Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

Ja n’hi ha prou, no?

Ja n’hi ha prou, no? Atura’t i reflexiona. Potser ha arribat l’hora que pensis una mica per tu mateix. Tu, que només vesteixes la roba que està de moda, que escoltes la música que t’imposen i que actues segons les opinions que té el teu entorn. Tu, que busques constantment l’acceptació d’una societat de plàstic en què l’important és la imatge que dones i la felicitat reflectida en l’aprovació del proïsme.


No diguis que tens el control de la teva vida, perquè és mentida. Som addictes als estereotips, al color rosa per les noies i el blau pels nois; a etiquetar relacions humanes que simplement són, sense pretensions innecessàries; a voler imitar els protagonistes de les pel·lícules de ficció, amb històries espectaculars que acaben en final feliç. I tot això ometent que també hi ha altres personatges de les ficcions que estan representats a la vida real. Ei, desperta, que de protagonistes n’hi ha molt pocs, i probablement tu no siguis un d’ells. Ni tu, ni jo.
 
Deixa’t de ximpleries. Para de posar adjectius subjectius als fets que simplement són. Simplement sigues. La fina línia que separa dos extrems és molt petita i canviant, i sovint ens equivoquem en etiquetar. Tot per sentir-nos aprovats. Et consideres llest o ximple? No t’enganyis, probablement el teu coeficient intel·lectual digui molt poc sobre aquest fet. Estem massa pendents de distingir entre guanyadors i perdedors, bons i dolents, amics i enemics, nuvis i casats. Ja ho cantava en Raphael, tenim massa por de “lo que digan los demás”.
 
La fina línia de la vida és molt curta, i és a les teves mans aprofitar-la a la teva manera, fent cas omís als estereotips. El límit el poses tu, mentre el món i tu seguiu evolucionant. Aquí, en el canvi imperfecte, resideix la màgia de la vida. Citant al cantautor uruguaià ‪Jorge Drexler‬, “si vols que alguna cosa es mori, deixa-la quieta”. I si et jutgen, que et jutgin. Que diguin el que vulguin, però a tu ja t’és igual; la vida s’ha de viure bé.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Seguim!

Publicitat
Publicitat