Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Canal

Per què usem el signe d’interrogació en l’escriptura?

L’oratòria i l’escriptura van estar molt lligades en el seu origen. Els manuals que ensenyaven a escriure, és a dir, els llibres de retòrica, eren obres amb una finalitat que anava més enllà de l’escriptura. De les cinc parts en les quals es dividia -inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio-, les dues últimes feien referència a com memoritzar un discurs i com posar-lo en pràctica. El propòsit principal de les marques de puntuació era guiar qui llegia en veu alta. Les diferents marques indicaven al lector on posar l’èmfasi en les síl·labes i on fer una pausa i contenir l’alè per mantenir la mètrica del vers d’una poesia. En llatí, una pregunta s’indicava per la paraula questio al final de l’oració. Malgrat tot, la difícil feina d’escriure a mà un llibre es facilitava per l’abreviatura de molts vocables. El mot questio es va reduir a QO i com que es podia confondre amb altres abreviatures els escrivans van començar a posar la Q sobre de l’O, de tal manera que la Q es va convertir en un gargot i l’O en un punt. Cap al segle IX, el punctus interrogativus era una de les marques més utilitzades per ajudar a interpretar els càntics gregorians en abadies i monestirs. El desenvolupament de la impremta el segle XV va crear la necessitat de comptar amb una puntuació estàndard.


Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat