Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Aquest disc m'ha ajudat a tancar la ferida oberta"

Jordi Gasion Cantautor

Jordi Gasion, El Fill del Mestre
El Fill del Mestre va presentant les cançons que formaran part del disc ‘Martina'. (Foto: Arxiu)
Després de quatre anys de silenci, El Fill del Mestre torna amb Martina, un disc basat en la seva experiència personal i que pretén ser una via per canalitzar tots els sentiments i les reflexions que t'inunden en un moment de canvi i de comiat a una vida compartida. La nit del 30 de desembre, però, el que vam escoltar eren les cançons composades en la seva forma més primitiva, ja que el disc encara no ha arribat a la seva fase de producció. Una oportunitat única per escoltar aquestes cançons en la seva esència, sense retocs ni floritures. El Fill del Mestre torna i ho fa amb l’única companyia de la seva guitarra. 

Imma González Parla’ns una mica d'aquest nou disc que vas presentar al Cafè del Teatre.

« Abans de fer cada disc m'agrada tocar les cançons en directe per veure com respiren »

Jordi Gasión Bé, al Cafè el que vaig fer era presentar les cançons, i la veritat és que va ser una casualitat, ja que li va caure una data al Toni del Cafè, m'ho va oferir i com que ja les tenia a punt d'acabar doncs vaig dir que sí. De totes maneres, abans de fer cada disc m'agrada tocar les cançons en directe per veure com respiren. Aleshores, aquest concert es basava una mica en això, en abans de publicar res presentar les cançons tal com jo les he fet a casa, amb la guitarra i la meva veu.

I. G. Per tant, després d'aquest concert encara quedava tot un procés d'evolució d'aquestes cançons.
J. G. Sí, a més, estem fent un canvi a l'hora de publicar aquest disc. Anem publicant cançó a cançó durant uns mesos, i cadascuna d'aquestes cançons també es publica amb el seu videoclip. Això ho volem fer amb quatre o cinc cançons, d'aquesta manera ens podem centrar molt en cada cadascuna a l'hora de gravar-les. De l'altra manera graves deu cançons de cop i, com a molt, treus un single, i bé, hem decidit fer-ho al revés, a veure què passa.

I. G. És un experiment, doncs.
J. G. Bé, ho fem més que res perquè posar-nos a l'estudi a gravar deu cançons seguides és el que hem fet sempre i, com deia abans, de totes les cançons que fas probablement només en destacaràs una. Potser tenint molta cura de cada cançó, la foto que l'acompanya, el vídeo... acaba resultant millor. Però no ho sé, potser acaba sent un desastre.

I. G. Tots passem per diferents etapes, i els estímuls i les inspiracions ens poden arribar de llocs molt diferents. Què t'ha inspirat a tu a l'hora de compondre aquest disc?

« Aquest disc parla d'una separació. És el meu comiat a aquella persona i aquella vida que hem compartit »

J. G. En aquest cas, és el primer disc que faig tot del mateix tema, i parla d'una separació. És el meu comiat a aquella persona i a aquella vida que hem compartit. Volia que fos un disc bonic, no volia que fos un disc de rancúnia ni odi, sinó que tingués una visió molt neta. I per això el disc es diu Martina, perquè algunes cançons més explícites que unes altres però totes deu són sobre el mateix tema, sobre la visió que tens quan la vida pren un altre camí que no t'esperaves, totes les reflexions sobre l'adéu, sobre com afrontaràs la vida a partir de llavors. Cada cançó és un món. De fet, les vaig començar a compondre l'estiu passat i ara encara estic acabant alguna lletra, i es pot notar l'evolució. Les primeres cançons sí que potser tenen una mica més de ràbia i les últimes són més folgades. M'han ajudat a tancar la ferida oberta.

I. G. Ara entenc la frase que vas penjar una vegada a les xarxes socials: "Després del diluvi vindrà un adéu". Pensava que El Fill del Mestre s'acomiadava per sempre.
J. G. Un altre cop, no? (riu) Les xarxes socials són molt perilloses, tu escrius una cosa però la gent no té ni idea del que estàs dient. I és cert que vist des de fora semblava que estava dient això. Va ser una confusió una mica còmica.

I. G. Parlant de comiats, fa un temps et vas "acomiadar" d'El Fill del Mestre i vas passar a ser Gasion, però ara tornes a ser El Fill del Mestre.
J. G. Sí, vaig tenir dubtes, perquè realment Gasion tampoc no ha acabat, està obert. El que passa és que Gasion representa molt més el que faig jo sol a casa, amb els meus instruments; en canvi, El Fill del Mestre és tot allò que necessita una mica més de producció. Sempre ho explico així: El Fill del Mestre és la banda i Gasion és el meu projecte en solitari. Però bé, és bastant ridícul perquè al final soc jo, a tot arreu, però jo ho entenc així. 

I. G. Fa un temps, a 7accents, vam publicar un reportatge sobre el panorama musical en aquest país i, sobretot, amb el que han de lidiar els músics per tocar a sales a festivals. Quin és el teu punt de vista sobre aquest tema?

« Estem en un país amb poca cultura de respecte musical »

J. G. Realment és complicat. Jo ara fa temps que no surto a tocar a sales. Però en el seu moment nosaltres el que fèiem molt, per exemple, era anar als ajuntaments a demanar que ens cedissin un local per poder tocar i llavors anàvem a taquilla. I ens va sorprendre molt la quantitat d'impediments que els ajuntaments ens posaven, preguntant-nos que qui pagava la llum, per exemple. Nosaltres oferíem un espectacle de tres hores de forma gratuïta i encara ens preguntaven coses com aquestes. Però això és una cosa cultural, que no ens han ensenyat correctament ja des del col·legi. La música es té com una cosa molt de fons. Estem en un país amb poca cultura de respecte musical. Jo de vegades he tingut la sensació que feia fins i tot nosa tocant en algun lloc. Estem pagant una mala educació cultural, però penso que tampoc no pots passar-te la vida fent-te mala sang sobre aquests temes, el que s'ha de fer és seguir tocant i intentar canviar-ho. D'altra banda, de vegades també em trobo amb llocs que em sorprenen molt gratament, on la gent et respecta i quan toques hi ha un silenci absolut. Em fa fins i tot por, perquè no hi estem acostumats, però són sales que han educat al seu públic en aquest aspecte, com el Cafè del Teatre o l'Antares quan fan jazz.

I. G. Encara et queda molt per davant amb Martina, però tens alguna idea de què vindrà després?

« Aquest disc m'ha ajudat a retrobar-me amb la música »

J. G. Doncs no, la veritat és que estic molt centrat en aquest disc, el qual també tinc moltes ganes d'acabar, precisament per començar a fer coses noves. Portava gairebé quatre anys sense publicar disc nou i aquest disc m'ha ajudat a retrobar-me amb la música. També tinc la sort de poder fer un disc quan em vingui de gust, en no tenir cap lligam, i últimament crec que tinc coses a dir després de tot aquest moment que estem vivint i més coses... podria sortir una època bastant creativa, espero.

I. G. I que no hagis de patir tant potser!
J. G. Vaig tenir una època en què em donava la sensació que ja no tenia res més a fer, tocava un acord i pensava: "Això ja ho he fet, no té sentit que ho torni a fer". Però al final és la meva petita visió el que dóna el toc diferent. Un amic meu també em va ajudar en aquest sentit. Em va dir que no havia de pensar en res del que havia fet abans. D'aquesta manera vaig poder tenir una visió més neta del que estava fent i pensar: "Aquest acord l'he fet mil cops, però mai no l'he tocat d'aquesta manera ni en aquest sentit". I bé, jo soc així, de fer cançons que em cregui, cançons més profundes, però és que és un tarannà que ja va amb mi.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La pedagogia de l'art

Publicitat
Publicitat