Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Fotografiar el terràtremol del Nepal de 2015 va ser una experiència única i inoblidable"

Ángel Armero Fotògraf

Ángel Armero, París
L'Ángel, en un dels seus viatges (Foto: Cedida)
L'Ángel Armero és de Menorca, però va ser a Lleida on va començar el seu interès per la fotografia. El salt que ha donat des d'aleshores és abismal i actualment Armero resideix a Londres, on combina feines de cambrer amb una de les seves grans passions: la fotografia. Des de l'any 2010 les seves fotografies han estat exposades en diverses ocasions a Barcelona i també a Londres en el Photography Now de Brick Lane o en el London Photo Festival, entre d'altres. Les seves imatges esdevenen una retrat dur i decadent, alhora que extremadament real, de la societat actual però que, de vegades, com ell mateix afirma, barregen aquesta realitat amb fantasia. L'Ángel combina, sempre que pot, la seva afició a la fotografia amb la seva altra gran passió, viatjar.

Imma González. Ángel, quin va ser el primer estímul que va fer que orientessis la teva carrera professional cap a la fotografía?

« Durant el primer curs em vaig adonar de la màgia de la fotografia »

Ángel Armero. Va ser tot un poc per casualitat. Després d'estar un curs i mig estudiant Dret, vaig veure clar que no era el que jo volia. Llavors vaig decidir fer un canvi radical i començar a estudiar Imatge i So a la Caparrella, ja que m'interessava el muntatge de vídeos. Durant el primer curs em vaig adonar de la màgia de la fotografia, i em va atrapar. Tot va començar així, i després d'acabar a la Caparrella vaig decidir ampliar els meus coneixements i anar-me'n a Barcelona a fer el Curs General de Fotografia.

I. G. Com va ser la teva experiència en el Curs General de Fotografia de l'IEFC de Barcelona?
A. A. Va ser una experiència única i molt bonica. La formació que et donen és molt completa en tots els sentits, fan que la teva imaginació voli i que t'expressis amb total llibertat. La veritat és que recomano a tothom que vulgui estudiar fotografia que vagi, allà, segur que no se'n penediran.

I. G. En acabar l’IEFC, vas anar a Londres. Per què vas pendre aquesta decisió i com està sent l’experiència?

« Londres m'ha ajudat a descobrir moltes coses de mi mateix »

A. A. En acabar el curs, la meva xicota i jo vam decidir mudar-nos a Londres per diferents motius: per la falta d'oportunitats, per aprendre l'anglès i també per viure noves experiències. La veritat és que al principi va ser un poc dur, però ara estem molt contents d'haver pres aquella decisió, encara que m'hagi de dedicar majoritàriament a l'hostaleria. Tanmateix, Londres m'ha ajudat a descobrir moltes coses de mi mateix i també sobre moltes cultures, ja que a la capital britànica hi ha una mescla impressionant que fa que se t'obri la ment. Una altra experiència que recomano.

I. G. No va ser fins que vas arribar a Londres quan vas començar a realitzar les fotografíes que tant et caracteritzen. Com et va arribar la inspiració?

« Vaig decidir recórrer els carrers de la ciutat i començar a fotografiar tot el que em cridava l'atenció »

A. A. La inspiració va començar durant els anys a Barcelona, ja que vaig tenir la possibilitat d'estudiar molts dels grans fotògrafs i també de poder presenciar alguna conferència, com és el cas de Martin Parr, un dels meus referents en el món de l'street photography. Però fins que no vaig arribar a terres britàniques no vaig començar a practicar-lo. A causa de les llargues jornades laborals i per falta de mitjans per poder realitzar un altre estil fotogràfic, vaig decidir recórrer els carrers de la ciutat i començar a fotografiar tot el que em cridava l'atenció. Ràpidament vaig veure que aquest estil és el que millor em representa.

I. G. Algun cop has tingut problemes amb els “protagonistes” de les teves fotografies?

« La meva actitud a l'hora de fotografiar és la d'envair l'espai vital, crear una situació un poc compromesa »

A. A. La veritat és que he tingut bastants situacions complicades, perquè no tothom reacciona de bones maneres davant d'un flaix. La meva actitud a l'hora de fotografiar és la d'envair l'espai vital, crear una situació un poc compromesa per al/s subjecte/s, i això fa que alguns cops hagi patit situacions violentes. Però al final el resultat val la pena.

I. G. El teu treball és, com tu mateix dius, bastant "decadent", dur fins i tot. Realitzes aquestes fotografies a mode de documentació o amb una finalitat més crítica i reivindicativa?
A. A. M'encanta fotografiar personatges únics, situacions estranyes i moltes vegades mesclar persones disfressades que per a mi simbolitzen la ficció amb persones més comunes. Intento que les meves imatges tinguin tocs de decadència i fantasia, que algunes vegades uso amb una finalitat crítica i altres simplement perquè és el que em crida l'atenció.

I. G. Fotografies la realitat però des d’una perspectiva única. Per què creus tu que les teves fotografies agraden?

« Intento gaudir i fer el que en realitat m'omple, ficar el cent per cent i ser honest amb mi mateix »

A. A. La fotografia és molt subjectiva, no sé si agraden molt o poc les meves imatges, simplement intento gaudir i fer el que en realitat m'omple, ficar el cent per cent de mi i ser honest amb mi mateix. Suposo que això es transmet i pot ser un dels motius pels quals a algú li pugui agradar les meves fotografies. La veritat és que no penso massa amb l'acceptació que puguin tenir, simplement m'agrada arribar a casa després d'una sessió, repassar les imatges i veure el fruit del dia.

I. G. La teva altra gran afició és viatjar. Les dues aficions es combinen i complementen a la perfecció, oi?
A. A. Sí, m'encanta fotografiar i viatjar, es complementen a la perfecció, i això fa que l'experiència de cada viatge sigui més única. He tingut la gran sort de poder visitar diferents països extraordinaris com Nepal, Vietnam, Cambodja, Marroc, Turquia... i simplement segueixo amb el mateix estil a tot arreu.

I. G. Com va ser fotografiar les conseqüències del terratrèmol del Nepal l'any 2015?
A. A. Durant l'abril de 2015 jo i un amic vam decidir emprendre el viatge cap al Nepal, em semblava un país fascinant per visitar. Una vegada allí vam tenir la mala sort de coincidir amb el terratrèmol. Com que no podíem sortir del país per la saturació de gent a l'aeroport, ens vam haver de quedar uns dies més a la ciutat de Kathmandu; els recordo amb bastant nerviosisme i incertesa. Sense dubte, va ser una experiència única i inoblidable que vaig aprofitar per documentar un poc el que estava passant.

I. G. Des de 2010 que realitzes exposicions, tant a Barcelona com a Londres. Quina és la que més il·lusió t'ha fet fins ara?
A. A. L'exposició que més Il·lusió m'ha fet va ser la primera que vaig poder realitzar a Londres. Va ser en una petita galeria de Brick Lane, uns dels barris més alternatius de l'est de la ciutat, és la meva zona preferida. Va ser especial perquè el treball que vaig exposar, titulat "Wonderland", són imatges realitzades al mateix barri.

I. G. Tinc entès que tornes a estar de viatge. Quins projectes tens al cap per quan tornis?
A. A. Pel que fa al futur.... simplement vull seguir amb les mateixes ganes i motivació que ara, ja que portarà noves satisfaccions.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat