Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“No som ben bé Lleida ni Pirineu, i tampoc acabem de ser Catalunya Central”

David Rodríguez Alcalde de Solsona

David Rodríguez, ruc
L'alcalde de Solsona (a l'esquerra de la imatge), acompanyat pel ruc del Carnaval (a la dreta). (Foto: Victor Pallarès)
Solsona celebra, un any més, el seu emblemàtic Carnaval. Després de 48 edicions, dictadura franquista pel mig inclosa, aquesta celebració es manté fidel a la seva tradició. D’això, i més, en parlem amb l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, al capdavant del consistori des del 2010 i que enguany, sense una successió ferma, es torna a presentar a les eleccions malgrat les declaracions de fa prop d’un any en què anunciava que no ho tornaria a fer. 

Imma González. Solsona és a la província de Lleida, però pertany a la vegueria de la Catalunya Central, enmig de tot i del no res. D’on se senten els solsonins?
David Rodríguez. Solsona és al centre geogràfic de Catalunya, al Solsonès, però ens sentim com un racó de tot arreu. No som ben bé Lleida, però tampoc som ben bé Pirineu, de la mateixa manera que no acabem de ser Catalunya Central. No obstant això, la gent, i això és un fet, té tendència a anar cap on van les aigües, és una cosa inevitable. Les aigües de Solsona són del Cardener, del vessant del Llobregat, i per això Solsona té tirada cap a Manresa, claríssimament. És normal que la gent se senti més propera a Manresa que no pas a Lleida, malgrat que el fet de ser una comarca molt agrària també fa que d’alguna manera ens sentim molt més pròxims a la manera de fer de la gent de les terres de Lleida que no pas de la gent de la Catalunya Central. Tot i això, com he dit abans, l’aigua tira cap a Manresa, la gent va al metge a Manresa… I això esdevé un factor determinant.

I. G. Havent celebrat 48 edicions, alguns podrien pensar que és difícil oferir res fresc. Quines novetats podrem trobar al 49è Carnaval de Solsona?
D. R. Són novetats que no afecten l’essència de la festa. De fet, si el Carnaval de Solsona té la tradició que té és perquè hi ha un eix central que es manté inalterable, que d’alguna manera fa que es mantingui aquesta tradició. En qualsevol cas, com deies, sí que hi ha novetats, més encarades als actes de nit o a l’arribada, que enguany es fa per una altra banda. Però l’eix central de la festa, la sortida dels gegants, la penjada del ruc i altres actes es mantenen inalterables, i és el que fa que any rere any es vagi consolidant.

I. G. En aquesta línia, quina és la clau perquè el Carnaval de Solsona s’hagi convertit en el referent que és actualment?

« El Carnaval de Solsona s’ha convertit en un referent perquè neix al marge de les institucions. És un Carnaval del poble i per al poble »

D. R. Si el Carnaval de Solsona s’ha convertit en un referent es deu, primer de tot, al fet que neix al marge de les institucions oficials, és un Carnaval del poble i per al poble. Per això, un dels mèrits pels quals vam valorar la concessió de la medalla de la ciutat a l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, amb acord unànime del ple, és aquest, precisament: que al marge de les administracions públiques el Carnaval s’ha consolidat com una de les festes més importants de la ciutat i de la comarca. Una altra cosa que ha aconseguit el Carnaval és que d’alguna manera hagi esdevingut la festa major de la comarca: no només Solsona, sinó que tota la comarca se’l sent seu i hi participa de diverses maneres, com per exemple amb les comparses. 

I. G. Una cosa que també el fa diferent és que als anys setanta, en plena dictadura, el Carnaval de Solsona va ser el primer a reinstaurar-se burlant el règim franquista.
D. R. En aquell moment hi havia una implicació del jovent molt important. S’havien constituït com una entitat que es deia Joventut Solsonina i que havia organitzat diversos esdeveniments a la ciutat, com la recuperació d’activitats culturals com les revetlles d’estiu, i que gràcies a tot això va fer història. De fet, moltes de les festes que se celebren encara avui en dia tenen aquell origen. Més que una enganyifa, jo crec que el que hi va haver va ser una certa connivència per part de l’alcalde del moment, que no va veure cap malifeta en tot plegat i que va deixar fer. Aquí hi ha el secret: un alcalde que va ser permissiu i que no va voler fer soroll amb una cosa que veia que no tenia cap més importància.

I. G. Fa uns dies que va començar el judici del Procés. Quines impressions té fins ara sobre els acusats i sobre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat?
D. R. Els acusats han demostrat que tenen arguments i que saben el que van fer i que no van cometre cap delicte. Jo crec que li han fet una repassada a la Fiscalia, que els han deixat distrets. Amb l’exposició de totes les persones que han declarat fins ara crec que els jutges ho tenen difícil per dictar qualsevol sentència que no sigui exculpatòria. Han estat molt a l’altura del que s’esperava d’ells. Pel que fa a la Fiscalia i a la resta, crec que ha quedat demostrat que no tenen fonaments i que existeix una emprenyada general entre el sectors d’ultradreta de l’Estat, perquè han volgut construir un relat que no s’aguanta per enlloc, i no tenen marge per poder aguantar-lo. Però veurem què acaba passant finalment. De moment, la sensació que tenim és bona.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Tots els caps de setmana de l'any

Publicitat
Publicitat