Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Editorial

Llarena està quedant atrapat en la seva pròpia teranyina

La instrucció del jutge Pablo Llarena en el que a hores d'ara ja és una causa contra l'independentisme –és a dir, contra una idea política defensada amb mitjans pacífics per representants escollits democràticament–, lluny de recolzar en proves factuals irrefutables, es basa en pretesos informes fruit d'una construcció cuinada per diferents instàncies estatals. No hi ha hagut violència independentista que justifiqui l'acusació de rebel·lió ni cap prova de l'ús de diners públics per a l'1-O. I això està provocant les cada cop més absurdes maniobres del Tribunal Suprem. 

Estem davant d'un castell d'artificis jurídic, fruit d'un prejudici clarament polític, que mostra cada cop més la seva feblesa, com s'ha vist quan es confronta amb instàncies judicials europees. En efecte, fins ara no hi ha hagut cap extradició dels exiliats catalans a Bèlgica, Alemanya, Escòcia o Suïssa. I per si no n'hi hagués prou amb això, ahir la inconsistència d'aquesta arquitectura acusatòria va arribar a l'extrem de posar en qüestió l'actuació del mateix govern espanyol. Per molt increïble que sembli, el jutge Llarena, que ha basat tota l'acusació de malversació del govern català per l'1-O en un informe de la Guàrdia Civil que parla d'una despesa d'1,6 milions, ha posat ara en qüestió la feina de control feta pel ministeri d'Hisenda. Com és sabut, des del novembre del 2015 l'Estat té les finances de la Generalitat intervingudes, una intervenció que va passar a ser total i absoluta amb l'aplicació de l'article 155, arran de la destitució de l'executiu de Puigdemont i de la presa de control des de la Moncloa del comandament de totes les conselleries. En aquell moment, Montoro va investigar totes les instàncies del Govern a la recerca de factures que haguessin servit per finançar l'1-O. I no va trobar res. Això és el que ara ha repetit públicament, fet que, esclar, ha portat el jutge Llarena a sentir-se desautoritzat i a exigir-li que li aporti proves.

Hem entrat, doncs, en el terreny de l'absurd. No té sentit que Montoro passi a ser sospitós, a ulls de Llarena, d'una suposada condescendència amb l'independentisme. Precisament Montoro! El ministre que ha retorçat durant anys les finances de la Generalitat, que ha ofegat el govern català, ¿quin interès podria tenir a amagar proves sobre pagaments per l'1-O? I després, esclar, no es poden aportar proves en negatiu: només es podrien aportar proves de despeses, no proves de no-despeses. 

Llarena i el Tribunal Suprem estan quedant atrapats en la seva pròpia teranyina. La persecució de l'independentisme no ho aguanta tot. A la justícia espanyola se li demana un impossible: resoldre un problema polític amb el Codi Penal. La conseqüència és que avui Espanya –i més concretament la seva justícia– no sap com explicar al món per què té presos polítics, per què acusa de criminals policies amb fulls de servei impecables, per què s'inventa la violència i per què veu despesa de diner públic per l'1-O que el mateix Estat nega.


L'editorial de l'Ara
19/04/2018

 

Comentaris

  • Vaja. ara sembla que obrir escoles i altres centres municipals, instituts etc un dia de festa, en ple hivern, no te cost per el erari public. I la llum ? y la calefacció (1 d'octubre) i els anuncis a tv3 i altres medis ? i la confeció del cens electoral amb dades publiques ? i la programació dels servidors que van crear per donar acces? i la creació del cens de residents al extranger? tot això es "gratis et amore" ?. Va home va.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

L'independentisme i el debat de la unitat

Publicitat
Publicitat