Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

“És molt important la reivindicació de la figura de Manuel de Pedrolo”

Rosa Maria Perelló Alcaldessa de Tàrrega

Rosa Maria Perelló
Rosa Maria Perelló és l'alcaldessa de Tàrrega. (Foto: Imma González)

L’alcaldessa de Tàrrega (CiU), Rosa Maria Perelló, ens rep al seu despatx, en el qual treballa des del 2011, per parlar de Manuel de Pedrolo, de l’evolució de FiraTàrrega i de la seva trajectòria al capdavant del consistori.

Imma González. Enguany es commemora el centenari de Manuel de Pedrolo. De quina manera ho celebrarà la ciutat de Tàrrega?
Rosa Maria Perelló. Són moltes les activitats que preparem, i algunes, fins i tot, les fem conjuntament amb la Diputació de Lleida, ja que aquesta commemoració afecta molts pobles. Concretament a la nostra ciutat penso que és molt important el reconeixement i la reivindicació de la seva figura. En aquest sentit, per exemple, hem fet performances als col·legis per tal que els nens el comencin a conèixer, a la temporada de teatre farem una obra a l’entorn de la seva figura, se celebrarà un concurs de narrativa adreçat a menors de 20 anys amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ens falta concretar la beca anual de Pedrolo. Ens proposem, a més, l’edició de la ruta pedroliana de Tàrrega, la ciutat del Mecanoscrit, i, finalment, pensem que l’any que ve seria important poder tenir a la nostra ciutat una escultura dedicada a la seva figura, concretament a la plaça que porta el seu nom.

I. G. En quin punt es troba el projecte de la casa-museu dedicada a la seva figura?
R. P. El Plenari de l’Ajuntament de Tàrrega va aprovar una moció presentada per la CUP amb la qual es reivindicava el fet de poder dedicar la casa-museu al seu record. Actualment aquesta casa és propietat de la seva filla, Adelais de Pedrolo, i ella sí que té la intenció que aquest llegat es pugui preservar en el temps, i fins i tot està disposada a cedir-lo. Per tant, hem d’asseure’ns a parlar per saber quines són les condicions i acordar paràmetres. Per a nosaltres, com a Ajuntament, la seva ubicació és molt idònia, ja que està situada pràcticament al costat del museu i s’hi podria fins i tot comunicar, així que la visita seria un complement que enriquiria moltíssim el museu. És per aquest motiu que nosaltres treballarem perquè, a mitjà o a llarg termini, això sigui una realitat.

I. G. Un dels projectes amb més expectatives de la ciutat és la reforma de la plaça Major. Amb els pressupostos ja aprovats, en quina situació es troba?
R. P. El projecte ja està en exposició pública i en un període de quinze dies estarem en disposició d’iniciar els tràmits d’adjudicació. L’obra ha de començar forçosament passada la Fira de Teatre i els tècnics urbanístics consideren que hi ha un temps d’execució de quatre o cinc mesos. Hem de tenir en compte també que serà l’època de compres de Nadal i, per tant, s’haurà de fer a trossos per tal que l’activitat comercial no es vegi afectada.

I. G. Un altre projecte de què es va parlar molt va ser el de la presó, que finalment no s’ha dut a terme. Com ha quedat el tema dels diners que la Generalitat va avançar per a aquest projecte?

« El pla penitenciari que va aprovar el tripartit continua vigent; per tant, la construcció d'una presó a Tàrrega no és un tema tancat »

R. P. Primer, cal dir que el pla penitenciari que va fer el tripartit és vigent. El Govern de Catalunya no n’ha fet cap altre; per tant, la construcció d’aquesta presó no és un tema tancat. Pel que fa als diners del permís d’obres que la Generalitat va avançar a l’Ajuntament, es troben a les arques del consistori, diluïts en el sac dels diners municipals, i estan a l’espera que s’executi aquesta o altres obres.

I. G. Aquest és l’últim any de Jordi Duran com a director artístic de FiraTàrrega. Podries fer una valoració del seu pas per la mostra?
R. P. La trajectòria de Jordi Duran al llarg d’aquests anys penso que ha servit per encaminar la Fira cap a una immersió total en el que és la societat d’avui dia. La Fira no pot caminar a part del que són les preocupacions de la ciutadania; enguany el tema conductor és l’espai públic i en anys anteriors havíem posat sobre la taula temes candents que col·locaven l’espectador o visitant davant d’un mirall del que estava passant a la societat. En aquest sentit, penso que el Jordi i la resta de l’equip han estat uns visionaris. Laseva llarga etapa (de vuit anys) ha estat molt més que positiva, tant pel que fa a l’entesa com, sobretot, a l’enfocament de la Fira cap allà on ha de caminar.

I. G. Per acabar, podries fer una valoració de la teva tasca com a alcaldessa des de l’any 2011?
R. P. Quan vam aconseguir l’alcaldia sabíem les dificultats que ens trobaríem. Sobretot hi havia un problema molt important, que era la qüestió econòmica en el marc d’una crisi general, i amb el temps ens en vam sortir. D’altra banda, una part de la qual ens sentim força orgullosos és que enteníem i entenem l’arc municipal dels Plenaris com un espai obert; per tant, no hi ha hagut mai una confrontació contínua, sinó que el que aporten els altres és enriquidor. Els pressupostos del 2016 i el 2017 els van aprovar, exceptuant la CUP, tots els grups municipals, fet que exemplifica que vam ser capaços d’arribar-nos a entendre.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Derrota de la justícia espanyola

Publicitat
Publicitat