Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Interessos d’alta tensió

Permeteu-me que avui giri la vista cap a l’est, més enllà de la mar, per tal de poder denunciar una gran aberració que en breu desvirtuarà per sempre la bella i sensual imatge de la marina de Llucmajor, al sud de l’illa de Mallorca, lloc on vaig néixer.  

Des de petit, tan acompanyat com en rotunda soledat, he recorregut aquelles contrades delectant-me amb els millors dels paisatges; tanques ben emmarcades amb les seves belles parets de pedra en sec fan brollar ametllers i garrovers arreu. Més enllà, racons d’encant peculiar, mates i pins que creen garrigues entre els conreus. I els seus camins fins i delicats, que suaument es fonen amb l’entorn, dibuixen zigzaguejats recorreguts compartits per caminants, ciclistes i veïnats. Milanes que volen i solquen els cels gairebé sempre oberts i poc plujosos miren des de dalt a la recerca d’algun conill o d’alguna rata. És la zona on plou menys de tota l’illa, però encara no és un desert. I entre cels màgics i terra pedregosa, centenars d’espècies gaudeixen d’un gran espai natural, només tacat per algunes urbanitzacions abocades a la costa. Cap a l’interior i fins a la localitat de Llucmajor, centenars de finques, antany unides, poblen aquesta terra decorada amb antigues cases de pedra, amb aljubs i pous, safarejos i clastres, marges i barraques.

Aquest espai, on la natura transvestida sobreviu gràcies a la fe dels pagesos i dels no tan pagesos, que en conserven la verdor, en breu serà solcada i clivellada per cent torres d’alta tensió de més de quaranta metres d’alçada. Aquests monstres elèctrics, tal gegants contaminants que tacaran per sempre més una imatge plàcida i delicada, s’aixecaran en breu cap al cel, sense que el govern de les Illes, que es fa dir progressista i ecologista, no tingui el que s’ha de tenir per aturar-ho. Simplement bastaria amb declara la zona com a ZEPA, i llestos.

El problema de tot, com sempre, és polític. Red Elèctrica de España S.A., entitat abans pública i que Aznar va regalar als seus amics neoliberals, és la promotora i executora d’aquest esgarriat projecte. I contra els gegants de l’energia, poca cosa es pot fer, sobretot si tenim en compte que els mateixos polítics –expolítics, millor dit– formen part dels seus consells d’administració. Actualment, més de quaranta exdirigents polítics estan endollats, i mai més ben dit, a les elèctriques que treballen a Espanya. Entre ells hi ha noms com el dels expresidents Jose María Aznar i Felipe Gonzalez, exministres com Ángel Acebes, Ángeles Amador, Josep Borrell, Miguel Boyer, Joan Majó, Ana Palacio, Elena Salgado... La llista és ben llarga.

Són molts els alts càrrecs polítics que acaben endollats a empreses de l’energia i, és clar, lluitar contra aquestes empreses, com el cas de Red Eléctrica de España, que en té uns quants d’expolítics a les seves files, és com donar cops amb els punys contra una paret enorme i dura.

La plataforma ciutadana Alta Tensió Llucmajor fa temps que lluita per aturar la barbàrie ecològica, però malauradament poca cosa ha aconseguit, més que excuses i pilotes que van i vénen. Els polítics, siguin del color que siguin, no tenen el que s’ha de tenir per postrar-se al davant del monstre i fer-lo callar o caure. Ells, simplement, desvien les culpes, diuen que ja es cosa del passat, que tot ja estava firmat abans que ells arribessin. Sí, potser sí que ja està tot firmat, però com bé sabem les firmes, quan interessa, bé que s’esborren.

Hi ha alternatives, com les que proposa la plataforma Alta Tensió Llucmajor. Alternatives tan simples com aprofitar la infraestructura ja existent, infrautilitzada i apta per poder admetre el cabdal elèctric que es demana, seria una opció. Així ho avalen enginyers i tècnics. És més, si REE es capfica en la construcció d’una nova línia, també té l’opció, lògica i emparada en la legalitat actual europea, de soterrar-la. Així s’evitaria rompre aquest paisatge.

Finalment, i per no allargar més aquesta dolguda exposició d’uns fets que en breu succeiran, ja que cap polític tindrà l’honor i la força d’aturar-ho, m’agradaria deixar constància de que la marina de Llucmajor és un bé molt preuat, un espai delicat i natural, replet de vida, i si enormes torres elèctriques creixen en la seva terra res ja no tornarà a ser el mateix, pel resta de la vida. Animeu-vos a compartir aquest despropòsit de REE i feu córrer la veu, ja que si això no ho aturen els polítics, potser sí que ho podem aturar nosaltres. No perdré la fe fins que vegi la primera torra alçar-se, i si això passa sentiré dins meu el pitjor mal que es pot sentir a la vida, més que si em tallessin una cama.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Que animals!

Publicitat
Publicitat