Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"A l’estudi de gravació ser tècnic i músic és un valor afegit"

Miquel Marín Tècnic de so i músic

Miquel Marín
Miquel Marín, a l'estudi Eudoxia. (Foto: Eudoxia)

El tècnic de so i músic Miquel Marín és l'ànima mater de l’estudi de gravació Eudoxia. Amb més mig miler de cançons enregistrades amb nombrosos artistes del país i 28 anys de recorregut, l’estudi s’acaba de traslladar a un nou local on continua amb més força que mai. Avui parlem amb aquest músic i tècnic perquè ens parli sobre el sempre apassionant món de la música, especialment des de la perspectiva tècnica i creativa.

Ramon Texidó. Què és el que més ha canviat als estudis durant aquestes tres darreres dècades?
Miquel Marín. Només ha canviat la forma en què la tecnologia ens permet gravar, la resta no ha canviat gaire.

R. T. Quin ha estat el millor aprenentatge en aquest llarg període?
M. M. La pràctica. El fet de provar, investigar i també veure com d’altres fan les coses. A la meva època no hi havia escoles de so com avui dia i havíem d’aprendre llegint i practicant molt.

R. T. Com vius a l’estudi la doble perspectiva de tècnic i músic?
M. M. És un valor afegit. El fet de ser músic m’ajuda a assolir feines de petites produccions en què els clients no disposen de grans pressupostos i he de fer les dues tasques, de músic i tècnic. Encara que la millor forma de treballar és quan en una gravació existeixen les figures de productor, músics i tècnic en la qual cadascú fa la seva funció, però això només es dona en produccions més grans.

R. T. Què els va comportar als estudis l’arribada de les noves tecnologies i el pas al món digital?

« Amb un ordinador i una targeta de so hom pot fer una gravació digna a casa seva »

M. M. L’arribada d’una nova tecnologia sempre té coses positives. En el cas de l’àudio, les possibilitats que dona la informàtica ha estat determinant perquè la gravació de qualitat es democratitzi i tothom, amb un ordinador i una targeta de so, pugui fer una gravació digna a casa seva.

R. T. També han millorat espectacularment els equips i els programes.
M. M. Sí, per aconseguir nivells de qualitat professionals s’ha de fer una gran inversió i disposar dels millors equips, que avui dia segueixen sent els analògics de fa trenta anys. La barreja d’equips analògics de qualitat i un suport digital de gravació en disc dur, mitjançant programes com Protools, Cubase, etcètera, és la millor opció avui dia.

R. T. S’ha perdut alguna cosa important pel camí?

« La gent jove no sap què és escoltar la música amb un mínim de qualitat »

M. M. La qualitat de l’àudio. La irrupció de l’MP3 i la forma d’escoltar la música (telèfons mòbils, ordinadors, etcètera) ha fet que la gent jove no sàpiga què és escoltar la música amb un mínim de qualitat. Cada vegada menys es venen equips reproductors de música de nivell audiòfil i els que hi ha a la majoria de les llars són de poca qualitat. És absurd gravar en estudis professionals, amb els millors equips que valen milers d’euros, per després convertir el resultat en un MP3 a 128 kbps i escoltar-lo en un telèfon, però és el que toca actualment.

R. T. Quins han estat els principals canvis en el món discogràfic?
M. M. El fet que es pugui piratejar la música i que es distribueixi per Internet a milions de persones ha provocat una revolució i un canvi radical en la indústria. Tot i que pot semblar una paradoxa, també ha fet que molt artistes puguin donar a conèixer la seva obra a tot el món. Ara bé, no és tan fàcil. Hi ha una autèntica saturació de grups, cantants i demés fauna a tota la xarxa i si no saps el que cerques és impossible escoltar-ho tot.

R. T. Què cal fer doncs?
M. M. La clau està en la promoció. A quanta més gent arribis, més fàcil trobaràs l’èxit. Això sí, el producte ha de ser de bona qualitat. Abans les discogràfiques feien inversions milionàries en els millors estudis i els més reconeguts productors i músics. Si aquesta infraestructura la posaves en servei d’un bon producte i un gran artista, el resultat era quasi sempre un èxit. Ara no hi ha diners i aposten sobre segur. Hi ha més artistes però els que triomfen són menys.

R. T. Quins perfils d’artista acolliu a Eudoxia?
M. M. Com que és un estudi petit, els meus clients són cantautors, solistes que volen posar veu a música pregravada i grups de qualsevol estil. A part de la gravació també faig playbacks de cançons a mida i petites produccions.

R. T. Què t’aporta treballar directament amb grups i solistes?
M. M. Molts coneixements. Has de tocar tots els pals i saber de tot una mica ja que a part de tenir coneixements bàsics de música i so també has de poder solucionar problemes tècnics i tenir molta psicologia, que és una part molt important en aquest negoci.

R. T. Cap a on creus que evoluciona el món de la música?
M. M. No ho sé, és una pregunta difícil de respondre ja que la música no s’acabarà mai i la forma de gravar-la tampoc no serà molt diferent. Sortiran nous estils, noves tendències i potser no es vengui tanta música en suports físics i es facin més concerts en directe, que ara mateix ja és una realitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat