Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Editorial

El dilema de Llarena: fer el ridícul o acceptar la derrota

Difícilment el jutge Pablo Llarena i els seus companys del Tribunal Suprem deuen ser conscients del ridícul que estan fent fer a la justícia espanyola, absolutament desacreditada davant d'Europa. La decisió de l'Audiència de Schleswig-Holstein d'acceptar l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont només pel delicte de malversació, descartant del tot el delicte de rebel·lió o sedició, és una bomba que soscava del tot la causa que Llarena s'ha entossudit a fabricar basant-se en un relat dels fets que es contradiu amb totes les proves disponibles. La cosa és molt senzilla per als jutges alemanys: ni el 20-S ni l'1-O es pot considerar que hi va haver prou violència per parlar d'un delicte de rebel·lió. En realitat, la major part de la violència va ser practicada per les forces de seguretat de l'Estat la jornada del referèndum, que va deixar un balanç d'un miler de contusionats.

La defensa de Puigdemont prepara ara un recurs per intentar frenar l'extradició per malversació, de manera que la justícia alemanya encara no ha dit la seva última paraula. Sigui com sigui, l'escenari que afronta Llarena és diabòlic. Si accepta l'extradició per malversació trencarà el principi bàsic que diu que tots els acusats per uns mateixos fets no poden ser jutjats per delictes diferents. ¿Com es podria justificar jurídicament davant d'Europa que al cap d'un presumpte cop d'estat se'l jutja només per malversació, que comporta penes menors, i als seus companys per rebel·lió, amb condemnes de fins a 30 anys? L'altra opció que té Llarena és renunciar definitivament a l'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats i admetre la seva derrota judicial. Ara per ara, Llarena s'inclina per aquesta segona opció per no posar encara més en perill la seva causa per rebel·lió.

Per intentar matisar la derrota és previsible que el jutge intenti dilatar-la al màxim anant al Tribunal de Luxemburg per mantenir viva la possibilitat de l'extradició fins després del judici, previst per a principis de l'any que ve. Es tracta d'una basta maniobra que només busca minimitzar la humiliació, però que pot tenir un efecte bumerang perillós perquè Luxemburg pot acabar d'enfonsar el malmès prestigi de la justícia espanyola. I tot per l'obsessió malaltissa d'un sol home, el jutge Llarena.
Justament, els que millor van interpretar l'abast de la decisió alemanya van ser els sectors més ultramuntans del PP i Ciutadans, que ho van viure com un ultratge a la nació espanyola i van reivindicar un retorn a l'aïllacionisme secular. Només així s'entenen les desaforades declaracions del portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, a favor que Espanya surti de l'espai Schengen, o la irada reacció del diputat de Cs Juan Carlos Girauta, que va titllar la decisió de "canallada". El nacionalisme espanyol està disposat a renegar d'Europa i a atacar democràcies molt més consolidades que l'espanyola, com l'alemanya, la belga o la britànica, només per una qüestió d'orgull. I després resulta que els provincians i els que van en contra dels signes del temps són els independentistes.


L'editorial de l'Ara
13/07/2018

 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Derrota de la justícia espanyola

Publicitat
Publicitat