el Pavelló Municipal Juanjo Garra, el Centre Municipal de Piragüisme Saül Craviotto, les piscines del Secà, Balàfia i Cappont, l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol, l’Arborètum o la Llotja. S’han fet vuit camps de futbol de gespa artificial i hem rehabilitat un espai, el Mercat del Pla, que simbolitza una prioritat important: la millora del Centre Històric, per citar alguns exemples.  A banda de l’urbanisme, que estructura el creixement de la ciutat, durant aquest temps crec que hem guanyat en pes a Catalunya i hem contribuït, dins del Consorci del Turó de la Seu Vella, a l’impuls perquè el gran referent cultural de la ciutat, la Seu Vella, opti a Patrimoni Mundial de la UNESCO. El dia que ho aconseguim serà un èxit de tots els lleidatans i lleidatanes i un clar indicador del pes històric, però també actual, de Lleida, més enllà dels nostres límits geogràfics.

A. V. Quina és la situació d’endeutament actual de l’Ajuntament?

« Cal un nou model de finançament local que reconegui el paper de les ciutats com a motor del territori »

À. R. La càrrega financera de la Paeria per a l’exercici 2015 és de 10,7 milions d’euros, una xifra que s’ha reduït significativament en els darrers deu anys. Cal destacar que la càrrega financera prevista  actual és d’un 64%, la més baixa dels darrers anys i per sota del 110% o 75% que marca la legislació com a límit. Hem progressat adequadament malgrat el context econòmic. De tota manera, com he dit en nombroses ocasions, cal un nou model de finançament local que reconegui el paper de les ciutats com a motor del territori i, en conseqüència, doti  els ens locals de les eines per donar els serveis que demanden i necessiten els ciutadans i les ciutadanes.
 
A. V. Quines accions s’han portat a terme per millorar-la?
À. R. En els darrers anys s’ha aplicat l’estratègia d’amortitzar crèdit i no contraure nou endeutament per fer inversions. Finançar inversions amb la participació de programes d’altres administracions o amb estalvi propi.
 
A. V. Quin és el teu sou com a alcalde de Lleida?

« El meu sou com a alcalde de Lleida és de 5.006,63 euros mensuals bruts »

À. R. El meu sou és públic, s’aprova al principi de mandat i es pot consultar, com el de la resta de retribucions dels càrrecs electes, al web de la Paeria. Són 5.006,63 euros mensuals bruts, i d’aquí cal reduir les retencions de l’IRPF i de la Seguretat Social. Repartits en catorze pagues. El meu patrimoni, com el de la resta de regidors, també es pot trobar al web paeria.cat.
 
A. V. On destina l’Ajuntament més esforços econòmics?
À. R. A l’educació, el foment de l’ocupació i a dotar de recursos les famílies en situació de vulnerabilitat, que han augmentat els darrers anys en la mesura que la crisi econòmica s’ha mantingut. La principal preocupació i ocupació de l’Ajuntament  és dotar de més i millors serveis la ciutadania prioritzant aquells que més els necessiten, i per això cal oferir oportunitats amb eines d’ocupació, d’una banda, i assegurar tots els serveis per a les persones que es troben en situacions més complicades, de l'altra. En aquest terreny vull destacar l’important treball en xarxa que s’ha realitzat amb les entitats del tercer sector, amb acords importants com l’anunciat recentment per destinar l’antic Mercat de Santa Teresa a centre de dia per a persones sense llar.  
 
A. V. Quin és el principal problema que preocupa els lleidatans?
À. R. Els lleidatans i les lleidatans comparteixen la principal preocupació d’avui en dia al país, que és la manca d’ocupació. Els ciutadans també reclamen actuacions decidides per part de l’Administració. També exigeixen millors serveis, i en això treballem, intentant acostar al màxim l’acció municipal a la demanda ciutadana, oferint servei públic.

A. V. Quants lleidatans es troben a l’atur?

« Lleida és el territori amb menys atur de Catalunya i el tercer amb menys atur de l’Estat »

À. R. Les darreres dades fetes públiques pel Ministeri, el passat mes de desembre, mostraven un descens del 5,04% de l’atur durant l’any 2014 i una xifra de 29.030 persones a l’atur. Lleida és el territori amb menys atur de Catalunya i el tercer amb menys atur de l’Estat. Tot i aquestes dades, no ens podem conformar, perquè cada persona a l’atur suposa una família amb dificultats greus per tirar endavant. Per això, una de les prioritats de l’Ajuntament de Lleida és el foment de l’ocupació i, recentment, fent balanç, hem donat a conèixer que més de 1.500 persones han aconseguit un lloc de treball amb l’IMO.

A. V. Quina valoració en fas del 2014?
À. R. Si et refereixes a la gestió municipal, crec que hem mantingut els serveis malgrat les retallades del Govern central i la Generalitat, i l’exemple més clar són les escoles bressol. Malgrat que hem baixat el nombre d’alumnes, l’Ajuntament no ha tancat cap línia ni cap escola. El concepte de servei públic és clar i hem posat tots els nostres esforços en la creació d’ocupació, en la formació perquè persones que han sortit del circuit laboral hi puguin tornar a entrar i, per assegurar el benestar de les famílies en situació de més vulnerabilitat, durant l’any passat es van concedir ajuts a 340 famílies per pagar rebuts de llum, gas i aigua, i recentment hem arribat a un acord amb Gas Natural per evitar talls de subministrament. A això cal sumar-hi les accions que es realitzen des de l’Oficina Municipal d’Habitatge, que d'ençà que es va obrir ha ofert ajut a 119 famílies que presentaven dificultats per pagar el lloguer dels seus habitatges o hipoteques. 
 
A. V. Quines són les perspectives per aquest 2015?
À. R. En clau municipal, que és la que em correspon directament, les perspectives del 2015 són continuar treballant per garantir l’acció de benestar social, de promoció de l’educació, de la cultura i, sobretot, de l’ocupació per situar-nos, com hem estat fent sempre, però especialment els darrers anys, en què l’impacte de la crisi ha arribat a un ventall de població abans en situació normalitzada, a la vora de les famílies. Pel que fa a les perspectives econòmiques, desitjo que els principis de recuperació econòmica que tant s’anuncien tinguin un veritable impacte en el ciutadà en el seu dia a dia. I pel que fa al política, desitjaria que les formacions polítiques, com farem nosaltres, focalitzin la seva acció prioritària en el ciutadà.
 
A. V. Quina mesures creus que s’haurien de prendre per reduir els costos de les Administracions?
À. R. Més que mesures, que tant el Govern central com l’autonòmic, amb lleis d’estabilitat pressupostària, han posat en marxa, crec que el més urgent, com he comentat abans, és reformar la Llei de finançament local. Cal assegurar que els municipis puguin tenir una major participació en la despesa pública total i garantir ingressos suficients en relació amb les despeses generades pels serveis obligatoris que determina la Llei, però també pels serveis de suplència, aquells que executem per responsabilitat fixar les competències i serveis que pertoquen a cada Administració.
 
A. V. Hi ha possibilitats que surtis reelegit de nou alcalde?

« Opto a revalidar l’alcaldia amb la mateixa il·lusió que el primer dia que vaig assumir la responsabilitat de ser alcalde »

À. R. Les possibilitats estan en mans de la ciutadania, són els lleidatans i lleidatanes els qui trien entre les diferents opcions les persones i projectes que s’ajusten més a la seva visió de la ciutat. El meu partit em va escollir candidat en unes primàries i opto a revalidar l’alcaldia amb la mateixa il·lusió que el primer dia que vaig assumir la responsabilitat de ser alcalde.
 
A. V. Quines seran les línies d’actuació?
À. R. És aviat per avançar el projectes, tot i que ja hi estem treballant, però puc assegurar que el centre d’actuació continuarà sent treballar per Lleida, posant el focus en allò que necessiten els seus ciutadans i les seves ciutadanes per progressar, perquè els avenços de cada ciutadà són els èxits de la ciutat en el seu conjunt. 

A. V. Quines sinergies existeixen amb el Consell Comarcal del Segrià?
À. R. Com a ens coordinador de serveis mancomunats a tots els municipis, l’Ajuntament de Lleida en forma part i hi col·labora, especialment en matèria de tractament de residus. Totes les institucions, més enllà del nostre àmbit competencial, compartim la voluntat de servei, i amb el Consell sempre hem treballat conjuntament per millorar Lleida i el Segrià.    
 
A. V. De quina manera t'han afectat les amenaces de mort que el raper Hasél pronunciava en un parell de cançons?

« Les amenaces de Hasél em van generar poca preocupació, però a la meva família sí »

À. R. Vaig posar el tema en mans dels advocats i és la justícia qui ha de determinar si aquest fet constitueix un delicte. A mi em va generar poca preocupació, però a la meva família sí.
 
A. V. Què opines que alguns alcaldes del PSC hagin deixat el partit per anar-se’n a la nova formació de Marina Geli?

« Referent a la formació de Marina Geli, com a nou partit ja no és la meva opció per militar »

À. R. Els respecto, segueixen sent els meus amics, però no comparteixo la seva decisió. A mi m’agrada més sumar que restar. Jo vaig estar a l’origen i, fins i tot, liderant el Moviment Catalunya, però en tant que corrent dins del PSC. Com a nou partit, ja no és la meva opció per militar.
 
A. V. Hi ha ara mateix dos bàndols al partit?
À. R. No, el meu partit és plural, com ho és la societat catalana, especialment pel que fa als models de relació amb Espanya.
 
A. V. Proposa un canvi en la Constitució. Quins aspectes consideres que s’han de canviar?
À. R. El model territorial, en sentit ampli. Anar a un model federal i a un model municipalista, perquè les ciutats i pobles són els espais de convivència i de llibertat on es desenvolupen les persones.
 
A. V. Quin paper t'agradaria jugar a nivell de Catalunya?

« Vull seguir sent alcalde de la segona ciutat, en importància, de Catalunya »

À. R. Alcalde de la segona ciutat, en importància, de Catalunya.


Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat