Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

PRODERAI

Suposo que la majoria no heu sentit a parlar d’aquesta paraula gairebé inintel·ligible: PRODERAI. Jo, fins fa uns dies, tampoc. Però resulta que al darrera d’aquest acrònim la Generalitat de Catalunya ha creat el Pla de Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització als Centres Educatius.  

Com a docent, quan se’m va presentar aquest Pla no fa gaires dies, el vaig llegir estranyat, ja que no entenia molt bé el meu paper en tot això. Doncs bé, el que pretén la Generalitat amb aquest Pla és que detectem possibles perfils potencialment “radicals” a l’aula. En realitat, però, el que volen és que detectem possibles casos de “radicalització” islamista.  

Per tant, ara, els professors hem d’estar atents a tot aquell que porta turbant, que vingui de països àrabs, que escolti música àrab, que la seva família sigui àrab, que s’interessi pel que passa a l'Orient Mitjà i un sense fi de qüestions que, ben mirat, a mi em fan olor a temps passats, com quan pel simple fet de ser jueu et posaven una estrella al pit o bé t’inscrivien en llistes negres. És això el que pretén la Generalitat? Que integrem en llistes negres aquells alumnes que creguem que es poden convertir en “radicals”?

Clar que si algú mira el document públic on s’explica el Pla d’actuació podrà veure que tot ha estat creat d’una forma molt clara, transparent, intentant obviar la paraula islam o islamista en la majoria del text, però en el fons la idea que transmet, o la que jo he entès, és aquesta: detecció de possibles casos de “radicals” islamistes.

No vull dir que no s’hagin de prendre mesures per prevenir possible atacs terroristes, com no! Però els atacs terroristes no provenen sols del cercles “islamistes radicals”. És més, crec que no podem unir els dos conceptes (terrorista i islamista), ja que en el fons un bon musulmà no pot ser mai un terrorista, tal com un bon cristià no pot deixar d’estendre la mà a tot aquell que ho necessita. No creieu que unint aquests dos conceptes el que fem és allunyar-nos cada vegada més de la integració?

Si posats a etiquetar estem, què passa doncs amb els “catòlics radicals”? I amb els “ateus radicals”? I amb els “jueus radicals”? I amb els “capitalistes radicals”? I amb els “nacionalistes radicals”? I amb els “anarquistes radicals”? I amb...

Jo, personalment, no entraré en aquest joc de detectius. No és el meu paper, el meu rol és educar i ensenyar els coneixements de la matèria que imparteixo a l’aula, sempre intentant que tots els alumnes s’integrin i se sentin lliures per fer el que vulguin a la vida. En definitiva, crec que aquí, més que prendre mesures per detectar possibles joves en procés de “radicalització”, s’haurien de prendre més mesures d’integració. Si un jove no se sent part de la societat en què viu, deu ser per culpa de la pròpia societat que no l’accepta. Sí, alguns direu que ells no s’integren, que van a la seva; és clar, però heu intentat mantenir alguna conversa amb algun d’ells? Heu parat a pensar quins són els seus problemes d’arrel? Enteneu com se senten en una societat que simplement entén l’islam com una religió de bojos “radicals”?

Crec que en tot això anem per un camí molt equivocat. La paraula integració, encara que molts se n’omplin la boca amb ella, no es fa servir correctament en la nostra societat. Molts entenen que integrar-se significa que els nouvinguts adoptin els costums dels d’aquí. Però això no és integració, això és intentar doblegar la gent. Integrar és un concepte distint, és intercanviar costums, generar sinèrgies entre religions, manifestar de forma oberta que acceptem els que vénen de fora, crear models i plans eficients que facin sentir acollits els forasters, evitar els guetos, no menysprear els altres, ensenyar a l’aula totes les cultures que la componen i no només la nostra. La monocultura no existeix, ni ha existit mai, simplement ha estat una eina d’alienació que, al cap i a la fi, simplement ha creat odi cap aquell que no comparteix la mateixa “cultura” que la nostra. Si volem evitar que terroristes posin bombes, el primer és entendre els motius pels quals les posen, deixar de llançar-les nosaltres damunt seu i fer entendre que la nostra llibertat no és viable mentre siguem còmplices de l’opressió dels altres. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

El món (i el medi ambient) continua sense tenir sentit

Publicitat
Publicitat