Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“Hem de saber mostrar tot el múscul social dels Tres Tombs”

Andreu Bernadàs President de la Federació Catalana dels Tres Tombs

Andreu Bernadàs
Andreu Bernadàs és el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs. (Font: Ens de Comunicació)
Andreu Bernadàs ha estat escollit president de la Federació Catalana dels Tres Tombs. En aquesta entrevista repassem els principals reptes del col·lectiu: renovació generacional, visibilitat mediàtica, creació de protocols festius, recuperació dels cavalls en l’economia de proximitat, relació amb altres expressions festives, etc. Bernadàs reivindica la Festa dels Tres Tombs com una de les més populars i multitudinàries del país. Perquè tingui el reconeixement que es mereix pel seu predicament social, destaca, és important saber visualitzar tota aquesta força.

Guillem Carreras. El 16 de juny vas ser nomenat com a president de la Federació Catalana de Tres Tombs. Els projectes de la nova junta directiva passen per quatre àmbits: comunicació, sostenibilitat, divulgació i educació. 
Andreu Bernadàs. Així és. Com a prèvia et diré que una de les prioritats que tenim és posar la Federació a l’abast de tots els associats. Volem donar un bon servei a tots els municipis que en formen part i animar a federar-se aquells qui no ho estan. Per volum de persones, els Tres Tombs és una de les expressions de cultura popular més multitudinàries del país. Ara bé, com que som un col·lectiu molt atomitzat, sovint els nostres conciutadans i la pròpia societat no en són conscients. En aquest sentit, volem potenciar la Trobada Nacional, que és el nostre gran aparador. Estem ideant la creació d’una nova pàgina web més interactiva, amb molt pes de les fotografies i imatges, que més enllà d’informar sobre les dates dels Tres Tombs arreu de Catalunya serveixi per visualitzar-nos com a col·lectiu. Si som capaços de mostrar tot el nostre múscul social, serà més fàcil trobar recursos i patrocinis nous i així consolidar la situació econòmica de la federació.

G. C. Explicar el rerefons dels Tres Tombs és una altra de les prioritats. 

« Volem recollir en un dossier informació l'experiència de tots els projectes educatius que es realitzen a Catalunya »

A. B. Tenim previstes moltes xerrades perquè la gent comprengui el passat i present dels Tres Tombs. Volem explicar tot allò que rodeja la festa, explicar-ne les curiositats que poden ser més interessants per a la gent. A més, volem donar més importància a l’aspecte educacional. Ens hem adonat que a molts municipis de Catalunya es realitzen projectes educatius: a Cerdanyola, a Valls, al barri de Sant Antoni de Barcelona, a Cervelló, a Molins de Rei... Molta gent ha abocat informació des del coneixement de la seva realitat concreta. Ara volem fer un dossier informatiu que resumeixi totes aquestes experiències i serveixi per difondre-la als col·legis entre alumnes de 4 a 15 anys. Garantir el relleu generacional no és fàcil, i per això és important transmetre l’afició a la canalla.

G. C. És molt més difícil explicar la Festa dels Tres Tombs a Barcelona o a l’àrea metropolitana, on es concentra el gruix de la població catalana?
A. B. Probablement, Reis, Carnestoltes i les festes majors són les festes més importants que se celebren en els pobles de Catalunya. Després d’aquestes existeix un bloc de festes més petites però també molt importants. Els Tres Tombs és, sens dubte, una d’elles. Rememora un estil de vida que encara es percep proper. A Barcelona, que se celebra el segon diumenge i el tercer dissabte de gener, és més complexa. No existeix tanta cultura de la festa, i a més estem enquadrats enmig de dues celebracions (Reis i Carnestoltes) molt potents. També cal dir que en els últims anys l’Institut de Cultura de Barcelona ha fet una feina important per marcar tot el cicle de Sant Antoni, que abraça des dels primers Tres Tombs fins als foguerons de Gràcia. S’ha aconseguit donar un embolcall conjunt que permet publicitar millor la festa.
 
G. C. Les protestes dels col·lectius animalistes són un perill per garantir el relleu generacional? 

« La gent que podia ser considerada "animalista" és la dels Tres Tombs »

A. B. Abans de respondre, m’agradaria discrepar amb aquesta terminologia. Penso que la gent que podria ser considerada com a “animalista” és la dels Tres Tombs. Nosaltres som els qui cuidem i mantenim el cavall, l’euga o les mules durant tot l’any. Som els primers que rebutgem els maltractes als animals; si hem vist alguna vegada que un cavall no està en condicions per a participar de la cercavila, n’hem vetat la participació. Com a federació, de fet, no donarem suport a una entitat que no realitzi bones pràctiques al respecte. Com a col·lectiu no tenim res a amagar. Quan organitzem una cavalcada, ho fem amb total transparència. Tothom pot venir a veure què fem i com ho fem. És profundament injust que es valori la celebració de la festa per accidents molt aïllats, que d’altra banda passen en molts altres col·lectius, i sense donar moltes vegades veu als organitzadors dels Tres Tombs. Vull recordar, en aquest sentit, que tenim un dels índexs de sinistralitat més baixos en les festes tradicionals. A còpia de repetir algunes mentides mil vegades, moltes persones acaben pensant què són veritat. Això, efectivament, desanima alguns joves a participar dels Tres Tombs.

G. C. Malgrat aquestes xifres positives, es pot seguir treballant en assegurar el benestar dels cavalls?
A. B. Ho estem fent. Estem treballant en un protocol d’actuació amb els veterinaris que sigui aplicable per a qualsevol cercavila dels Tres Tombs. Es tracta de recollir aquelles pràctiques de sentit comú que ja es realitzen i formalitzar-les. En la mateixa línia, estem en procés d’elaboració del Manifest de bones conductes i en defensa dels cavalls. Els anomenats “animalistes” sempre mostren un to de queixa. Amb el Manifest volem adreçar-nos als partits polítics i al conjunt de la societat amb un missatge prepositiu. Conscienciar que fins ara només s’ha escoltat una de les dues parts i que volem ser presents en totes les taules on es debatin matèries sobre els Tres Tombs.
 
G. C. La junta directiva sortint ha treballat intensament per regular la festa. 
A. B. Cert, han fet una gran feina per tal de mantenir la nostra festa, engrandir-la i projectar-la al futur. Van crear tres documents per estructurar la celebració de qualsevol diada: un decàleg que estructura el Règim Normatiu dels Tres Tombs i en el qual es posa èmfasi en les mesures de recreació i seguretat necessàries; un protocol que regula el desenvolupament de la festa, i, a més, una declaració de veterinaris acreditant que els animals participen en les condicions òptimes. Nosaltres treballarem perquè les entitats que tenim associades, a més de complir aquests tres documents, que estan tenint una molt bona acceptació, els facin arribar als ajuntaments del seu poble. Volem explicar com treballem.
 
G. C. És fluïda la relació dels Tres Tombs amb altres col·lectius de cultura popular?  

« La bona sintonia entre els amants de la festa és una manera de fer país »

A. B. Tenim clar que els diferents col·lectius de cultura popular s’han d’alimentar amb complicitat. La bona sintonia entre tots els amants de la festa és una manera de fer país. Si som capaços de lligar-nos uns amb altres, som imbatibles.

G. C. Tendim cap a una festa més transversal, que abandoni els seus orígens gremials?
A. B. L’essència de la benedicció dels animals no la perdrem. Som molt respectuosos amb els elements més tradicionals de la festa, però sense deixar de pensar a incorporar els elements que ens permeten ser més potents. En la línia del que parlàvem, penso que tenim un ampli camí a recórrer per interactuar amb gegants, teatre amateur, bandes, esbarts, etcètera, com a molts llocs ja s’està fent. Menys amb els diables, per raons òbvies, probablement podem organitzar actes conjunts amb tots els col·lectius de cultura popular. Ara que estem superant el pitjor de la crisi, és un bon moment per intentar que les festes guanyin lluïment.
 
G. C. Més enllà dels Tres Tombs, voleu potenciar la reintroducció dels cavalls a la vida productiva de les persones. Una aposta sorprenent, per a molts. 
A. B. En moltes parts rurals de Catalunya s’utilitzen en molts àmbits. Hi ha un munt de ceps i vinyes, per exemple, que encara es recullen amb cavalls, perquè les orografies no permeten l’entrada de màquines. El treball que fan els cavalls al Delta de l’Ebre és impressionant. De fet, la reintroducció del cavall en la vida productiva s’està vivint arreu d’Europa. A pobles de França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa o Àustria tornen a ser utilitzats per a la recollida d’escombraries o el transport de productes, tornant així a la línia dels nostres avis. És la forma més ecològica que tenim avui en dia, molt més que el vehicle elèctric. Volem plantejar quin ha de ser el paper dels cavalls en la societat que vindrà. Alguns pensen que és una utopia, però per què no plantejar-ho?

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La bella i la bèstia

Publicitat
Publicitat