Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Canal

Per què usem el signe d’interrogació en l’escriptura?

L’oratòria i l’escriptura van estar molt lligades en el seu origen. Els manuals que ensenyaven a escriure, és a dir, els llibres de retòrica, eren obres amb una finalitat que anava més enllà de l’escriptura. De les cinc parts en les quals es dividia -inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio-, les dues últimes feien referència a com memoritzar un discurs i com posar-lo en pràctica. El propòsit principal de les marques de puntuació era guiar qui llegia en veu alta. Les diferents marques indicaven al lector on posar l’èmfasi en les síl·labes i on fer una pausa i contenir l’alè per mantenir la mètrica del vers d’una poesia. En llatí, una pregunta s’indicava per la paraula questio al final de l’oració. Malgrat tot, la difícil feina d’escriure a mà un llibre es facilitava per l’abreviatura de molts vocables. El mot questio es va reduir a QO i com que es podia confondre amb altres abreviatures els escrivans van començar a posar la Q sobre de l’O, de tal manera que la Q es va convertir en un gargot i l’O en un punt. Cap al segle IX, el punctus interrogativus era una de les marques més utilitzades per ajudar a interpretar els càntics gregorians en abadies i monestirs. El desenvolupament de la impremta el segle XV va crear la necessitat de comptar amb una puntuació estàndard.


Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat