Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"El Walter Benjamin que coneixem avui en dia no hauria existit si no hagués conegut l'Asja Lacis"

Roser Amills Escriptora

Roser Amills
'Asja. Amor de dirección única' és la quarta novel·la de l'escriptora mallorquina. (Foto: Alberto Ellacuria)
Una de les coses que més fascinen Roser Amills és descobrir personatges únics que, per alguna raó, no han arribat a transcendir. I gràcies a aquesta afició, l'escriptora mallorquina va topar, a principis dels anys noranta, amb l'Asja Lacis, amant del filòsof alemany Walter Benjamin. L'Asja va influir tant en la vida i en la ment del Walter que el va acabar convertint en el Walter Benjamin que avui en dia tots coneixem. La Roser, com el Benjamin, tampoc ha pogut resistir-se al poder de l'Asja, i el que en un principi havia de ser una novel·la dedicada al filòsof ha acabat esdevenint una novel·la sobre la fascinant vida d'aquesta directora i actriu letona, que va sobreviure deu anys en un Gulag on l'esperança de vida no arribava ni als cinc. Amills presentarà la que és la seva quarta novel·la a Lleida el proper divendres dia 16 a la llibreria Caselles.

Imma González. Com vas descobrir l'Asja Lacis?
Roser Amills. Doncs aquesta novel·la jo ja la tenia pensada de fa molts anys, però la meva intenció al principi era fer-la sobre el Walter Benjamin, qui sempre m'ha interessat moltíssim, d'ençà que jo estudiava a la universitat. Quan em vaig posar a escriure-la, em va començar a cridar l'atenció aquesta dona, que jo pensava que seria un personatge secundari, però a mesura que investigava més sobre ella, i sobretot quan em vaig adonar del poc que se sabia del que havia estat professionalment, se'm va remoure tot i em va fer pensar que era ella la que es mereixia ser la protagonista d'aquesta novel·la, per tal de reivindicar-la i donar-la a conèixer.

I. G. El Walter Benjamin no hagués estat la mateixa persona si no hagués conegut l'Asja, oi?
R. A. N'estic completament convençuda. A més, penso que és molt important deixar clar que l'Asja Lacis va ser molt més que una parella del Benjamin. Va ser una dona que amb els seus coneixements i la seva manera d'interpretar el teatre, com un element social reivindicatiu i pedagògic, va inspirar moltíssim el Benjamin. Poc després de conèixer-se, els dos enamorats busquen l'excusa de fer un viatge junts a Nàpols per escriure un article a quatre mans que es publicaria en una revista de Frankfurt. En aquell moment fan dues coses molt importants: d'una banda, escriuen junts, una cosa molt difícil entre intel·lectuals, i, de l'altra, en aquest article que escriuen i firmen junts el Walter Benjamin escriu d'una manera radicalment diferent de com ho havia fet fins aleshores, comentant coses que mai no havia comentat abans, i jo crec que és obvi que es deu a aquesta influència de l'Asja. Però això passarà moltes vegades més durant tot el temps que va durar aquesta turmentosa història d'amor que anava i venia. L'Asja és la que li diu al Benjamin que ha de deixar de ser tan acadèmic, tocar més de peus a terra i transmetre la filosofia a la gent del carrer. I així ho fa en aquell llibre que li dedica a ella, Dirección única. Ell mateix diu que li dedica perquè ella va ser la que el va ajudar a escriure'l. A banda d'això, ella també l'inspira, juntament amb el Bertolt Bretch, que era amic d'ella, a fer programes de ràdio on es parlava de filosofia, cosa que el Benjamin tampoc no havia fet mai. En definitiva, crec que aquest Benjamin que coneixem avui en dia no hauria existit si no hagués conegut l'Asja.

I. G. Com ha estat la tasca de recerca d’informació de la vida de l’Asja per a la novel·la?

« Investigant l'Asja he descobert una dona fascinant »

R. A. Doncs ha estat una experiència meravellosa, perquè a mi em fascina el fet que moltes vegades la realitat supera qualsevol ficció. Però és que en aquest cas, a més, he descobert una dona fascinant. Una dona que quan coneix el Benjamin ja té una carrera feta, un mètode de teatre proletari infantil propi. És una dona viatjada, amb les idees molt clares i molt moderna, que pren la decisió de ser lliure per poder dedicar-se a la seva obra, no vol ni xicots ni casar-se i decideix ser mare soltera. No puc evitar admirar-la molt. Ha estat molt bonic anar descobrint cada cop més coses d'ella. I la gran fortuna que he tingut és que he trobat coses molt boniques i molt importants que mai no s'havien explicat abans, i per mi això ha estat una gran motivació. Tinc la sensació que d'alguna manera estic ressuscitant la seva memòria. Mentre ho escrivia, estava fascinada pensant que bonic era haver-la trobat i poder contar la seva història al món, però al mateix temps pensava: "Quantes dones més com ella hi deu haver!".

I. G. Això deu haver despertat en tu un gran interès...

« Em motiva qualsevol figura que per motius diversos hagi quedat oblidada »

« Com que jo soc atrevida i no tinc por de dir les coses, aprofito i dic les coses que la gent no s'atreveix a dir »

R. A. Bé, això sempre ha estat en mi. A mi, la condició de dona m'importa moltíssim, la idea de l'apoderament i llibertat de la dona sempre he estat molt viva en mi, però també em motiva qualsevol figura que per motius diversos hagi quedat oblidada. Penso que és una de les coses boniques de ser escriptor, poder explicar històries i que, a més, aquestes històries puguin enriquir el record de persones importants. De les quatre novel·les que he escrit, hi ha tres que estan protagonitzades per dones, però n'hi ha una que està protagonitzada per un home, l'Errol Flynn, i explico una faceta poc coneguda d'ell, i és que va passar deu anys a Mallorca! Com que jo soc atrevida i no tinc por de dir les coses, aprofito i dic les coses que la gent no s'atreveix a dir. Però si explico les històries de persones que pel motiu que fos van quedar silenciades, doncs encara és més important per mi, perquè el meu ego queda totalment oblidat. Jo aquesta novel·la la presento molt il·lusionada perquè defenso una dona important. Aleshores, no em fa res de vergonya dir-li a la gent: "Vull que llegiu aquest llibre!".

I. G. Com has dit abans, l'Asja va ser una dona molt moderna, una intel·lectual de l'època i també molt combativa. No obstant això, tal com expliques al final del llibre, l'Asja en els seus últims anys queda molt silenciada. Fa la sensació que es rendeix.

« Al final de la seva vida, l'Asja és una dona gran que no està molt bé de salut i que s'ha adonat que el comunisme és un enemic massa difícil per continuar enfrontant-s'hi »

R. A. El seu final és molt trist i molt dur. Ella estava derrotada. No podem oblidar que va sobreviure a deu anys de Gulag, i això li va deixar unes seqüeles físiques i anímiques terribles. Un Gulag és un camp de concentració com els que coneixem però amb unes condicions terribles de neu, de gana i de fred. Només cal dir que l'esperança de vida era de dos a cinc anys. Ella va aconseguir sobreviure amb gran esforç per part seva, però va quedar esgotada. A més, crec que també va influir molt que quan ella finalment sobreviu a tot això rep la notícia que el Benjamin va morir intentant travessar la frontera a Portbou. Al final de la seva vida, l'Asja és una dona gran que no està molt bé de salut i que s'ha adonat que el comunisme és un enemic massa difícil per continuar enfrontant-s'hi. Hem de ser conscients que ella es rendeix no perquè era covard, sinó perquè ja no hi havia més remei. No es podia lluitar més contra un sistema totalitari que va aconseguir fer callar tothom.

I. G. Com creus que seria l’Asja ara, si hagués nascut, per exemple, vuitanta anys més tard?

« Quan l'Asja vivia, al poder no li agradava que la gent pensés massa, però ara tampoc. Continuem estant més o menys igual »

R. A. Jo crec que si l'Asja hagués nascut una mica més tard i en un país una miqueta més lliure, hauria pogut donar de si tot el seu talent i capacitat perquè, malgrat la seva força i tot i que va viatjar, difondre i investigar, el món no anava a favor que ningú pogués pensar i crear lliurement. El seu amic Bertolt Bretch també va marxar als Estats Units esperant trobar-se més llibertat, i justament li va enganxar l'època de la cacera de bruixes. Es va trobar que tampoc allà no va poder fer gran cosa. Va conèixer molta gent, entre ells el Charles Chaplin, però no va poder desenvolupar més la seva obra. Per tant, crec que això és una cosa que va passar a tots els intel·lectuals russos, europeus, etcètera per culpa -i és important dir-ho perquè crec que té molt a veure amb la nostra època actual- dels sistemes opressors i totalitaris que es van començar a estendre en aquell moment. Quan l'Asja vivia, al poder no li agradava que la gent pensés massa, però ara tampoc. Continuem estant més o menys igual. Els països lliures són lliures fins que toquen alguna cosa que no agrada.

I. G. Per acabar, què tens en ment per a la teva propera novel·la?
R. A. Doncs abans de decidir que faria finalment la novel·la de l'Asja n'estava escrivint una altra. Puc avançar que el protagonista serà un home amb una historia també fascinant, i si tot va bé en uns mesos estarà enllestida.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Sorigué es planta a Madrid

Publicitat
Publicitat