Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Editorial

Després de la vida

No hi ha cap manera de concebre el dol que esdevingui reconfortant, però a Europa tendim a viure la mort amb una actitud tan devastadora com insana. Hores i més hores, fins i tot dies, vetllant un cos inert sense vida mentre companys, coneguts i saludats desfilen davant dels afligits familiars en una mostra d'allò més grotesca de la misèria humana. I no fa pas massa anys que aquesta mateixa escena es produïa a la casa del recent finat... "Ha quedat molt bé!", exclamen els més morbosos, els mateixos que lamenten que el taüt romangui tancat en determinades vetlles. Tristesa i abatiment a parts iguals amb l'única banda sonora del sangloteig dels més pròxims, a diferència de Llatinoamèrica i la seva concepció de la mort, un traspàs viscut a mode de celebració. Perquè a nosaltres la mort ens continua fent respecte. Malauradament, més que la vida.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat