Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

L’establishment polític a Lleida

Àngel Ros i Teresa Cunillera, ambdós del PSC, José Ignacio Llorens, diputat al Congrés pel PP, o el convergent Josep Grau són alguns dels màxims exponents de l'elit política lleidatana

Àngel Ros, Teresa Cunillera, Josep Grau, Antoni Siurana, Josep Borrell, Duran i Lleida
Ros, Cunillera, Llorens o Grau són alguns dels màxims exponents de l’establishment polític lleidatà, juntament amb Siurana, Borrell, Duran i Lleida... (Font: SE7)
Quan parlem d’establishment polític ens referim a una generació de polítics amb dedicació exclusiva i continuada a la gestió pública que han convertit un càrrec públic en una professió vitalícia.

El cas més paradigmàtic de l’establishment polític lleidatà és, sens dubte, José Ignacio Llorens. Va entrar com a diputat del PP al Congrés en la segona legislatura, l’any 1982. Des de llavors només s’ha mogut d’aquest càrrec durant la quarta legislatura del Congrés, per anar com a diputat al Parlament de Catalunya, i la vuitena, que no va ser diputat. Nascut a Lleida el 1943, va ser conseller de la Caixa d’Estalvis de Lleida i vicepresident d’Aliança Popular a Lleida i, després, del Partit Popular de Lleida. Ha estat escollit diputat per la demarcació de Lleida en les eleccions generals de 1982, 1986, 1993, 1996, 2000, 2008, 2011 i 2016. L’esquerra també disposa de la seva particular versió d’establishment, en aquest cas femenina. Parlem de Teresa Cunillera, que va ser diputada del PSC al Congrés durant sis legislatures.

Antoni Siurana i Àngel Ros esdevenen els màxims exponents de l’establishment polític de la ciutat de Lleida. El primer és l’alcalde que més anys ha ocupat aquest càrrec, concretament 22. Només Manel Oronich va aconseguir prendre-li el lloc en les eleccions de 1987, una alcaldia que Siurana va recuperar només dos anys després fins a 2003, quan va decidir canviar la Paeria per la Conselleria d’Agricultura. El segon, informàtic de formació, és l’alcalde de les “grans obres” (Magical, Llotja, cobriment de les vies, pont de Príncep de Viana...). Tot i militar en el PSC des de l’any 1979, no va formar part de la llista municipal del partit a Lleida fins a les eleccions de 2003, quan va ser escollit com a regidor. Només un any després substituïa Antoni Siurana al capdavant de la Paeria. En els següents dos comicis municipals, el 2007 i el 2011, Ros no només va acon- seguir revalidar l’alcaldia, sinó que en ambdós casos ho va fer amb majoria absoluta. La seva hegemonia es va truncar l’any 2015, quan va haver d’arribar a un acord de cartipàs amb Ciutadans. 
 
Però si algú de neix el concepte establishment millor que ningú, aquest és Antoni Duran i Lleida, amb més de trenta anys a primera la política. Duran va començar la seva trajectòria política com a regidor de l’Ajuntament de Lleida en les primeres eleccions democràtiques.

Hi ha un fenomen característic entre l’establishment que coneixem com a portes giratòries, és a dir, el transvasament d’an- tic càrrecs polítics als consells d’administració de grans em- preses privades. És el cas del convergent Josep Grau, exconseller d’Agricultura del Govern català, que l’any 2002 anunciava l’adjudicació de la xarxa de regadiu del canal Segarra-Garrigues a Aigües Segarra Garrigues, SA (ASG), un consorci d’empreses del qual formaven part FCC, Agbar, Copcisa i Copisa, entre d’altres. Nou anys més tard, el 2011, Josep Grau assumia la presidència d’ASG, és a dir, passava a ser responsable de l’execució de l’obra que ell mateix havia adjudicat. O el socialista Josep Borrell, nascut a la Pobla de Segur, que va anunciar que deixava la política, sent encara eurodiputat pel PSOE a Brussel·les, el juliol de 2009. Quasi simultàniament es coneixia la seva incorporació al consell d’administració d’Abengoa. Des de llavors, l’exministre ha esdevingut el conseller independent més ben remunerat de les societats de l’Ibex-35, amb unes “recompenses” anuals que se situen al voltant dels 300.000 euros.

A part d’antics polítics recol·locats, els òrgans de govern de la Caixa i de les societats sota el seu control també han servit per proporcionar una ocupació extra a una munió de càrrecs polítics en exercici, que van anar a parar a l’entitat en representació de les corporacions municipals. Es tracta de càrrecs no remunerats però sí compensats amb dietes, en algun cas abundants, com l’alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, que hauria cobrat 212.000 entre dietes i primes per ser membre de la comissió de control entre 2007 i 2012. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Que animals!

Publicitat
Publicitat