Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“Els polítics hem d’aprendre a ser més transparents i comunicatius”

Rosa Maria Perelló Presidenta de la Diputació de Lleida i alcaldessa de Tàrrega

Rosa Maria Perelló, Gerard Martínez
Perelló, en un moment de l'entrevista. (Foto: Santi Iglesias)
Després de set anys sumida en una foscor institucional gens habitual propiciada pel seu expresident, Joan Reñé -actualment investigat per corrupció-, la Diputació de Lleida respira aires nous amb l’arribada de l’alcaldessa de Tàrrega. Rosa Maria Perelló va haver de fer-se càrrec d’un dia per l’altre de la presidència de la institució, la imatge i la representativitat de la qual havien quedat malmeses i en dubte arran d’una gestió que ha acabat als tribunals. L’entrada de Perelló va desembocar en la renovació immediata de tots els càrrecs de confiança, en el retorn de diversos treballadors de la casa als seus respectius llocs de treball i en l’aixecament de vetos a determinats periodistes de la demarcació.

Gerard Martínez. Vostè s’ha convertit en la primera presidenta de la Diputació de Lleida. Imagino que es tracta d’un repte il·lusionant...
Rosa Maria Perelló. Han hagut de passar 200 anys perquè la Diputació fos presidida per una dona, així que assumeixo aquesta responsabilitat amb una gran il·lusió, esclar. De fet, ja vaig ser la primera presidenta del grup de teatre BAT de Tàrrega, la primera dona a formar part del consell general de l’Ateneu de Tàrrega, un òrgan molt masculí fins aleshores, i la primera alcaldessa de Tàrrega. Tot i que fets com aquests haurien de deixar de ser noticiables, malauradament encara ho són, perquè no és el més habitual. Tanmateix, se’ns exigeix més que a un home quan ocupem un càrrec de responsabilitat, i això no és just.

G. M. ¿I és possible gestionar en condicions l’exercici de dos càrrecs de tanta responsabilitat?
R. P. És una qüestió de prioritats. Per això vaig demanar més implicació a tot l’equip de govern si assumia la presidència, era una condició sine qua non. Per a mi, treballar en equip és fonalmental, i la nova situació que se’ns plantejava amb la dimissió de Joan Reñé exigia sacrificis per part de tots. Ara bé, apostem més per la qualitat que per la quantitat, i gràcies a això ara tenim un govern més coral. I, esclar, vida privada, més aviat poca. Però, repeteixo, en aquest cas també hi ha una clara aposta per la qualitat i no per la quantitat. Així doncs, a casa comparteixo les responsabilitats domèstiques amb el meu marit i a la Diputació amb la resta de l’equip de govern.

G. M. Entenc que per aquest motiu s’han fet canvis en l’organigrama de govern...
R. P. Exacte! Per compartir la responsabilitat de govern entre tots. Per exemple, vam nomenar un cinquè vicepresident, Enric Mir, que ha assumit la meva tasca anterior, és a dir, finances i recaptació, i vam posar sobre la taula la necessitat de plantejar una feina més en equip. En definitiva, vam canviar les funcions de presidència.

G. M. Quina valoració fa de la seva encara breu etapa al capdavant de la institució?
R. P. Les valoracions s’hauran de fer al final de la legislatura actual, però ens vam centrar en aprovar els pressupostos més representatius possibles de les polítiques que volem aplicar, moltes de les quals ja les estàvem aplicant al llarg dels últims anys. L’objectiu era donar resposta als temes que requereixen una tramitació més immediata, tenint en compte el poc temps d’execució que tenim, i considero que ho hem aconseguit. 

G. M. Quina és la seva prioritat de govern per al que queda de mandat?
R. P. Els ajuntaments s’han de sentir emparats més que mai per la Diputació pel que fa a les necessitats bàsiques. D’aquí la renovació del Pla d’ajut municipal. I cal situar les terres de Lleida molt més al mapa donant suport a qualsevol iniciativa que reverteixi en benefici de tots els lleidatans. 

G. M. En aquest sentit, s’han reduït considerablement els fons que s’assignaven mitjançant ajuts directes de presidència, un excés de discrecionalitat denunciat per l’oposició.
R. P. D’una banda, els ajuts de 10 milions del pla de reforç local s’atorgaran de la mateixa manera que els 20 milions de què vam disposar per a l’any passat, i en cap cas no es pot afirmar que es produís cap excés de discrecionalitat. De l’altra, el que sí que hem fet és impulsar una modificació en la línia dels ajuts directes que s’atorgaven fins avui, que ara han passat a ser nominals per fer-los més transparents. Així doncs, hem rebaixat la borsa dels ajuts directes un 35%. Ha passat dels 12 milions previstos en l’actual exercici als 8 milions del 2019. Ara bé, encara que algú la pugui titllar de discrecional -considerant que els diners s’atorguen de manera arbitrària-, aquesta borsa ha de seguir existint, perquè funciona com una guardiola en cas que un municipi pateixi una situació d’urgència. Per exemple, la caiguda d’un mur a causa del vent, com ha succeït aquesta setmana a Agramunt. Tenim la responsabilitat d’ajudar els nostres alcaldes quan ho necessitin, i sense ajuts directes això no seria possible.

G. M. ¿Reconeix, doncs, que hi ha una clara aposta per créixer en matèria de transparència i, de retruc, política comunicativa?
R. P. Ho hem de fer, és la nostra obligació, perquè hi ha una part de la nostra feina que resulta poc visible i que, consegüentment, pot generar dubtes. Hem de ser transparents al màxim i, alhora, comunicar-ho tan bé com puguem. També m’agradaria remarcar el nostre compromís de convocar 45 places de personal per cobrir aquells llocs que han quedat vacants en els últims anys a causa de les jubilacions i per regularitzar part de la plantilla. L’actual legislació impedia convocar noves places, motiu pel qual des del govern havíem optat fins ara per la lliure designació a l’hora de cobrir alguns d’aquests llocs de treball vacants, la qual cosa havia estat molt criticada per l’oposició, però estàvem lligats de mans i peus. Hem de saber comunicar què fem i explicar per què és millor del que fèiem fins ara.

G. M. ¿Creu que aquesta pot ser una fórmula per millorar la relació amb l’oposició, molt crítica amb l’anterior president?
R. P. Jo soc del parer que tots plegats compartim un punt de confluència: la feina per les comarques de Lleida. És aquí on ens hem de trobar, perquè cadascú representa una part del territori. Per aquest motiu, tots els diputats han de participar en qualsevol decisió que impulsi el govern de la Diputació per als pobles i les comarques de Lleida. Tots representem el mateix, el nostre territori.

G. M. Parlant de l’anterior president, Joan Reñé, ¿va poder parlar amb ell abans d’accedir al nou càrrec per formalitzar la transició de poders?

« No em vaig reunir amb Reñé abans de prendre possessió »

R. P. La veritat és que no, no ens vam asseure a parlar ni a retre comptes del seu mandat. Tampoc feia falta. Cadascun dels diputats té encomanada la seva pròpia tasca, cosa que va facilitar la meva transició de vicepresidenta primera a presidenta. A més, el meu anterior càrrec m’havia permès estar al corrent de totes les iniciatives polítiques engegades i per engegar.

G. M. ¿Els projectes amb la firma de Reñé, com ara la finca de Maials, el centre de Torrelameu, la fibra òptica o la digitalització dels sepulcres dels comtes d’Urgell, es mantindran?
R. P. La fibra òptica és una necessitat bàsica i la inversió que s’hi preveu destinar és de 10 milions d’euros el 2019. Tot i que porti la firma de Joan Reñé, l’actuació s’emmarca en un projecte conjunt amb la Generalitat per fer arribar aquesta tecnologia arreu del territori de la demarcació en els pròxims quatre anys. És un objectiu fonamental per aconseguir l’equilibri territorial, ja que sense unes òptimes possibilitats d’accés al món digital és molt difícil afavorir la fixació de la gent als pobles més petits i també la implementació de negocis. Pel que fa a Torrelameu i Maials, és evident que sí que es mantindran, mentre que la digitalització dels sepulcrets dels comtes d’Urgell ja està en marxa. Ara bé, ho haurem d’analitzar cas per cas.

G. M. Per cert, el nou pressupost no inclou cap partida concreta per a actuacions en carreteres i camins. Això significa que s’hi deixarà d’invertir?
R. P. No, al contrari, s’hi seguirà invertint de la mateixa manera que en els últims anys, però el que passa és que s’hi destinaran part dels recursos que s’obtinguin del romanent de la liquidació del pressupost del 2018, la qual cosa no era tipificable en el pressupost actual.

G. M. Quin pes tindran les polítiques socials el 2019?
R. P. M’agradaria destacar que el pressupost d’enguany es converteix en una aposta ferma per les polítiques socials, a les quals destinem un 20% del pressupost. Parlem d’uns 25 milions d’euros per finançar serveis com ara l’educació, la salut i l’atenció social. Una altra novetat d’enguany és que la recepció habitual als germans Màrquez, que fins ara tenia lloc a les dependències de la Diputació de Lleida, es traslladarà a les Escoles Especials perquè els nens i nenes amb discapacitat psíquica puguin gaudir dels seus ídols des de la curta distància. En definitiva, una mostra més del nostre compromís amb la societat i, sobretot, amb els més desafavorits.

G. M. ¿I les polítiques explícitament de caràcter econòmic?
R. P. Els comptes preveuen destinar 2,38 milions d’euros al Patronat de Promoció Econòmica, un 2% més que els actuals, cosa que repercutirà en una aposta pel teixit industrial i productiu lleidatà i per sectors estratègics com ara el porcí o el de l’oli. Les fires, per exemple, són també un factor multiplicador de l’activitat econòmica del territori i un element transformador del país, ja que juguen un paper fonamental en la seva economia. És per això que vull reiterar la vocació de la Diputació d’estar al costat del fet firal i d’un sector, el primari, que, més enllà de produir productes bàsics per al nostre dia a dia, genera noves línies de negoci i de projectes de futur. Les zones que són productores tenen la clau del futur, i el nostre territori n’és una, per la qual cosa hi hem de posar tots els recursos necessaris, amb la finalitat d’impulsar aquest sector estratègic.

G. M. ¿Té previst que la Diputació de Lleida, a través del Patronat de Turisme de la mateixa corporació, continuï prioritzant la internacionalització del territori en el marc de la seva política exterior?

« La Diputació ha de formar part del Consorci de la Seu Vella »

R. P. I tant! Tingues en compte que el pressupost del 2019 destina 4,8 milions al Patronat de Turisme, xifra que suposa un increment del 9% amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització dels actius del territori. Per exemple, la Diputació aportarà 250.000 euros a la restauració de la muralla de la Seu Vella. Confio que això sigui un pas més per consolidar la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Unesco. En aquest sentit, no s’entén que la Diputació de Lleida no formi part del Consorci del Turó de la Seu Vella. És per això que ja hem demanat formalment integrar-nos-hi com a institució de referència a tot el territori lleidatà en el sector turístic.

G. M. Per la seva banda, l’exposició "Perseguits i salvats" continua la seva exitosa gira. ¿S’esperava l’èxit que està obtenint?
R. P. Primer de tot, vull reconèixer-li part del mèrit a Rosa Pujol, l’actual vicepresidenta primera, ja que d’ella va sorgir l’embrió de la idea que s’acabaria convertint en aquest projecte aglutinador de tantes sensibilitats i històries personals. Després de recórrer ciutats com Tel Aviv i Cracòvia, el mes passat vam desembarcar al Centre Sefarad-Israel de Madrid, on vam comptar amb la presència de l’ambaixador d’Israel a l’Estat. Resulta d’un gran valor portar fins a la ciutat de Madrid una mostra que relata un capítol tan poc conegut de la història dels Pirineus i que hem pogut recuperar a base d’entrevistes orals a les persones que queden vives i que van ajudar els jueus que s’escapaven de l’Holocaust nazi a través de les muntanyes. La mostra expressa la col·laboració dels pobles del Pirineu amb els refugiats que venien del nord alhora que molts republicans creuaven la frontera en direcció contrària fugint del feixisme de Franco. I això és molt important que a Madrid se sàpiga.

G. M. Finalment, optarà de nou a l’alcaldia de Tàrrega? 

« Tàrrega era, és i serà sempre la meva prioritat »

R. P. Sí. Tàrrega és i serà sempre la meva prioritat. Estic molt satisfeta i orgullosa de la feina feta, i m’agradaria que els targarins tornessin a confiar en mi per poder continuar treballant en un projecte que ens ha consolidat com un dels principals motors socials, econòmics i culturals de les terres de Lleida.

G. M. I a la Diputació?
R. P. Això no depèn de mi al cent per cent, però sí que tinc clar que preferiria seguir al capdavant del projecte que acabem d’encetar. No m’agradaria passar a la història com la primera presidenta de la Diputació però també com a la més breu. (riu)

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Sorigué es planta a Madrid

Publicitat
Publicitat