Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Amat Baró

Amat Baró

Cínic, epicuri, estoic, judeocristià, romàntic, existencialista, postmodern, cíborg. I, enmig d’aquest oceà heretat en tempesta permanent, una raó petita petita que gosa poder treure’n l’entrellat: neurastènic, nostàlgic, neuròtic. Esclar.

Opinió

Quimioteràpia

Fa uns dies escrivia que Paul McCartney va recórrer Liverpool per aprendre l’acord de si sèptima; i que uns filòsofs travessaren el mar per buscar un home que recordava una conversa entre Sòcrates i Parmènides. I deia que Internet ens ha estalviat el viatge i les aventures cap al coneixement. I ara vull celebrar una fita tan important. Perquè avui ja no cal moure més de dos dits –els que fem anar en teclejar– per resoldre qualsevol incògnita. Ens ha tocat de viure l’època més còmoda de la història, la més salubre, la més cívica; la menys fanàtica, la menys penosa. Segles i segles de filosofia, d’ètica, de ciència i de tècnica han aconseguit la sanitat i l’educació universals; l’ociositat completa, gràcies a unes màquines que ens renten la roba i els plats, ens couen els aliments i ens llauren les terres. Avui podem fer 80 voltes al món en un sol dia i anar a Ítaca sense lluitar amb el ciclop Polifem ni escoltar el cant de les sirenes ni fer l’amor amb la bella Circe. Quin descans!

I és així que ja ens dediquem a cultivar la ment, a embellir el cos i a contribuir al benestar de la comunitat. Som el primer món! El que ha fet de la terra, de l’aire i del mar un espai recreatiu per a iots, satèl·lits i supermercats. El que ha encabit l’infinit en un microxip. Hem resolt tots els dilemes que han angoixat l’ésser humà des que dreçà la columna cercant respostes als cels. Ja no ens pesa el càstig que ens imposà Déu en expulsar-nos del Paradís: ni hem de guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front ni hem de parir amb dolor. Avui els conreus els solca un tractor de cabina climatitzada, i les parteres acorden amb el metge una cita –mai en cap de setmana– perquè els extirpi el nadó mentre, anestesiades de cintura cap avall, envien whatsapps d’alegria.

Tampoc no ens neguiteja el dilema metafísic que féu nàixer la filosofia. Si aquesta ha provat de definir l’ésser amb feixucs tractats científics, avui Silicon Valley i Wall Street han eliminat el vell problema abolint-lo de soca-rel: suprimint l’ésser! Creant l’espècie virtual. “Ser o no ser?”, es demanava l’ingenu de Hamlet. Doncs assumpte resolt: si res no és, res no és problema. I per això avui, perquè no cal, hem ensorrat, amb un simple gest olímpic i indolent –com el d’aquell nen consentit i cansat d’ociositat­–, el Palau de la Virtut. El que aixecà la música de Bach i de Mozart, les idees de Voltaire i de Rousseau, els versos del Dant i dels trobadors, les polítiques de Pèricles i de Churchill, les pintures de Miquel Àngel i de Picasso; avui hem enderrocat aquesta torre fastuosa assentada en els fonaments de la Revolució Francesa i dels Evangelis, amb folre de Marx, manilles de Luther King i la Declaració Universal dels Drets Humans d’enxaneta.

Si la vida nasqué d’un Tot que féu un big bang!, nosaltres avui hem decidit de tornar-la-hi, la vida, a aquell Tot. Perquè ens faci la feina, perquè ens pensi i ens mogui; perquè ara que ja som éssers incorporis podem estalviar-nos tantes transaccions absurdes pròpies d’èpoques més primitives. I és així que avui, per fi, ja som feliços i lliures. La quimioteràpia ha fet efecte. Ha eliminat totes les cèl·lules nocives que impedien la joia de la humanitat. I ja sé que ara sortirà el típic aixafaguitarres que es lamentarà perquè potser n’ha mort alguna de sana, però tothom convindrà que això són efectes col·laterals que cal acceptar.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Més escandalosa, anacrònica i inacceptable

Publicitat
Publicitat