Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Amat Baró

Amat Baró

Cínic, epicuri, estoic, judeocristià, romàntic, existencialista, postmodern, cíborg. I, enmig d’aquest oceà heretat en tempesta permanent, una raó petita petita que gosa poder treure’n l’entrellat: neurastènic, nostàlgic, neuròtic. Esclar.

Opinió

Drogues il·legals

Fa un parell de setmanes, mentre preníem la fresca a la terrassa de casa, vam veure aparèixer dos nois al parc Joan Vilagrassa que hi tenim davant. Se’ls veia pletòrics, en forma, i ràpidament es demostraren l’afecte que els agermanava. S’oposen l’un contra l’altre, comencen a fer ballar turmells, cintura i malucs i coronen la dansa disparant els braços per sobre del cap. Quan van haver acabat el combat de boxa, arrambaren llurs cigales contra sengles til·lers i deixaren anar els orins que acumula l’eufòria. Finalment ocuparen el banc de darrere els baldadors, tragueren una bosseta de pols blanca que pentinaren sobre el cuir d’una cartera i, amb un tub al nariu, ssniiifff, cap amunt. Visca! Per cert, era un dimecres a quarts de dues del matí.

Ignoro la salut de la droga entre el jovent d’avui en dia –ja fa molts anys que no visc la nit com un ritu orgiàstic–, però se’n pot parlar. Ho dic perquè quan jo era adolescent a Almacelles, era molt bona, la salut –la droga no tant. Jo vaig començar a sortir als 15 anys pels pubs del carrer Sant Jaume –ja se sap, als pobles, tot comença abans– i allí la diversió consistia en un moviment frenètic de crema d’herbes i argiles màgiques, de corredisses als lavabos amb narius enfarinats i de giragonses de píndoles que anaven i venien com en un joc bales –que no ens quedava tan llunyà. Pel que he pogut saber després, la cosa no era gaire diferent als pobles de l’entorn. Us puc dir, doncs, que mentre despertava del son dels infants, cada cap de setmana els meus ulls veien desfilar veritables rocs d’haixix, cartolines regades amb LSD, bosses plenes d’speed i paperines que havien substituït els confits per l’èxtasi. Tot molt il·lustratiu.

Aquesta realitat, com us podeu imaginar, va tenir diverses conseqüències. Per als més tímids o porucs, no va passar d’una anècdota; per als més valents i llaminers els efectes van ajustar-se suposo a la genètica, la dosi, la qualitat del producte o el seny de cadascú. Però a mi em saben greu els casos d’amics a qui va desordenar la vida fins a alterar-los l’equilibri de l’estat d’ànim. En tinc, d’amics, que han desenvolupat esquizofrènies, que han provat de suïcidar-se, que són a la presó. Jo mateix no sé fins a quin punt me n’he vist afectat. Esclar que mai sabrem si aquestes persones haurien patit el mateix en un altre context diguem-ne sa, però suposo que no cal ser científic per afirmar que entaforar grams i grams de cocaïna dins del nas no és el mateix que veure’s una marialluïsa després de sopar.

El que em sembla fora de dubte és que la introducció massiva de la droga en els ambients adolescents a la fi dels setanta va ser premeditat i tenia unes intencions molt clares. En primer lloc lucratives: els traficants en viuen i l’han de vendre creant sucursals en cada raconet del territori. I en segon lloc ideològiques: dos o tres generacions delmades dels esperits més agosarats, de líders –i de la morralla que passi per allí– és un camp abonat perquè els interessats facin i desfacin a la seua voluntat. I ara no faig novel·la negra. Tothom sabia què passava els caps de setmana als afters, a les discoteques, a la ruta del bacallà. Tothom! Si les autoritats polítiques i policials no hi feien res devia ser perquè no els interessava; o hi sucaven o se’n fregaven les mans: són faves comptades. Algun dia algú haurà de fer-ne un estudi de fons i explicar qui va introduir la droga, amb el beneplàcit de qui i qui donava ordres que no s’intervinguessin els nuclis on es distribuïa, que eren vox populi i sovint rebien la visita d’algun policia, que hi venia senzillament a ballar i fer-hi una copa o directament a fer-hi negoci –tot vist amb els meus ulls. De moment continua sent un tema silenciat, com en silenci pateixen les famílies que en van sortir més afectades.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

La senda del Senyor

Publicitat
Publicitat