Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Volem moure Lleida. Aquí l'art està adormit i és hora de despertar-lo"

Laia Pulido i Xavi Fernández Professors de 'lindy hop' a Swing Maniacs de Lleida

Swing Maniacs, Laia Pulido, Xavi Fernández
La Laia Pulido i el Xavi Fernández són els professors de Swing Maniacs a Lleida. (Foto: Arxiu)
La febre del swing va començar a expandir-se sense control fa poc més de cinc anys arreu de l'Estat espanyol. A Barcelona Swing Maniacs ha estat l'escola que més ha propagat aquesta febre i l'any 2015 ja comptava amb més de 2.000 alumnes. Gràcies al David Garrido, el director de l'escola de ball lleidatana Factoria D, a Lleida des de fa un any també podem aprendre a ballar lindy hop de la mà de Swing Maniacs. La Laia Pulido i el Xavi Fernández, dos bojos del swing assidus de les jam sessions i els clandestins que s'organitzen a Lleida, s´pn els professors encarregats de transmetre, amb la seva passió, aquesta febre a les terres de Ponent.

Imma González Com vau arribar al món del swing?
Laia Pulido Doncs jo vaig començar a ballar farà uns cinc anys. Quan vaig arribar a Lleida vaig buscar coses a fer i, en un principi, vaig entrar al món de la salsa. Ho vaig fer en aquesta mateixa escola amb el David, el seu director, i recordo que des del primer dia vaig connectar moltíssim. Em va flipar molt tot el que estava relacionat amb l'expressió, i des d'aleshores no he parat. Però realment vaig començar salsa perquè era la moda en aquell moment a Lleida. De fet, ja estava fins i tot en una fase d'evolució i podies també fer d'altres balls com la bachata o la kizomba, però era un món que no anava molt amb mi en l'àmbit cultural. Jo gaudia molt del ball, però em faltava alguna cosa. Aleshores, el Xavi, que era company meu de salsa, va venir un dia a l'escola i em va dir: "Vinc d'una jam, he conegut un ball que és una passada". Jo no sabia ni el que era una jam, però el vaig veure tan content que vaig decidir provar-ho. Així, dies després vam anar a un dels clandestins que aleshores organitzaven les associacions a diferents locals. Concretament vam anar a un que es va fer a la sala Rock & Vins i que estava ple de gom a gom. Hi havia una alegria i un esperit molt boig, i em va atrapar.
Xavi Fernández Jo, per la meva feina i tot plegat, mai no m'havia plantejat fer una cosa així. Però una mica per casualitat em vaig apuntar a classes de salsa, encara que em passava el mateix que a la Laia, que m'ho passava molt bé ballant i amb la gent però no anava del tot amb mi. Però un dia vaig descobrir el swing en una classe oberta i em va impactar, va ser un boom per a mi. I des d'aquell dia vaig començar a pensar tot el dia en el swing, a ballar-ho sempre que podia. Ho vaig descobrir quan feia molt poc que aquest boom havia arribat a Lleida i la veritat és que era un ambient molt bo. Érem uns bojos que anàvem a ballar per les places i pels locals amb molta passió. I bé, hem anat evolucionant.

I. G. Fins arribar a ser professors de Swing Maniacs, una escola que va iniciar el seu recorregut a Barcelona i que fa poc va obrir també escoles a Madrid i ara a Lleida. Com va arribar a parar Swing Maniacs aquí?

« No és fàcil entrar a formar part de Swing Maniacs però el David Carrillo ho va aconseguir »

L. P. És una il·lusió que neix del David Carrillo, el director d'aquesta escola, Factoria D. Ell va ser qui ens va unir al Xavi i a mi amb Swing Maniacs. Ell sempre ha estat un fan del llndy hop, però en crear empresa ha hagut d'ocupar totes les hores al que ell s'ha dedicat sempre, que és el ball esportiu. Aleshores, en començar a veure gent com nosaltres, que érem alumnes seus, se li va començar a obrir un altre canal. Així va ser com va decidir fer el pas i parlar amb els directors de Swing Maniacs, el Jordi Mundet i la Jana Grulichová. Després de sis mesos de negociacions amb ells ens van oferir el projecte a nosaltres. No és fàcil entrar a formar part de Swing Maniacs però ell ho va aconseguir i ens va presentar a nosaltres com a alumnes avançats i futurs professors, que en realitat portàvem poc més d'un any ballant! Recordo que jo, quan vaig entrar a Swing Maniacs, feia només sis mesos que ballava swing i em quedava molt camí per recòrrer. Però la Jana ens va formar i encara ens segueix formant a dia d'avui. Ara ha passat el temps i comencem a fer coses molt "guais". Ens estem adaptant molt bé.

I. G. Perquè assumiu completament el mètode de treball que utilitza Swing Maniacs, oi?
L. P. Sí, ells tenen un mètode molt marcat en tot: classes, inscripcions, usabilitat de la web, etc.
X. P. A Lleida això és un concepte completament nou, i hi ha gent que encara no entén bé que s'han d'inscriure a la web per exemple. No s'acaben d'adaptar al flux tan àgil que suposa fer-ho tot a través de la web: avisar que no podràs venir a una classe, oferir-te com a taxi...

I. G. Taxi?
X. F. La figura del taxi és molt interessant. Tu et pots oferir com a taxi i, si en alguna classe d'algun nivell inferior al teu hi ha algú que no pot anar, pots anar tu a suplir-lo de forma gratuïta, d'aquesta manera quadrem la classe i, a més, el taxi aprofita per repassar passos. Si es fa bé, és un mètode fantàstic.

I. G. Ara que fa un any i mig que dirigiu classes, podeu fer ja una mica de repàs. Com ha estat l'experiència viscuda fins ara i l'acollida dels alumnes?

« El patiment de les primeres classes el vam suplir amb esforç »

L.P. Doncs el primer trimestre va ser molt dur, anàvem molt perduts en tot, en com fer les classes, en el tema de les inscripcions, etc. Recordo que vam arribar el primer dia i ni tan sols no sabíem si tindríem alumnes. Començar així és una mica estrany perquè no saps ni tan sols com preparar-te la classe, si hauràs de portar micròfon o no... A més, la classe estava desquadrada i jo patia molt perquè hi havia dos followers que no tenien leaders.
X. F. Però aquest patiment el vam suplir amb esforç. Ens preparàvem moltíssim les classes. Ara ja ho tenim tot per la mà, estem súper preparats.
L. P. I a poc a poc anem creixent. Ara el Xavi també porta el grup de Mollerussa, donem classes a Balaguer i a Lleida hem incorporat un altre leader, que ve de fora i es diu Edgar; així, els dimecres, fem la classe ell i jo.
X. F. És molt del nostre "rotllo": passió, bogeria i moltes ganes de ballar.

I. G. Aneu creixent en nombre i també en oferta, oi?
L. P. Sí, vam començar només amb lindy hop, aquest trimestre comencem jazz steps i l'any que ve volem començar blues.

I. G. Estem introduint ja molts conceptes nous a la conversa. Podeu fer-me una masterclass dels diferents estils?
L. P. Per començar, el nexe que els uneix és el tipus de música: el swing. Aleshores, el lindy hop és el ball en parella. Dintre dels balls en parella hi ha d'altres modalitats com el balboa, que es va començar a ballar en sales on hi havia molta gent i, per tant, es va adaptar perquè la gent s'apropés molt més; el shag, que és per marxes molt ràpides, i el blues, que parteix d'una arrel afroamericana i és més lent i sensual. Segurament ens costarà una mica introduir-lo, perquè la gent acostuma a ser bastant reticent al contacte més proper. Però com que la música parteix de la mateixa arrel, el swing, crec que pot tenir sortida.

I. G. Però també hi ha modalitats individuals, no?

« Molts passos del 'jazz steps' han evolucionat a danses urbanes com el 'hip-hop' »

L. P. Si, el jazz steps, que va començar als anys vint i va acabar als cinquanta. Tot el que ve després és jazz dance. Molts passos del jazz steps han evolucionat a danses urbanes com el hip-hop.

I. G. En l'estona que portem parlant ha quedat clar que el swing va més enllà de les classes: és un estil de vida. Parleu una mica de les coses que organitzeu fora de les classes i que teniu pensat per al futur.
X. F. De moment, aquí, a l'escola, fem les jams sessions dels dimecres, en les quals donem la possibilitat als alumnes, un cop han acabat les classes, de practicar els passos que han après. Són molt enriquidores. A més, com a novetat, els oferim també la possibilitat de fer de discjòqueis, i estan molt il·lusionats. Però tenim moltes altres coses en ment. Swing Maniacs va néixer amb una idea clara, que és fer classes però també incloure aquesta part social, que la gent es pugui trobar per ballar és molt important i és el que realment enganxa.
L. P. És un molt bon moment per començar a donar i a rebre classes perquè la comunitat ja està molt avançada i, a més, tenim la sort que hi ha unes organitzacions, Lleida Swing i Allswing, que ja organitzen diferents esdeveniments, per tant, els nostres alumnes poden anar a aquest esdeveniments per practicar. Però ara que comencem a ser més sòlids volem organitzar coses també nosaltres. Actualment es fan jams setmanals a Tàrrega, Cervera i Lleida. Volem moure Lleida. Aquí l'art està adormit i és hora de despertar-lo.

I. G. Què els diríeu als lleidatans indecisos que encara no han despertat ni donat el pas per provar el lindy hop?

« Tu no te n'adones però quan comences a ballar comences un camí cap a la felicitat »

L. P. Que ballin! A banda del swing, ballar és el més enriquidor que hi ha. Està clar que a la vida per ser feliç has de ser-ho en l'àmbit espiritual, en l'àmbit mental i en l'àmbit corporal. Si aconsegueixes connectar aquestes tres coses sempre estaràs connectat amb tu mateix, i el ball és el camí perfecte per treballar tot això. Tu no te n'adones però quan comences a ballar comences un camí cap a la felicitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat