Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"L'Escola va ser l'embrió que va donar fruit al Cercle de Belles Arts que coneixem avui dia"

Rafa Borlänsa Director i professor de l'Escola de Belles Arts de Lleida

Rafa Borlänsa
L'artista Rafa Borlänsa. (Foto: Cedida)

Rafa Borlänsa és un escultor i pintor lleidatà que, a més a més, es troba al capdavant de l'Escola de Belles Arts des de fa més d'una dècada. L'Escola va néixer l'any 1947, en plena postguerra, arran de la inquietud de diverses persones al voltant de l'art i, juntament amb el Cercle que es va crear pocs anys després, va acabar esdevenint, durant molt temps, un referent artístic i social. 

« En plena postguerra, els temes relacionats amb l'art havien quedat molt relegats »

Imma González. L'Escola de Belles arts de Lleida va néixer l'any 1947, en plena postguerra. Així doncs, entenc que el seu naixement va suposar un gran impuls per a l'art a la ciutat.
Rafa Borlänsa. Sí, Lleida sempre ha estat una ciutat artística, però és cert que l'any 1947, en plena postguerra, els temes relacionats amb l'art havien quedat molt relegats. No obstant això, va començar a créixer un cert moviment artístic que, a la fi, va donar lloc al naixement de l'Escola de Belles Arts. L'Escola, al cap i a la fi, va ser l'embrió que va donar fruit al Cercle de Belles Arts que coneixem avui dia. No va ser fins un parell d'anys després que va néixer, però ja des de molt aviat abraçava molts tipus d'arts com la música o la dansa, es feien reunions i, fins i tot, balls de saló. En aquell moment era l'única opció d'oci i cultura de la ciutat.

I. G. Com ha evolucionat des d'aleshores fins al dia d'avui?
R. B. El Cercle actualment compta amb una coral, el teatre, la Revista del Cercle, un quartet de corda i, a part, hi ha l'Escola, que s'encarrega de tota aquella gent que té una inquietud per les arts plàstiques.

I. G. Quines arts s'ensenyaven quan va començar l'Escola i quines ara?

« L'Escola sempre ha estat dirigida per artistes com Víctor Pallarés o Leandre Cristòfol »

R. B. Quan van començar l'Escola era molt més gran. S'impartien classes de dibuix lineal, artístic, d'escultura... totes les tècniques. Hi havia sis professors, de vegades fins i tot més, i cadascú s'encarregava d'un d'aquests vessants. Amb el temps tot això ha anat decaient. L'Escola sempre ha estat dirigida per artistes com Victor Pallarés o Leandre Cristòfol, qui, per cert, va ser el primer professor que va tenir l'escola, i la seva voluntat sempre ha estat més de perfeccionament. 

I. G. I quant temps fa que et trobes tu al capdavant?
R. B. Vaig entrar farà ara uns deu anys perquè el Josep Pujol, l'anterior director, estava passant per un tractament de quimioteràpia i va decidir que volia que jo el substituís durant el procés. Ho va proposar als alumnes i ells va acceptar. Malauradament, el Josep va morir i jo m'hi vaig quedar al capdavant. Cal dir que l'Escola és molt més que una escola, es crea un vincle, una complicitat: som amics. Jo espero sempre que arribi l'hora per anar-hi; així doncs, ho faig amb molt plaer, i m'hi quedaré fins que m'aguantin!

I. G. Quin perfil d'alumnes hi ha a l'Escola actualment?
R. B. Doncs com que no impartim classes reglades, la veritat és que el perfil és molt variopinto. Des de gent que un cop jubilada es vol dedicar al que realment li agrada fins a gent que simplement vol provar-ho, passant fins i tot per gent que utilitza la pintura com a teràpia. Vam tenir unes alumnes de Medicina que ho feien per això. Al final va resultar que una d'elles, la Sole, s'hi va trobar molt a gust i actualment està fent una obra molt interessant. A més, a l'escola disposem d'unes escultures de guix d'herència que actualment ja no es fan però que són molt útils per estudiar les llums, les ombres i les proporcions. És tot un privilegi i hi ha gent que ve de fora perquè s'assabenten que les tenim.

I. G. Quines activitats té programades el Cercle de Belles Arts pròximament?
R. B. Tenim diverses coses preparades. El més destacable és una exposició que s'inaugurarà al Cafè del Teatre i que tractarà sobre l'art que es van emportar del Museu de Lleida cap a Sixena. No és un projecte estrictament del Cercle però l'hem fet de tots. En tractar-se d'art, tots aquells que ens hi dediquem en alguna mesura no podíem quedar impassibles davant del que va passar. Amb aquesta exposició el que volem transmetre és que no oblidem ni oblidarem mai que aquelles peces estaven aquí. A més, també estem preparant un taller de nu que volem que sigui una mica diferent, més participatiu.

I. G. Fa deu anys que ets director de l'Escola però també dones classes. Com valores aquesta tasca?
R. B. Sóc l'home orquestra! (riu) La veritat és que resulta difícil mantenir una escola com aquesta, en la qual els alumnes van fluctuant. La gent va i ve, ja que depenen de moltes altres coses, com la feina o la família. No podem fer més del que estem fent. La prioritat d'una escola com aquesta, que fa setanta anys que es troba en actiu, és que arribi, com a mínim, a fer setanta anys més.

I. G. I com ho veus?

« Cal dir que l'Escola és molt més que una escola, es crea un vincle, una complicitat: som amics »

R. B. De vegades ho veig de forma molt optimista i de vegades, amb més pessimisme. Es fa dur, perquè ens trobem en una època de conjuntura, en la qual la gent té por, a més de la influència de la feina... tot va lligat. Jo això ho faig per pur plaer. Funcionem i estem bé, però estaríem molt millor si vingués més gent. Com deia el meu pare, "Sarna con gusto no pica". Doncs això, ho fem perquè ens agrada i perquè hi creiem. És una manera de mantenir-ho viu perquè, en el fons, com més gent som, més interès es crea al món. La competència no és dolenta, sinó que et fa esforçar més per ser millor. S'ha de crear inquietud i aquesta és una tasca que no podem deixar mai de banda.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

On neix (i creix) la música

Publicitat
Publicitat