Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Entrevistes

"Els joves d'ara neixen amb una estelada sota el braç"

Irene Pardo Presidenta de Noves Generacions del PP a la província de Lleida

Irene Pardo,PP,
La presidenta de Noves Generacions del PP a la província de Lleida, Irene Pardo. (Foto: Òscar Buetas)
Irene Pardo porta afiliada a Noves Generacions (NNGG) del Partit Popular des de l’abril de 2011, just abans de les eleccions municipals. Amb 25 anys recent complerts i tres anys en el si del partit, és l’actual presidenta de les joventuts del PP a la província de Lleida. NNGG de Lleida compta amb uns cent afiliats (una quinzena d’actius). Dona d’idees fortes, últimament ha sortit als mitjans per ser crítica amb el seu partit. 

Laia Dolcet. Com es passa, en tres anys, d’afiliat a ser la cara visible de Noves Generacions?
Irene Pardo. Són circumstàncies. Quan vaig entrar, de seguida vaig agafar una mica de protagonisme i vaig posicionar-me molt ràpid en el si de NNGG. El president d’aleshores, per raons de feina, no va poder anar a una entrevista televisiva i el vaig substituir jo. I, com en el futbol, quan un es posa de baixa i debuta un altre jugador, vaig anar a la televisió i la meva actuació els va agradar. El gener de 2013 va dimitir el president, NNGG va quedar una mica abandonada i l’organització va començar a anar malament.  
 
L. D. De quina manera?
I. P. En marxar la cúpula, els afiliats normals sense càrrec orgànic van perdre la direcció de l’organització.  I el juny del mateix any entrava com a presidenta.
 
L. D. On aspires arribar?
I. P. Actualment és purament vocacional, perquè mai he viscut de la política ni he rebut diners a canvi, al contrari, a vegades costa diners. M’agradaria dedicar-m’hi tenint un càrrec que em permetés viure d’això. 
 
L. D. Del Partit Popular, per tradició o devoció?
I. P. Sóc l’única de la família afiliada a un partit polític. De fet, els meus pares votaven a Convergència quan hi havia Jordi Pujol i van votar el PSOE a la transició. Ara voten el PP, però mai han influenciat la meva manera de fer i de pensar. 
 
L. D. Quins són els ideals del PP que van motivar-te a l’hora de formar-ne part?

« Viure aquí em va motivar a afiliar-me al PP »

I. P. Si visqués en un altre lloc d’Espanya, probablement no hi estaria afiliada, perquè no tindria cap al·licient. La principal motivació va ser que és un partit que sempre ha defensat la unitat d’Espanya i sempre s’ha considerat un partit espanyolista. També la seva manera d’entendre la gestió econòmica. 
 
L. D. En quin sentit?

« Per què no privatitzar un hospital? »

I. P. Una política d’esquerres sempre és apujar els impostos per obtenir subvencions. Jo sóc més de, per exemple, en el cas d’un hospital, ¿per què no privatitzar-lo en compte de tirar de diners públics i endeutar un país? Si donem beques no són perquè sí, sinó perquè hi ha una meritocràcia darrera.
 
L. D. Ets partidària de becar menys. 
I.P. No, no. De fet, quan el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va proposar treure les beques Erasmus, no el va frenar la societat, sinó tota l’organització de NNGG. 
 
L. D. Aleshores?
I. P. Cal racionalitzar i donar valor a les coses amb accions com, per exemple, l’euro per recepta. L’estat del benestar ha acabat petant pel descontrol dels diners públics.  
 
L. D. Què n’opines de l’avortament?
I. P. Em considero una defensora de la vida i de la protecció de la mare i del no-nascut. Durant anys, en aquest país s’estan duent a terme avortaments a menors sense consentiment dels seus pares i les noies que ho estan fent no són conscients del que fan. Això s’ha descontrolat per les lleis socialistes que actualment s’estan mantenint.
 
L. D. Per tant, el lema de “Nosaltres parim, nosaltres decidim”...? 
I. P. No, no hi estic d’acord. El tema de la vida ni es qüestiona ni es negocia. No hauria de ser un tema de lleis sinó de principis. Però no puc fer que tothom pensi com jo. 
 
L. D. I si fruit d’una violació, una noia es quedés embarassada?
I. P. Però quantes violacions hi ha en aquest país?
 
L. D. Ni que hi hagi un sol cas.
I. P. No sé quin percentatge hi ha, però si hi hagués el cas, aquí cal endegar un procés, fer un informe mèdic... Encara que defensi la vida, caldria reflexionar bé com gestionar-ho. Ara per ara, no ho he contemplat. Jo m’he plantejat si una persona es queda embarassada i li diuen que el nadó té síndrome de Down, què passa. I cal protegir el nadó i la mare.
 
L. D. I no és protegir si un cop embarassada no pot fer front a l’embaràs?
I. P. No trobo bé que per culpa d’una irresponsabilitat s’hagi d’avortar. Volem una llei que protegeixi els non nasciturus, però davant una situació extrema, que la llei estigui complementada amb altres ajudes econòmiques. 
 
L. D. El PP és un dels partits amb més vot ocult. Us fa vergonya pertànyer-hi?

« He negat ser del PP en diverses entrevistes »

I. P. A nivell d’Espanya, no. A Catalunya, més que vergonya, hi ha por. Aquí jo he fet entrevistes de feina i m’han preguntat si pertanyia a una organització política i sempre he dit que no. No sé si faig bé, però jo he de viure de la meva feina. 
 
L. D. Parlem del 9-N. Una autonomia té dret a decidir el seu futur per si mateixa o no és el cas?
I. P. No. El concepte de país és molt diferent per moltes persones. I encara que siguem una autonomia i tinguem cedides unes competències com educació i sanitat, no deixem de formar part d’un país, com Aragó i Andalusia. Catalunya no solament és dels catalans, sinó del conjunt d’Espanya. Qui són els 6.000.000 que tenen edat legal per votar per decidir que això ja no forma part d’Espanya? Què dirien la resta? Per què ells no? Si parlem d’impostos, la Sagrada Família, per exemple, també la manté un madrileny i un del País Basc. Qui som nosaltres per dir que això només és nostre? Si es pot votar, que voti tot Espanya i que sigui legal. 

L. D. Per tant, dones suport a la seva il·legalització.
I. P. No estic d’acord a celebrar cap sondeig que serveixi per trencar. Sóc catalana i espanyola, això és inqüestionable.
 
L. D. Com valores que la negativa motivés, entre d’altres, que desenes d’avis centenaris anessin a votar?
I. P. Tinc molta empatia i puc entendre la gent que s’ha sentit censurada perquè l’han privat d’expressar-se, però jo ho veig com una protecció de cara la resta. Van votar 2.000.000 de persones, i els partidaris del “no” no es van manifestar. A més, van reduir l’edat de vot als 16 anys.
 
L. D. Quin problema hi veus al respecte?
I. P. Jo ho atribueixo a la pluja d’informacions totalment manipulades per la televisió pública que tenim a Catalunya. Ja sabien quin partit estaven jugant: baixem l’edat de votació perquè sabem tots que el jovent que està creixent neix amb una estelada sota el braç. Tot té una trampa i jo vaig veure una manera de jugar molt bruta. Si es vol jugar un partit, anem a fer-ho amb les regles del joc com toca, no baixant l’edat de vot. En cap país no s’ha vist mai que una persona de 16 anys pugui anar a votar. 
 
L. D. Sí que ho fan alguns països...
I. P. Però aquí l’edat legal, de moment, és els 18 i tot té una arma de doble fil. No és privar drets sinó protegir la resta de gent que no pensa el mateix i, de moment, hem tirat de la llei vigent i el deure que tenim. No com el president Artur Mas, que no compleix el seu deure.
 
L. D. Dones suport a les querelles a Artur Mas i les dues conselleres pel 9-N?
I. P. Sí i, de fet, jo aquesta actuació l’hagués fet abans i tot. Quan el president de la Generalitat va ser investit, va jurar la Constitució, i des del moment que l’està qüestionant, s’han de prendre mesures. 
 
L. D. De totes maneres, alguns membres del PP han decidit marxar precisament per aquesta actuació...
I. P. Som un partit plural i ho veiem en les lleis i les reformes. Amb temes com l’avortament o Catalunya hi pot haver més discrepàncies internes, hi ha sectors més a favor i més en contra. Potser la gent està molt descontenta amb la situació econòmica del país. 
 
L. D. Tu mateixa vas criticar el teu partit...
I. P. Clar. Amb el 9-N, tal com vaig exposar en les meves declaracions, jo hagués actuat abans i demanava contundència des del primer moment que es qüestiona o s’intenta dividir la societat catalana. 
 
L. D. Quan parla Irene Pardo, parla ella o els de dalt?

« Estem farts de veure polítics rescatant-se entre ells »

I. P. Una persona del partit em va dir un cop: “Mai perdis la teva autenticitat, perquè és el que mou a la gent”. Estic cansada de veure discursos escrits per a cent persones iguals. Per això també hi ha desafecció cap a la política. Si comencéssim a ser més autèntics i a dir el que pensem sense passar línies vermelles, aniríem millor. Jo entenc que crispés el partit, però tinc 25 anys, sóc jove,  crec en el canvi i que es poden fer les coses millor. Cal deixar pas als joves perquè els dos grans partits necessiten una mica d’aire fresc. Ens cansa veure sempre els mateixos polítics rescatant-se entre ells. 

L. D. Quina autocrítica et faries després de valorar-ne la repercussió mediàtica?
I. P. Vaig fer la publicació sense ser conscient que se me n’aniria tant de les mans. Mai vaig pensar que allò que diria acabaria sortint a la Sexta! Se’m va criticar que exposés les meves idees a través de les xarxes i no ho hagués dit internament al partit abans. 
 
L. D. Ha canviat alguna cosa arran d’això?
I. P. No, però he aprofitat la cancha que se’m va donar. De vegades, cal tocar les orelles i dir que la militància i els simpatitzants pensem diferent. De fet, quan va venir Mariano Rajoy a Barcelona va ser més clar i contundent, com volíem la militància. 
 
L. D. Et trobes impediments  a l’hora de pujar esglaons?
I. P. No, però jo sóc partidària de les llistes obertes: un afiliat, un vot. Perquè els propis del partit escullin qui va a les llistes per acabar amb la gent que porta massa anys. El que sí demano és que el PP de Lleida, per primer cop a la història, comenci a posar gent jove a les llistes. Espero que a les municipals, entre els sis primers, hi hagi un membre de Noves Generacions.
 
L. D. Amb quin polític actual et sents més identificada?

« Esperanza Aguirre és un dels meus referents »

I. P. El portaveu municipal Joan Vilella m’agrada molt com s’expressa. A nivell global, Esperanza Aguirre encaixa amb mi per les idees més liberals que té com a dona.  
 
L. D. A què creus que es deu la desafecció política?
I. P. La política hauria de ser una assignatura als col·legis, perquè al final les decisions que es prenen en política acaben afectant el nostre dia a dia. A Espanya no tenim cultura ni educació política. A més, són indignants tots els casos que estan sorgint de corrupció, del color que sigui, perquè, sempre, el primer que condemno és el de casa per poder assenyalar. Jo no tinc la culpa que certes persones fiquin la mà al calaix i després m’assenyalin a mi pel carrer dient: “Mira, una vividora!”. 
 
L. D. I com capgiraries la situació?
I. P. Primer, netejant-ho tot i sent clars. Segon, la desafecció també ve perquè no es compleixen els programes electorals. Vam dir que abaixaríem els impostos, però arran de la crisi no s’ha fet. A més, fa falta comunicació per part dels líders.. No pot ser que s’estiguin prenent diverses mesures i es facin rodes de premsa sense premsa.
 
L. D. Parlant de comunicació, si no hi ha hagut més diàleg és perquè no  s’ha volgut o no s’ha pogut?
I. P. En el seu dia, quan es va demanar diàleg amb el pacte fiscal, que ja no en sentim a parlar, era un moment que el PP entrava al Govern d’Espanya i, veient el dèficit, el Govern central va dir “ara no és el moment”. Estàvem a punt de ser rescatats i no era el moment. Què anàvem a dialogar si no ho podíem complir? Què va passar: que Mas va agafar el protagonisme i se li ha anat de les mans. 
 
L. D. Se n’ha anat de les mans?
I. P. Totalment.  La primera manifestació de l’Onze de Setembre va ser impressionant, amb més d’un milió i mig de persones.
 
L. D. Algú que no ho minimitza...
I. P. Dos milions, un milió i mig o un milió de persones és molta gent. Sí que potser no arriba al 40% de la població catalana, però no podem esperar que al final en siguin sis. I el problema ja hi és i s’ha de gestionar perquè anem amb retard. Catalunya està totalment abandonada i Mas només té un únic objectiu, que és la independència. 
 
L. D. Per què és impossible reformar la Constitució?
I. P. La Constitució és la que és i concedeix drets i llibertats. Ara mateix, a mi, m’està protegint de segons quines actuacions, com per exemple la declaració unilateral d’independència.
 
L. D. Què n’opines d’unes eleccions anticipades?

« CiU aconsegueix el que vol per avorriment »

I. P. Això ja ho van fer en el seu moment, després de l’Onze de Setembre, i CiU va perdre dotze diputats. És com una màquina que no para fins que aconsegueix el que vol per avorriment o per cansament. A Mas no li queda més remei que convocar-les, però espero que no ho faci perquè no estem per perdre més el temps.
 
L. D. La independència de Catalunya és una fal·làcia? 
I. P. Sí i, si no, lluitaré jo personalment perquè no sigui real.

Comentaris

  • Aquesta dona té un problema mental... A cap país s'ha rebaixat l'edat de votació? Com? I a Escòcia què van fer? Manipulació de mitjans públics? Ai ai... Manipulació del teu cervell és el que haurien de fer, a veure si comences a rumiar una mica i fots el camp del PP.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat