Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Accents

L’adeu de Reñé tanca l’etapa més fosca de la Diputació

Joan Reñé, Diputació de Lleida
Reñé, amb cara de pocs amics. (Foto: Arxiu)
Del 2011 al 2018, set anys de foscor a la Diputació de Lleida que han desembocat en la dimissió del seu president durant aquest període, Joan Reñé, deixeble ideològic de Josep Grau i aliat polític de Germà Gordó. I és que Reñé va agafar el timó de la corporació amb un tarannà dur i desconfiat, la qual cosa el va dur a tancar-se en un petit cercle de confiança encapçalat per Maricel Pujol, la seva responsable de comunicació des que va exercir la presidència al Consell Comarcal del Pla d’Urgell, i Rosa Pujol, vicepresidenta segona de la Diputació.

Les croades de tots tres contra diversos treballadors de la corporació, com ara un membre de l’equip de comunicació i una tècnica de l’Arxiu de la Diputació, van desembocar en un trasllat forçós i una baixa per depressió, respectivament, entre altres exemples de pràctiques que van assolir el punt culminant l’any 2013 quan Josep Mateu, interventor de la Diputació al llarg de tretze anys, va ser cessat per haver filtrat a la premsa una factura de 1.050 euros d’un sopar de Reñé al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre del 2012. Cinc anys després l’Audiència de Lleida va absoldre Mateu i va arxivar la querella.

De fet, l’advocat Joan Simarro insisteix que el seu client va ser cessat per no haver aprovat que una part de la partida destinada a mantenir centres sanitaris es desviés al manteniment d’altres edificis com tanatoris i piscines, ni tampoc els pagaments a càrrec de la Diputació d’una multa de trànsit del xòfer del president i d’un viatge oficial de Reñé a Califòrnia per valor de 4.000 euros, que considerava una despesa “injustificada”. Al seu torn, Mateu, juntament amb un altre treballador, va denunciar dos alts càrrecs de la corporació per insults, humiliacions, atacs a la vida privada i mòbing.

Subvencions sota sospita

D’altra banda, tal com destacava un informe que l’Ara va donar a conèixer el 2 d’octubre passat, Joan Reñé va afavorir el seu poble, Fondarella, i altres de governats per Convergència, amb “deu vegades més diners” que la resta. En aquest sentit, Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs, va dimitir com a diputat a la corporació dos anys enrere després d’assegurar que hi havia “greuges indecents” en la redistribució de recursos entre els municipis. ERC acusa Reñé d’actuar “de manera sectària i amagada a l’hora d’atorgar subvencions”, una pràctica que el president qualificava d’“absolutament transparent”.

La política comunicativa de la Diputació de Lleida al llarg dels últims set anys tampoc ha quedat exempta de polèmiques, i és que a la censura respecte a alguns periodistes de la demarcació s’hi afegeix també la restricció d’accés a determinats diaris digitals des dels terminals informàtics de l’ens provincial.

Dimissió i investidura

El 18 d'octubre Rosa Maria Perelló era investida com la primera dona de la història al capdavant de la institució després que Reñé oficialitzés la renúncia quan va ser detingut per un presumpte cas de corrupció. Es remunta a una denúncia anònima del 2014 sobre suposades comissions per a lucre personal i en forma de donacions a CatDem a canvi de l’adjudicació d’un contracte per explotar sis plantes depuradores al Pla d’Urgell. Per la seva banda, Perelló s’ha mostrat convençuda que en els pocs mesos del seu mandat podrà guanyar-se la “confiança” dels diputats i ja ha signat un decret pel qual s’amplien de quatre a cinc les vicepresidències actuals de la institució en favor d’una estructura més àmplia “que permeti abastar amb més eficiència la realitat i governabilitat que requereix la institució supramunicipal”.

La història de Reñé acaba amb una última amenaça. “Si he comès alguna pràctica incorrecta, els estaments judicials ho diran, i probablement allí ens trobarem més d’un, com els que en un altre temps havien dirigit aquesta casa”, avisava amb posat seriós durant l'últim ple, on va arribar sense saludar cap dels seus companys de grup i d’on se’n va anar sense felicitar la nova presidenta.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat