Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Editorial

La veritable naturalesa de Cs

Quan Ciutadans va fer el salt a la política espanyola hi va haver veus des de Catalunya, provinents no només del sobiranisme sinó sobretot de l'òrbita del PSC, que van advertir que no es tractava, com es pretenia vendre, d'una formació centrista i moderada sinó de tot el contrari: un partit sense cap més ideologia que l'ambició de poder, sense escrúpols per qüestionar pilars de la convivència com ara la llengua, i amb un funcionament intern d'adhesió al líder. El pas del temps no només ha confirmat aquests temors sinó que els ha multiplicat. I n'és una bona mostra la roda de premsa d'Albert Rivera ahir a la Moncloa, on a més de qualificar els independentistes de "dolents" (els "bons" són ells, esclar), va demanar l'aplicació immediata del 155 per intervenir les finances, els Mossos i TV3 encara que hi hagi un nou Govern legítim.

Rivera és perfectament conscient que la llei no permet una aplicació indiscriminada del 155 i que abans s'ha de comprovar que hi ha una violació flagrant de la legalitat, però tant li fa. L'únic que li importa és aparèixer davant l'opinió pública espanyola com el campió de l'"¡A por ellos!", com el més bel·ligerant amb els independentistes, avançant per la dreta el PP i aproximant-se perillosament als postulats de formacions ultradretanes com ara Vox. La seva irresponsable instrumentalització del cas de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca ja demostra que tant li fa trencar la convivència a Catalunya si això li serveix per guanyar un grapat de vots. El seu populisme nacionalista, amb perillosos precedents a l'Europa de l'Est, és ara mateix el principal factor de risc per a la cohesió social a Catalunya, però també a Espanya n'haurien de prendre nota, perquè els mateixos mètodes que ara fa servir amb els sobiranistes catalans els podria aplicar en el futur a qualsevol altra mena de dissidència.

Lamentablement aquesta estratègia radical i incendiària li està donant rèdits a les enquestes i Ciutadans ja és la primera opció en moltes d'elles. La formació taronja s'alimenta ara ja desacomplexadament dels electors més dretans, els que tradicionalment havien votat sempre el PP. Però això no és el pitjor. El que resulta més lamentable és el seguidisme d'una formació nominalment federalista i d'esquerres com el PSOE, amb un Pedro Sánchez que ha passat de parlar de nació de nacions a demanar una reformulació del delicte de rebel·lió perquè es pugui aplicar ad hoc per al cas català. La pressió de Ciutadans també resta marge de maniobra a un Mariano Rajoy que, per molt que costi entendre des de Catalunya, és acusat a la resta d'Espanya de tou per la seva pròpia base electoral.

Caldria que el PP i el PSOE advertissin la Unió Europea que Ciutadans no és el que diu ser, i que amb ells el problema català no només no se solucionaria sinó que s'agreujaria, ja que Rivera s'alimenta bàsicament de la tensió que provoca el procés català per ocultar la seva ideologia dretana, centralista i uniformitzadora. Si són partits patriotes de veritat, haurien de ser els primers a denunciar les falsedats i la demagògia del discurs de Ciutadans. No per Catalunya, sinó pel bé d'Espanya.

L'editorial de l'Ara
18/05/2018
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres avis

Publicitat
Publicitat