Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“Que la sèrie sigui 'prime time' a TV3 i que s’emeti a Netflix és un somni fet realitat”

Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet, Marta Grau i Núria Parera Guionistes de ‘Les de l’hoquei’

Les de l’hoquei, Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet, Marta Grau, Núria Parera
Foto de família de les guionistes de ‘Les de l’hoquei’. (Foto: Pol Alfageme/Clack)
Les de l’hoquei, estrenada el darrer dilluns d’abril, és la nova aposta de ficció televisiva de TV3 protagonitzada per set noies adolescents que lluitaran per salvar el seu equip d’hoquei. Nascuda com un projecte de treball de final de grau de la Universitat Pompeu Fabra i produïda per Brutal Media, la sèrie és obra d’un equip de guió format exclusivament per dones: Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet, Marta Grau -tutora i coordinadora de guió- i Núria Parera, coordinadora d’escaletes. S’ha anunciat que Netflix l’estrenarà després de l’emissió a la televisió catalana.

Júlia Solé. Com va sorgir l’idea de Les del hoquei?

« Volíem parlar de l’amistat, del paper de la noia en l’adolescència i de totes aquelles coses que nosaltres, com a adolescents, no havíem vist en les sèries que miràvem »

Natàlia Boadas. Va sorgir una tarda al bar de la Universitat Pompeu Fabra. Nosaltres érem quatre amigues i companyes de classe que vam decidir fer el TFG (treball de final de grau) juntes i, parlant dels temes que ens agradaria tractar i que no havíem vist a la ficció fins ara, ens vam adonar que totes quatre volíem parlar de l’amistat, del paper de la noia en l’adolescència i de totes aquelles coses que nosaltres, com a adolescents, no havíem vist en les sèries que miràvem.

J. S. Com ha estat el procés per tirar endavant la sèrie des que vau acabar el TFG i fins a l’estrena de la sèrie en prime time a TV3?
N. B. Ha estat un procés molt llarg on ens ha acompanyat moltíssima gent. En sortir de la universitat, nosaltres ens vam presentar en el pitching del Clúster Audiovisual de Catalunya, un espai que té la voluntat d’unir les universitats i la indústria. Allà va ser on el projecte va despertar el màxim interès de les productores i, sobretot, d’en Joan Sol (coordinador de continguts de ficció de TV3), que estava moderant la taula aquell dia. A partir d’aquell moment es van començar a posar en contacte amb nosaltres diverses productores fins que vam trobar Brutal Media, la productora on ens vam sentir més còmodes.

J. S. A qui dona veu Les del hoquei? Quins personatges i trames hi trobem?
Marta Grau. Trobem moltes trames tant de gent jove com de gent adulta, però eminentment vol donar veu a personatges femenins joves, que són els que trobàvem a faltar avui dia a la televisió i, evidentment, donar veu a tota una generació: els famosos ja postmillenials que tenen una nova manera de relacionar-se, de fer, però que, al final, no estan tan lluny de tots els adolescents de sempre. Però, sobretot, veu la dona i el col·lectiu LGTBI, donant un nou marc i una nova mirada a la ficció televisiva.

J. S. Les del hoquei es declara com una sèrie “femenina i feminista”. Com queda plasmat això a la pantalla?
M. G. Doncs, en primer lloc, aportant aquesta mirada femenina a partir de les protagonistes, que, justament, són dones. No passa gaire sovint que tot el protagonisme el porti el gènere femení, i això també és gràcies a que tot l’equip de guió som dones. Això ha fet que, d’alguna manera, parlem de nosaltres, del nostre món, de la nostra mirada... que és una cosa que realment trobem a faltar a la ficció televisiva. Aleshores, és feminista, també, en el sentit que la dona s’autorealitza per si mateixa, no necessita l’home, ni la relació amb l’home és essencial per aquesta recerca de la pròpia identitat.

J. S. Com dèieu, l’equip de guió de Les del hoquei està format, exclusivament, per sis dones guionistes. Com es reflecteix això en la ficció?
N. B. Jo crec que ha estat un dels punts més diferenciadors d’altres projectes. A més, som dones d’edats molt diferents i que, per tant, tenim punts de vista molt diferents. Això ha fet que s’enriquissin molt tant el guió com les trames i els personatges. Crec que hem après molt les unes de les altres i cadascuna tenim un punt de vista molt diferent del món, de la feminitat, del feminisme...

« Estem acostumats a veure sèries on la mirada és de l’home cap a la dona »

M. G. D’alguna manera, el feminisme no és unívoc; té moltes veus i moltes maneres d’entendre’l i, realment, com diu la Natàlia, jo crec que això ha quedat plasmat a la pantalla. Normalment, estem acostumats a veure sèries on la mirada és de l’home cap a la dona, doncs ara anem a veure quina és la mirada de la dona cap a l’home.

J. S. Una altra de les claus de la sèrie és l’esport; concretament un esport “minoritari” com és l’hoquei.
N. B. L’hoquei ha estat el punt clau d’unió de totes les protagonistes. En el moment que vam crear la sèrie ja volíem que totes les protagonistes fossin molt diferents entre elles però que tinguessin un objectiu comú, que fos salvar el seu equip d’hoquei. L’esport també ens ajuda a donar visibilitat a tota una sèrie de noies que són esportistes i que molt sovint estan molt estigmatitzades. Tenim ganes que aquestes coses canviïn, que comencem a acostumar-nos a veure noies fent esports molt físics i, en aquest cas, l’hoquei era l’esport perfecte per aglutinar tot això.
M. G. Així mateix, també, l’hoquei és un esport en el qual, aquí, hi tenim els “Messis” mundials i, en canvi, no és conegut, no es veu per la pantalla; igual que l’esport femení, també es veu molt poc a la pantalla.

J. S. Els creadors teniu el poder de donar visibilitat a i normalitzar nous fenòmens o tendències socials. Com heu treballat, això, les guionistes de la sèrie?
M. G. Simplement, generant un univers de ficció on les coses estan normalitzades. Per exemple, amb l’homosexualitat o la bisexualitat; no en fem tema, no és “ara descobreixo que soc homosexual i ho haig de dir; com ho haig he de dir?”, sinó que és un fet. Tractar les coses des d’una mirada, diguem, “normal”, com la vida mateixa, fa que creem un imaginari on la gent es pugui identificar i pugui sentir “ah, no soc un espècimen diferent de la resta, sinó que hi ha gent com jo”. És anar creant normalitat en diferents aspectes de la vida que de vegades en la ficció ens quedem com estancats.
N. B. També, molts dels temes que es tracten a la sèrie potser semblen, en certa manera, innovadors perquè estem molt acostumats a parlar sempre d’homes i dones blancs. Nosaltres comencem a parlar de persones “racialitzades”, de persones que no entren en la norma de la nostra ficció i que existeixen en el dia a dia i, única i exclusivament, el que hem fet és donar-los el paper que es mereixen a les nostres pantalles.

J. S. Aquesta és una sèrie protagonitzada per joves i, per tant, les xarxes socials hi són molt presents. Quin paper tenen en la sèrie?
N. B. Des del guió, nosaltres sempre hem volgut treballar les xarxes socials com una cosa més de les noies que moltes vegades s’uneixen com a equip gràcies al WhatsApp, a l’Instagram o gràcies a fer un Skype, per exemple. Tenen molta comunicació a través de les xarxes socials, com ens passa absolutament a tots i totes. A més a més, algunes de nosaltres, com a guionistes, també hem estat formant part de tota l’estratègia de xarxes socials: cadascuna de les protagonistes té un perfil d’Instagram, i nosaltres també hem estat creant aquests continguts basant-nos amb la psicologia dels personatges que havíem creat.  

J. S. Tot apunta que Les del hoquei serà un èxit. En alguns mitjans se us assenyalava com la sèrie hereva de Merlí, un dels grans èxits de TV3 dels últims anys, i Netflix l’estrenarà a nivell mundial. Com ho valoreu?
N. B. Estem molt contentes i orgulloses que la sèrie sigui prime time a TV3 i que s’emeti a Netflix; és un somni fet realitat que totes aquestes coses que hem estat creant i que hem estat escrivint durant tant de temps arribin al màxim de gent possible.
M. G. Esperem que la sèrie tingui un llarg recorregut; de fet, és una sèrie que no està pensada per ser només d’una temporada, o sigui, queda en alça al final de la primera temporada. Esperem que TV3 aposti per una segona (i fins i tot una tercera) temporada perquè creiem que és una ficció necessària. I, també, veient l’èxit que ha tingut Merlí, creiem que ara mateix a Netflix hi ha un target, el juvenil, que realment està funcionant molt bé, i que Les de l’hoquei hi pot encaixar molt bé i, fins i tot, com ha passat amb Merlí, que el català viatgi a través de Netflix a d’altres continents.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat