Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Una llengua no s’acaba d’aprendre mai del tot. Aquí és on rau, també, la bellesa de les llengües"

Paula Martínez Traductora i intèrpret

Paula Martínez
La traductora i intèrpret lleidatana viu al Japó des de fa quatre anys. (Foto: Arxiu)
El tren nocturno de la Vía Láctea, escrit l'any 1934 per Miyazawa Kenji (1896-1933), esdevé un viatge oníric per la vida i el seu coneixement a través dels ulls de dos nens. Nosaltres aprofitem l'ocasió per endinsar-nos dins del món de la Paula, l'encarregada de la seva darrera traducció, una lleidatana que, de la seva passió per l'anime i la cultura japonesa n'ha sabut treure un gran profit. El que va començar sent una afició va desembocar, anys després, en la seva professió, i actualment la lleidatana resideix al Japó i combina els seus estudis de doctorat amb diferents feines d'interpretació i traducció.

Imma González. Quin va ser el primer estímul que va fer que orientessis la teva carrera professional cap a la traducció i la interpretació?
Paula Martínez. Des de ben petita m’apassionava dibuixar i m’interessaven les llengües. Aquesta combinació va fer que, com tants altres nens i nenes de la meva generació, m’aficionés a les sèries d’anime japonès que s’emetien al Cub Super3 o al ja extint Canal 3xl.net. El meu primer contacte amb el japonès, que jo recordi, va ser escoltant les cançons d’aquelles sèries o, ja més endavant, quan amb el comandament a distància canviava de l’idioma català a l’idioma original. A poc a poc em vaig començar a interessar més pel japonès, pel país i per la seva cultura. A casa meva teníem el llibre Shôgun, de James Clavell, i recordo que el vaig devorar quan tenia uns 12 anys. El meu interès pel Japó, doncs, va anar creixent de manera gradual: durant els primers anys vaig començar a estudiar-lo de manera autodidacta i més endavant em vaig apuntar a una acadèmia. De mica en mica em vaig anar adonant que, com més temps hi dedicava, més ganes tenia de continuar aprenent japonès. Sempre m’havia interessat la docència (la meva mare és mestra), però al batxillerat vaig descobrir la Llicenciatura (ara Grau) de Traducció i Interpretació, i m’hi vaig llençar de cap.

I. G. Amb quina de les dues vessants t'hi trobes més a gust?
P. M. La veritat és que no podria escollir. Les dues m’agraden i les dues tenen les seves parts positives i els seus reptes. Amb la traducció tens més llibertat amb el termini d’entrega (sempre negociació prèvia amb l’agència de traducció o l’editorial), mentre que la interpretació és quelcom més immediat, que acostuma a acabar en un parell d’hores però que requereix moltíssima més concentració. Amb la traducció tens més temps per polir i revisar i amb la interpretació has de prendre decisions a l’instant. També m’agrada fer d’intèrpret-guia a convencions i congressos, perquè acabes aprenent un munt de coses sobre altres sectors professionals que no coneixies gaire. Són dos feines que requereixen aptituds molt diferents, però em trobo a gust amb les dues. Potser el temps m’acabarà decantant més per una que per una altra, però de moment m’agrada anar alternant.

I. G. Quants anys de la teva vida has dedicat a estudiar japonès per tal d'assolir el nivell que tens actualment?

« Si hi sumem totes les estades al Japó, és ben possible que faci més de deu anys que estudio japonés »

P. M. La pregunta del milió! És difícil de determinar, perquè quan vaig començar la Llicenciatura ja partia d’un nivell més o menys intermedi. Si hi sumem totes les estades al Japó és ben possible que faci més de deu anys que l’estudio. Però, com en cada llengua, la clau està en no parar de parlar-la mai!  Per exemple, jo encara continuo aprenent un munt de coses del català i del castellà gràcies a les correccions de les traduccions. Una llengua no s’acaba d’aprendre mai del tot, em sembla. Aquí és on rau, també, la bellesa de les llengües.

I. G. Ens podries parlar de l'últim llibre que has traduït, El tren nocturno de la Vía Láctea?
P. M. És una traducció que m’ha fet molta il·lusió de fer. L’autor és l’escriptor Miyazawa Kenji, molt estimat i llegit pels japonesos. Les seves temàtiques tracten sobre viatges espirituals i onírics, però també escriu històries costumistes del Japó rural on ell es va criar (tot i pertànyer a una família acabalada) o fins i tot rondalles. A El tren nocturno de la Vía Láctea, que és la història principal (la novel·la és un recull de tres històries en total: "El tren nocturno de la Vía Láctea", "Matasaburo, el dios del viento" i "Gauche, el violoncelista"), es tracten temes com el budisme, la vida, la mort i l’amistat des de la perspectiva de dos nens. De fet, com més vegades llegeixes les seves històries, més elements per comentar hi trobes. Et fan reflexionar, no et deixen indiferent. Per aquest motiu, també vaig incloure un apèndix final amb notes aclaridores que donen algunes claus perquè tot aquell qui vulgui pugui aprofundir-hi una mica més. A més, l’edició, a càrrec de Satori Ediciones, és preciosa. Fins i tot han inclòs un mapa estel·lar a la sobrecoberta que permet seguir al detall el recorregut del viatge dels dos protagonistes.

I. G. Quant temps dediques a la traducció d'un llibre? Per exemple, d'aquest últim?
P. M. En aquesta ocasió, la traducció era a tres mesos vista, aproximadament. El termini depèn força de l’encàrrec i del recompte total de pàgines del llibre, i de si t’hi dediques a temps complert o no (normalment un traductor no tradueix només un llibre, sinó que s’ho compagina amb altres encàrrecs o activitats). A més, cal tenir en compte que hi ha tot un procés de documentació de l’autor i la seva obra necessari previ a la traducció, així com un rigorós procés de correcció (tant per part del traductor com dels correctors de l’agència de traducció o de l’editorial). Una traducció és gairebé sempre un treball en equip. Aquesta traducció l’he fet com a membre de l’equip de Daruma S. L., i en aquest sentit voldria aprofitar per donar visibilitat a la gran feinada que fan els correctors un cop els traductors entreguem la traducció.

I. G. Traduir del japonès no deu ser pas fàcil. Tractant-se d'una llengua tan rica, es perden molts matisos en les traduccions?

« La feina del traductor és mirar que es perdin com menys matisos millor »

P. M. El japonès és una llengua força diferent de les romàniques per l’ús dels seus sil·labaris (com si nosaltres tinguéssim dos abecedaris) i pels ideogrames o kanji. Això fa que el traductor hagi de suar tinta quan s’han de traduir, per exemple, jocs de paraules que basen la broma en la lectura "anòmala" d’un ideograma. Tot i així, també és cert que aquesta mena de dificultats sempre existeixen, en major o menor mesura, quan es tradueix d’una altra llengua. Tenim diverses maneres d’afrontar aquest problema, i la solució dependrà del tipus de traducció que estem fent, del públic al qual va destinada l’obra i de l’enginy del traductor, per descomptat. Un altre repte recurrent és la traducció dels dialectes japonesos. Per bé que tots els japonesos aprenen el japonès estàndard, segons la regió on vagis s’acostuma a parlar un dialecte o un altre, més o menys marcat. Això ha passat, per exemple, amb la traducció de "Matasaburo, el dios del viento", la segona història que hi ha inclosa al llibre. Els fets tenen lloc a una zona rural japonesa (on es va criar l’autor), i els nanos parlen un dialecte concret. Si el dialecte és important per a la trama, s’haurà de mirar de compensar aquestes diferències lingüístiques d’alguna manera (afegint-hi col·loquialismes aquí i allà, per exemple). No soc gaire partidària de fer parlar a un personatge japonès amb accent andalús, per bé que això s’acostumava a fer força fa uns anys. No hi ha solucions bones ni dolentes en aquest sentit, penso. Cada traducció s’ha d’adaptar al seu context sociotemporal i ha de tenir ben present el públic que consumirà aquest producte. A part d’això, la feina del traductor és mirar que es perdin com menys matisos millor. Sí que és cert que, culturalment parlant, hi ha tot un grapat de referències extratextuals que el lector japonès coneix i que el lector d’aquí potser no entén. En aquests casos, acostumo a afegir notes al peu. Com que jo ja era lectora de literatura japonesa abans de ser traductora, intento pensar en què hagués volgut jo, com a lectora, a l’hora de traduir una obra.

I. G. Quines qualitats creus que ha de tenir un bon traductor?
P. M. Un bon traductor ha de tenir un domini total de la llengua d’arribada (en el meu cas, català o castellà). Sembla una obvietat, però un bon traductor no és aquell que només domina a la perfecció la llengua d’origen. I encara més si parlem de traducció literària. Per molt nivell nadiu que tinguis d’una llengua estrangera, és important que puguis escriure bé en la teva llengua. Si al text hi ha pobresa lèxica, o si al primer paràgraf ja hi ha cinc faltes d’ortografia o de gramàtica, el lector tancarà el llibre. Al cap i a la fi, el lector compra un llibre per a gaudir de la lectura. Una altra qualitat força important pel traductor és la puntualitat. Has de conèixer-te i saber quantes pàgines pots traduir en un dia, o en un mes, per organitzar-te. És un dels aspectes que al principi em va costar més, ja que no sabia com de ràpid traduiria fins que no m’hi posés. Ara que he traduït uns quants llibres ja tinc una idea bastant més precisa de quin és el meu ritme de treball.

I. G. ​Vius a Japó des de fa quatre anys. Com ha estat l'experiència fins ara? Va ser fàcil des d'un principi o, per contra, l'adaptació a una cultura tan diferent et va resultar dura?

« El Japó és un país amb llums i ombres, com qualsevol altre país »

P. M. L’experiència està sent força positiva. També és cert que el cercle universitari en què em moc no representa la totalitat del sistema. Japó és un país amb llums i ombres, com qualsevol altre país. Encara tenen deures pendents en bastants aspectes. En el meu cas, però, més que tenir un xoc cultural quan vaig arribar al Japó, el que em passava durant els primers anys quan tornava de visita a casa era un "contraxoc" cultural. Molta gent ve al Japó idealitzant el país i després s’endú una bona patacada. Jo, en contra d'això, vaig haver de lluitar contra la idealització de Catalunya des de fora. Crec que és important que, siguis on siguis, mantinguis una visió crítica i prenguis consciència que a tot arreu hi ha aspectes que es poden millorar, però sense deixar que això li doni un gust agre a la teva experiència. Això sí, la família i els amics (i el menjar!) s’enyoren molt.

I. G. Com es viu la situació actual a Catalunya des de la distància?

« Els malabarismes burocràtics, els terminis impossibles i els sobres de votació que massa sovint no arriben a temps són una violació dels nostres drets »

P. M. Les notícies sobre Catalunya no arriben a Japó amb tanta recurrència com ho poden fer als països europeus més propers. L’1-O va aparèixer als telenotícies, sí, però no és un tema que sigui visible a l’agenda japonesa actualment. Però sí que és cert que en l’àmbit acadèmic i personal molta gent que coneix el tema s’interessa i em pregunta com estan les coses. També vull fer constar les dificultats que tots aquells que vivim a l’estranger tenim per a exercir el nostre dret de vot (el ja conegut vot pregat): els malabarismes burocràtics, els terminis impossibles i els sobres de votació que massa sovint no arriben a temps (seria tan fàcil que fiquessin butlletes de votació a les ambaixades...) són una violació flagrant i inadmissible dels nostres drets com a ciutadans.

I. G. A part de les traduccions i de les interpretacions que has dut a terme fins ara has cursat una llicenciatura, un màster, un projecte d'investigació i un doctorat (encara en curs). Que ve després?
P. M. La meva intenció és continuar en el món acadèmic i docent, de manera que les decisions que prendré aniran encaminades cap a aquesta direcció. També vull continuar traduint i interpretant, és clar. Ara per ara estic mirant unes quantes opcions, però no hi ha res confirmat encara. Qui sap, potser torno a Lleida i munto un restaurant de fideus ramen!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat