Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Canal

Quan la sang s’altera

manifestants, Mossos d'Esquadra, Subdelegació del Govern espanyol
Els manifestants es van aplegar davant de la Subdelgació del Govern espanyol. (Foto: Abel Pujol)
La mandrosa sortida del sol a Lleida ciutat, tot i les presses que ahir li donaven les agulles d’un despertador descompassat, feia preveure un altre dia gris, un altre dia trist, a la ciutat de Lleida. La humitat i les baixes temperatures acumulades els darrers dies s’esforçaven a desdibuixar l’esperat canvi cap al equinocci primaveral i una certa tristesa es mantenia ferma cobrint la capital. De sobte, Puigdemont detingut a Alemanya i comença a bullir l’olla. 

El Telegram independentista treu fum, n’hi ha que s’esforcen a recordar que som gent de pau, els altres ho volen cremar tot. Es reclama un líder, i aquest es manté en parador desconegut, en un silenci absolut. Per fi, convocatòria oficial: els CDR convoquen tothom davant de la Subdelegació del Govern a les set de la tarda, però és tard i alguns, pocs, ja es manifesten a sobre. Cop de cotxe i cap a Alcarràs, direcció Vallmanya. No hi ha quòrum per tallar l’autovia; doncs marxa lenta cap a la frontera: “Almenys s’ha de tocar el collons!”. I cap a Lleida. Una fina pluja intenta calmar els ànims, i fins i tot apareix per la rambla Ferran una processó: “Quin goig que fan, és la dels Dolors?”. On s’amaga l’esperit de Berlanga?
 
La gent arriba amb comptagotes, però arriba, son cinc mil. Entonen càntics habituals. En un principi, els polítics són a primera fila, doncs les fotos han de quedar bé, només faltaria. Però per darrera alguna cosa es mou: “Entrarem, sigui com sigui, però entrarem!”. Potser és que no queden pacífics a la plaça de la Pau? Un pas endavant, i un altre, i els Mossos volen ser muralla, i la muralla cau. La multitud avança, fins al segon round. Ara es passegen les porres; hi ha ferits, lleus, i ningú es mou.
 
Crits, amenaces d’un imminent assalt i ofertes de treva rebutjades. A la policia li arriben reforços i la marea és mou. A la tercera va a la vençuda? No! Hi ha salves. Buits trets enlaire quan algun agosarat ja es pensava que havia posat l'ungla a dins. La rojigulada es manté al màstil, però tremola i no és pas pel fred. Culs a terra, assemblea oberta i cap a Renfe, per la porta del darrera; no cal molestar. Gats i ratolins no es troben a la via, uns els esquiven, els altres ja han carregat prou. S’acaba el dia, la sang bull i ja no fa fred. Per fi, a Lleida ja ha arribat la primavera.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat