Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Bea Obis

Bea Obis

Lleida, 1966. Amant de la meva ciutat i dels meus dos fills. Tècnica en empreses i activitats turístiques. Molts màsters a l'esquena per acabar descobrint que la millor filosofia de vida és parar, mirar i escoltar (només després prens les millors decisions, siguin encertades o no). Formadora de persones de les quals aprenc cada dia. De gran vull ser com els meus alumnes i com els meus clients.

Opinió

Els silencis

A mitjans de juliol feia un cafè amb un vell company. Ara viu a Barcelona i feia molt temps que no el veia. Em va agradar especialment que em parlés dels seus silencis. De com busca aquests espais de calma i plenitud (com ell diu) per trobar-se a ell mateix i per desconnectar comme il faut. I em va sorprendre perquè no hi ha massa persones, o jo no les he trobat, que gaudeixin del silenci, que el considerin un luxe a l’abast de pocs . Més aviat anem com a coets d’aquí cap allà, sense pensar, sense parar, i les rutines fan soroll. D’aquells sorolls que es claven al cervell i s’hi instal·len de manera inconscient, i anem per la vida amb el pilot automàtic permanentment. N’abusem.  Ens hem adaptat a entorns sorollosos, paraules sorolloses i colors estridents. Fins i tot hi ha persones a les quals els silencis els incomoden. Necessiten soroll per no sentir-se sols.

Per què hi ha persones que tenen por als silencis? Perquè aquests contesten les preguntes dels nostres pensaments?  Si algú de vosaltres ha practicat alguna vegada, o practica, la meditació, sabrà que és extraordinari recuperar o gaudir del silenci. Jo crec que fins i tot ha de ser bo per a la salut. Segur. Potser la por no és al silenci, sinó al que comporta viure aquests silencis. I en el fons estem perdent l’oportunitat de conèixer-nos millor.

I com em deia aquest amic, necessitem també estar sols, trobar-nos, analitzar-nos, llençar-nos al buit, viure noves aventures... I per això ens calen silencis. Bona filosofia! Sembla la meva: para, mira i escolta, oi?

De fet, estic convençuda que ell tornarà de la seva setmana de silenci renovat, amb les piles carregades, amb entusiasme, amb reforç mental i amb més ganes de menjar-se el món. Ell ha buscat aquests silencis i de ben segur que en traurà profit.
 Viure a Barcelona (acostumat a un poble tranquil) no li permet escoltar-se, calmar la seva ment sempre que voldria. Són els sorolls els que l’allunyen de la seva identitat.

Només li vaig fer un suggeriment que ni tan sols arriba a la categoria de consell. Tot i que de tant en tant està bé allunyar-te de l’entorn més immediat, sigui laboral o familiar, de manera volguda i durant uns dies, cal també gaudir amb molta intensitat i amb els cinc sentits del dia a dia: assaborir un bon àpat, li deia, escoltar la natura (ocells, rius, fulles...), gaudir dels colors dels paisatges, olorar la fruita, les flors, tocar l’aigua del mar o acaronar les roques de la muntanya. Un exemple: penseu en l’olor de l’herba després de ploure. Què us ve al cap? Doncs oloreu, oloreu amb totes les vostres forces. Quins records més extraordinaris! Es el que té gaudir dels cinc sentits.

Perquè això és viure. I, a més a més, mima’t, com tu vulguis, fent el que t’agrada, aprofitant aquell cafè amb una amiga o amic que et fa sentir bé. Recorda que les emocions es contagien. Apaga el televisor i agafa un bon llibre.

No permetis que la teva ment associï els silencis a oportunitats perdudes per no parlar, a raons prohibides per no fer, a ignorància quan es calla per educació, perquè llavors aquests silencis faran massa soroll en la teva vida. Més aviat pensa que les grans coses creixen en silenci, que en l’amor les mirades es fan en silenci, els somriures còmplices són silencis, que l’èxit arriba quan  treballes sense fer soroll i que està bé descobrir els silencis propis per seguir vivint.

Escolta en aquests silencis el teu cor, domina els teus pensaments, agafa el rumb del teu present i el futur arribarà sol. Permet que la ment quedi en blanc, deixa passar el que penses i centra’t en els bàtecs del teu cor, en la teva respiració, escaneja el teu cos, sigues flexible i alliberat de tu, de tot i de tothom.

Comencem a convertir els silencis en or, com deia Martí i Pol.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Seguim!

Publicitat
Publicitat